domingo, 18 de mayo de 2014

Troba - Dors 02-32

 
Un gran escriptor anomenat José Mallorquí (1913-1972), autor de personatges mítics de la nostra literatura juvenil com El Coyote, Loreta Harding o Tres Hombres Buenos, va dir una vegada per boca de Cesar de EchagüeEl Coyote”: “La dona és l'obra mestra del Creador, però no l'entén ni Déu". Nosaltres no opinem el mateix, però reconeixem que a les dones resulta molt difícil entendre-las realment, clar que ellas suposem que han de pensar el mateix de nosaltres. Per això i en honor de les fèmines, avui el nostre programa va dedicat a la Dona, així, en majúscules. Per tant i des de La Xarxa de Comunicació Local i totes les emissores que emeten Troba – Dors, nosaltres que som Botiguers de Somnis, envoltats de paraules i música, anem a obrir la botigueta amb un só molt flemenc que ens porta David Barrull, peró amb una cançó de Serrat. Som Quimet Curull i Mario Prades i ara.

Aixequem la persiana

David Barrull – Lucía

Guanyador del programa La Voz i pertanyent a l'equip de Malú, començarem el programa d'avui de Troba - Dors escoltant aquesta cançó de David Barrull que us hem extret del recentment publicat primer àlbum del cantant, titulat genèricament "Sueños completos" que ha sortit a la venda el passat 4 de març. Es tracta d'un bell poema d'amor que va escriure Joan Manuel Serrat que originalment havia publicat la cançó en el seu àlbum "Mediterráneo". En aquest primer disc, David Barrull se'ns mostra tan flamenc com en el concurs i ha comptat amb la col·laboració de Malú a la cançó “Al Alba”, escrita per Pepe de Lucía, pare de la cantant andalusa. La veritat és que aquest disc de debut està ple de versions, entre elles "Mi marcianita" d'Alejandro Sanz o temes d'Antonio Orozco, Armando Manzanero, Rocío Jurado, David Bisbal i altres, encara que també trobem alguna cançó composta per ell mateix. La producció ha estat a càrrec de Pepe Rivero. David Barrull va néixer a Santander, l'any 1986, gitano de la família dels Gabrieles, va guanyar la segona edició del concurs. Entre els músics que han participat en els enregistraments trobem els cubans Pepe Rivero al piano, el bateria Georvis Pico, Manuel Manchado a la trompeta i el baixista Alain Pérez, amb el guitarrista Juan José Suárez Paquet, el percussionista Bandolero, el també guitarrista Borja Montenegro i la cantant Ángela Bautista als cors. 

David Barrull un buen cantante de flamenc

Miquel Abras – Quasi una dona

El cantautor empordanès Miquel Abras, un home amb connotacions molt rockeres, va incloure aquesta versió, també de Joan Manuel Serrat, en el seu àlbum "Entre mil vidres trencats", el seu quart disc i que es va publicar l'any 2006. En aquesta cançó Serrat ens parlava d'amors molt joves, de la descoberta de sentiments, aquells petons amb els ulls tancats en els quals entregàvem tot el que hi havia al nostre interior sense pretendre arribar molt més lluny. Aquells desitjos que es conformaven amb poder deixar perdre la mà a la d'ella que és "Quasi una dona". Miquel Abras ens fa una bona versió, amb molta més potència rockera que la del seu autor. La veritat és que abans us dèiem que  “Entre mil vidres trencats". Era el quart disc de Miquel Abras i encara que això és veritat, no ho és del tot. Es tractava en realitat del seu segon àlbum ja que abans també havia tret dos maxi singles. Es va gravar en els estudis Tívoli, propietat de Jesús Rovira, al Vendrell, amb producció de Jofre Bardagí i el va publicar Música Global. El cantant, guitarrista i compositor Miquel Abras va néixer a la Bisbal d'Empordà el 18 d'agost de l'any 1977. Va estudiar al Taller de Músics de Barcelona i debuta discogràficament l'any 1997 amb un maxi single de 4 cançons titulat "Where is a Party?", si bé no va gravar el seu primer àlbum fins l'any 1999, es va titular "WBD". La carrera de Miquel Abras és interessant i val a dir que l'any 2004 Guanya el Premi Internacional de la Cançó catalana Carles Sabater, a la seva sisena edició,  amb la cançó "Fent Camí". De fet l’ha guanyat en un parell o tres d’ocasions. En el 2012 va editar “Equilibris imposibles” que és el seu últim treball fins al moment.

Quasi una dona (Joan Manuel Serrat)

Té els cabells llargs i nets, color blat madur
i la olor del pa blanc quan surt del forn.
I té els ulls blaus,
la pell suau
i el pit dur.
Encara du mitjons,
Encara du mitjons.

És quasi una dona,
que em mira quasi com una dona,
m'escolta quasi com una dona,
i vibra quasi com una dona,
com una dona que et vol
com a ningú
i al de matí obre els seus ulls amb tu.

Com un calidoscopi de cristalls menuts
canvia de dibuix i de color,
si al bressol
lluu el sol
o ha plogut.
I omple el meu món de flors...
I omple el meu món de flors...

És quasi una dona,
m'enreda quasi com una dona,
em busca quasi com una dona,
i juga quasi com una dona,
com una dona que et vol
com a ningú
i al de matí obre els seus ulls amb tu.

M'agrada acariciar-la, perquè em neteja el cor.
Vull ser mestre d'amor com en Salvat.
I als meus genolls,
dormir el seu coll
prim i fort.
Tant se val si és pecat...
Tant se val si és pecat...

És quasi una dona,
somnia quasi com una dona,
estima quasi com una dona,
tremola quasi com una dona,
com una dona que et vol
com a ningú
i al de matí obre els seus ulls amb tu.


Nacha Pop – La chica de ayer

Ara recordarem a Troba - Dors al cantanht, guitarra i compositor Antonio Vega i escoltarem la seva millor creació musical, una cançó que forma part de la història del rock espanyol per mèrits propis i va ser composada per Antonio Vega l’any 1977, quan es trobava fent la mili a Valencia. Està considerada com la cançó més representativa del pop español dels 80 i la més important. Va ser el gran hit en la carrera de Nacha Pop, un grup que es van crear l’any 1978 en desfer-se Uhu Helicopter i en aquells moments Nacha Pop eren Antonio Vega i el seu cosí Nacho García Vega a les guitarres i veu, al costat de Carlos Brooking al baix i Ñete enfront de la bateria que em sembla que ja va morir. En total Nacha Pop van gravar sis àlbums d'estudi i un en directe. Es van dissoldre deu anys més tard, encara que l’any 2007 Nacha Pop van tornar a reunir-se a la gira de la que us parlava abans i que veient el deteriorament físic d'Antonio Vega gairebé resultava patètica. Antonio Vega va néixer a Madrid  i va morir a Majadahonda, Madrid, un 12 de maig de 2009. “La chica de ayer” va ser una cançó que estava en el seu primer disc "Nacha Pop", editat a l’any 1980 i que es va gravar en els estudis Hispavox, al carrer Torrelaguna, la producció va estar a càrrec de Teddy Bautista, el que va ser polémic president del SGAE i que en la gravació els acompanya front dels teclats. Ara sona per a vosaltres a Un Toc de Rock. Per cert que des de l’escàndol del SGAE, la auditoria i les acusacions, que es van produir ja no s’ha sentir parlar més del tema, la veritat és que sembla com si algú tingues interes en tapar-ho tot i “correr el estupido velo”, inclus des de el govern del país. El SGAE te nou president, el gallec Antón Reixa que va ser componenet de Os Resentidos. Tornem a la cançó, ara dues curiositats, el grup nord-americà Gigolo Aunts va gravar aquest tema, adaptant la seva lletra a l'anglès i amb el títol “The Girl from Yesterday”. La segona es referente al local que esmenten a la cançó, el Penta, que veritablement es deie El Pentagrama i va ser un garito históric de Madrid, la curiositat es que Johnny Cifuentes, líder actualmente dels Burning, va ser discjockey d’aquest  local nocturn.


La chica de ayer (Antonio Vega)

Un día cualquiera no sabes qué hora es,
te acuestas a mi lado sin saber por qué.
Las calles mojadas te han visto crecer
y con tu corazón estás llorando otra vez.

Me asomo a la ventana, eres la chica de ayer
jugando con las flores en mi jardín.
Demasiado tarde para comprender,
chica, vete a tu casa, no podemos jugar.

La luz de la mañana entra en la habitación,
tus cabellos dorados parecen el sol.
Luego por la noche al Penta a escuchar
canciones que consiguen que te pueda amar.

Me asomo a la ventana, eres la chica de ayer.
Demasiado tarde para comprender.
Mi cabeza da vueltas persiguiéndote.
Mi cabeza da vueltas persiguiéndote.


Nina Simone – Sinnerman

La història d'aquest "Pecador", un cant sol·licitant el perdó pels seus pecats, és una de les millors cançons de Nina Simone i d'ella s'han realitzat multitud de versions, fins i tot en les acaballes de la dècada dels seixanta, a Espanya es va realitzar una bona a càrrec del grup Nuestro Pequeño Mundo. La veritat és que la cançó s'ha convertit en un estàndard del folk, però els seus orígens es troben en la música espiritual, el gospel. Nina Simone la va gravar l'any 1965, dins del seu àlbum "Pastel blues" i es va publicar en single al maig del mateix any. Es creu que l'origen de la cançó és de principis del segle XX, tot i que el primer enregistrament documentat el van realitzar The Weavers l'any 1959. Nina va explicar en una entrevista que la lletra de la cançó se la va ensenyar la seva mare que era reverend metodista i la utilitzava en les cerimònies denominades "Revival meetings" que podríem traduir com "Trobades de renovació", en el curs de la qual es volia ajudar a les persones assistents perquè confessessin públicament els seus pecats i així obtenir la redempció d'aquests. Nina Simone solia utilitzar sempre aquesta cançó pel seu llarg metratge, per acabar tots els seus concerts, fins i tot ho feia quan va traslladar la seva residència a França i hi ha una versió en directe gravat abans d'aquesta que escoltem que és d'estudi. Parlem ara de la cantant, compositora i pianista de color nord-americana Nina Simone. Va néixer a Tryon, Carolina del Nord, el 21 de febrer de 1933 i el seu veritable nom era Eunice Kathleen Waymon. Va ser una de les grans Dames del blues, encara que també aprofundí en el jazz, rhythm and blues i el soul. Se la coneix amb el sobrenom de High Priestess of Soul alguna cosa així com La Sacerdotessa del Soul i en la seva carrera professional hem de destacar la passió que imprimia en les seves actuacions i les seves destacables improvisacions al piano. Quan cantava, passava del xiuxiueig, al crit i el lament, per intentar destacar els diferents estats d'ànim reflectits en el text de les seves cançons. Va ser una gran militant pels drets humans i el ressorgiment de la raça negra a l'Àfrica, gravant algunes cançons amb un alt contingut polític, encara que l'alcohol i les drogues van marcar la seva vida i li van ocasionar molts problemes, sobretot físics, però també amb els músics que l'acompanyaven en els seus concerts. De fet Mario recorda que un bon amic seu, executiu de la productora que en els noranta gestionava les seves gires espanyoles li explicava que estaven fins al monyo d'ella ja que els músics no acabaven les gires, abandonaven. Sembla ser que la cantant sortia a l'escenari molt "carregada" i anunciava una cançó per començar a tocar una altra diferent, o estaven tocant una i de sobte començava amb un altre tema no programat, tot això feia molt difícil seguir-la. Al setembre de 1970, Nina Simone va abandonar Estats Units per instal·lar-se a Barbados, tenia problemes amb Hisenda i la vam acusar d'evasió d'impostos. Després de residir a Libèria, Holanda i Suïssa, es va instal·lar en el Sud de França, a Aix-en-Provence, l'any 1992. El 24 de juliol de 1998, Nina Simone va ser la convidada especial a la festa del 80 aniversari de Nelson Mandela. El 7 d'octubre de 1999 va rebre un premi als seus èxits artístics de tota una vida a Dublín. Va morir a casa seva, mentre dormia, a Carry-le-Rouet, el 21 abril 2003.


Sinnerman (Anónim)

Pecador, ¿hacia donde vas a correr?
Pecador, ¿hacia donde vas a correr?
¿Hacia donde vas a correr?
En ése día.

Bueno, correré hacia la roca.
Por favor, escóndeme. Corro hacia la roca.
Por favor, escóndeme. Corro hacia la roca.
Por favor escóndeme, Señor.
En ése día.

Bueno, la roca lloró.
No puedo esconderte, la roca lloró.
No puede esconderte, la roca lloró.
No te esconderé Dios.
En ése día.

Dije: "Roca, ¿qué pasa contigo?
No ves que te necesito, roca.
No me dejes,
en ése día.

Así que corro hacia el río.
Estaba sangrando. Corro hacia el mar.
Estaba sangrando. Corro hacia el mar.
Estaba sangrando en ése día.

Así que corro hacia el río. Estaba hirviendo.
Corro hacia el mar, estaba hirviendo.
Corro hacia el mar, estaba hirviendo.
En ése día.

Así que corro hacia el Señor.
Por favor, ayúdame Señor.
¿No me ves rezando?
¿No me ves aquí abajo, rezando?

Pero el Señor dijo:
"ve hacia el diablo".
El Señor dijo:
"ve hacia el diablo".
Dijo que fuera hacia el diablo.
En ése día.

Así que corría hacia el diablo.
Me estaba esperando.
Corrí hacia el diablo, me estaba esperando.
Corrí hacia el diablo, me estaba esperando.
En ése día.

Oh, sí.

Así que corro hacia el río.
Estaba hirviendo, corro hacia el mar.
Estaba hirviendo, corro hacia el mar.
Estaba hirviendo, en ése día.

Así que corrí hacia el Señor.
Dije: "Señor, ayúdame".
Por favor, escóndeme.
Por favor, ayúdame.
En ése día.

Dije: "Dios, ¿donde estabas?
Cuando eres viejo y rezas.

Señor, Señor, óyeme rezar.
Señor, Señor, óyeme rezar.
Señor, Señor, óyeme rezar.
En ése día.

Pecador, debes estar rezando.
Debes estar rezando, pecador.
Debes estar rezando en ése día.


JarabedePalo – A mi novia le gustan las chicas

Des del nou treball de Pau Dones que ara ha rebatexat el grup com Jarabedepalo, escrit així, tot juntet, us hem preparat ara un tema amb una lletra simpàtica i divertida en la què el nostre protagonista ens explica que a la seva núvia... li agraden les noies i ell jutja que "Enamorar-se lliurement de la gent, és el normal, no té temps ni sexe" i en cap moment li sembla rar ni estrany el que passa. De fet ja ens diu també que "El seu millor vestit és uns pantalons" i de nena jugava amb nines, clar que també amb cromos i cotxes de competició, arribant a la conclusió que la seva nòvia és "el seu millor amic". El nou àlbum de Jarabe de Palo s'ha titulat "Somos" i es va publicar el 18 de febrer d'aquest 2014. La cançó més important en la carrera de Pau Donés a "La Flaca" que també va donar títol al seu primer àlbum que es va publicar l'any 1996. La va escriure després de viatjar a Cuba, però en principi i al costat del CD al complet, va passar amb més pena que glòria fins que un any més tard, el seu manager i la discogràfica van pactar amb la marca Ducados de cigarrets i va ser utilitzada per l'espot de televisió del CD "Caracter Latino" i llavors el disc de Jarabe de Palo va començar a vendre's, superant el milió de còpies a Espanya i Amèrica Llatina. Pau Donés Cirera va néixer a Montanuy, a la província d'Osca, el 11 octubre 1966.

A mi novia le gustan las chicas (Pau Dones)

A mi novia le gustan las chicas,
Mi novia a mí me quiere un montón.
Mi novia tiene una amiga divina,
Le gusta tanto como yo.

Mi novia es de buena familia,
En su casa su madre no entiende, no entra en razón.
Lo de la niña será una manía,
Un amor pasajero, algo nada serio,
Lo cierto es que ella, nos quiere a los dos.

Y a mí que más me da,
Es el amor cuando se quiere de verdad.
Que tiene de especial,
Enamorarse libremente de la gente


Shakira – Boig  per tu

La cantant i guitarrista Shakira ha gravat en el seu últim disc una versió del "Boig per tu" del grup Sau, l'ha cantat en castellà, però la colombiana també ha gravat una versió en català i precisament per això se l'ha criticat i molt a través de les xarxes socials, sense tenir en compte que la seva parella és un català i aquesta és una de les cançons que més li agraden a Gerard Piqué, amb qui manté una relació sentimental que es va fer pública oficialment el 29 de març de 2011 via Twitter i amb el qual té un fill, a més, a ella li ha vingut de gust gravar aquest tema i no necessita demanar permís a ningú, bé, ningú no, potser en tindria molt a dir Pep Sala que és el compositor i ell està encantat amb que Shakira l'hagi gravat per la repercussió internacional que el tema tindrà, per tant i com deia Alaska en una de les cançons "¿A quién le importa?". Resposta: "A ningú". És clar que en aquest món nostre hi ha molt mala llet i gent amb mala bava. Val a dir que Quimet s’ha sentit indignat per aquest comportament de la gent i fins i tot ha escrit al seu facebook donant dades de cantants extrangers que han cantat en català al llarc de l’historia. Ella es diu Shakira Isabel Mebarak Ripoll i va néixer a Barranquilla el 2 de febrer de 1977, de pare àrab i mare creiem que d’origen català. És cantautora, productora discogràfica, ballarina, model, dissenyadora de moda, empresària, actriu de televisió, toca diversos instruments i és ambaixadora de bona voluntat de la UNICEF . Mario recorda un dia, fa catorze o quinze anys, ella tot just havia començat la seva carrera musical, un amic seu, marroquí, de nom Driss, li va fer escoltar-la en una cinta de cassette i li va explicar que el seu nom és àrab, degut precisament a que el seu pare era d'origen àrab i la seva mare catalana. Aquest nou àlbum es titula "Shakira" i s'ha publicat el 21 de març passat, ens ha arribat amb la primavera. Compta amb bones col·laboracions, entre elles Rihana, Benny Blanco, Tiësto, RedOne, Max Martin i altres, és un bon disc, tot i el que diguin els intolerants.

Boig  per tu (Pep Sala, Carles Sabater i Josep Caodevila)

A la terra humida escric,
nena estic boig per tu,
em passo els dies,
esperant la nit.

Com et puc estimar,
si de mi estas tant lluny;
servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar,
jo no puc arribar on ets tu,
peròdins la meva copa veig, reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran,
entre la pluja que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum, servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d´aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflaxada la teva llum,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
servil i acabat boig per tu.


Juan Sinmiedo & Víctoria Abril – Mujer sin miedo

De veritable nom Juan Guillénn, el cantant, pianista i actor és conegut artísticament amb el pseudònim de Juan Sinmiedo i Mario ha de confessar que la seva imatge li recorda a la d'Elvis Costello. Aquest tema que us portem ara a Troba – Dors us el hem extret de l'àlbum "Mujeres sin miedo" i en aquesta cançó compta amb la col·laboració de l'actriu Victoria Abril que tot i que ha incursionado en diverses ocasions en el món de la música, Mario reconeix que a ell mai l'ha agradat com a cantant, però l’actriu es va involucrar de tal manera en aquest treball que fins i tot va arribar a intervenir en la composició de la lletra. També han col·laborat, encara que en altres peces, Esmeralda Grao, Nacha Guevara, Mercedes Ferrer, Cristina del Valle, Sole Zaplana, Loles León, Victoria Abril, Sonia Terol, Ginesa Ortega, Rossy de Palma i la tarraconina Carmen París. Per cert, en el disc també inclou versions dels temes només a piano. Ha estat el segon treball discogràfic de Juan Sinmiedo, un noi que va ser descobert per José María Cano que li va produir el seu àlbum de debut “Juan Sinmiedo”, l’any 1999 i en ell el cantautor loa obertament l'homosexualitat. Com a actor ha intervingut en diverses sèries, sobretot a Antena 3.


Suburbano – Una mujer sin decoro

Avui i tal i com us vam prometerla passada setmana, tornarem a escoltar a Troba – Dors i per acabar el programa, a Bernardo Fuster i Luis Mendo, els components de Suburbano, un dels millors grups de l'estat i grans compositors poc valorats pel gran públic malgrat la seva qualitat i la seva dilatada obra, ara escoltarem un altre gran cançó de Suburbano, una de les moltes que tenen, "Una mujer sin decoro" i que us hem extret del seu CD “Los delirios del pirata”, una mena d’ópera rock que ells califican de llibre-disc i es l’historia del pirata Juan Sin Sombra. En aquest álbum van col·laborar Carmen París, Pablo Guerrero, Luis Eduardo Aute, el Reverendo que ja es mort, Enrique Valiño, Imanol, Baldo Martínez o Antón Rodríguez (de Na Lúa), junt a Bidinte al que trobem en aquesta cançó que escoltem ara. La veritat és que Suburbano sempre va ser un grup que va navegar a contracorrent, quan estava de moda el rock ells van fer folk, quan el folk va començar a ser més popular en les emissores, ells van fer  rock... i malgrat tot van continuar funcionant i amb indiscutible qualitat. La prova la tenim en la seva discografia que sense ser brutal, Suburbano tenen una quantitat molt important de discos gravats i sobretot bandes sonores de pel·lícules, sèries de TV i cançons que han interpretat ells i molta altra gent. Van ser la banda d'acompanyament d'Aute i aquest els va recolçà en tot moment perquè tinguessin entitat pròpia, cosa que no va fer Sabina amb Viceversa, ja que no va parar fins conseguir desfer-los i quedar-se amb Pancho Varona. Suburbano també van acompanyar a Vainica Doble, Pablo Guerrero, Luis Pastor, Ana Belén i fins i tot el mateix Joaquín Sabina. Bernardo Fuster i Luis Mendo son dos dels bons compositors espanyols, autors de temes com "Makynavaja", "Arde París", “Alou”, “La mujer de tu vida” o "La puerta de Alcalá". La seva primera actuació en públic va ser el 3 de maig de 1979, a la sala El Gallo Vallecano, una cooperativa de teatre independent en el barri de Vallecas. Per cert tots dos músics van ser o són, propietaris del segell discogràfic Avispa Records.

Tencarem per aquesta setmana Troba – Dors, però ara us deixem amb companyia de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que emeten el programa. Nosaltres som Quimet Curull i Mario Prades i com que som Botiguers de somnis, envoltats de paraules i música fotem el camp fins el proper programa..

Quimet Curull i Mario Prades
Ens agrada saber què és el que ens diuen

No hay comentarios:

Publicar un comentario