Avui anem a començar Troba - Dors
parlant sobre un error
en el què caiem contínuament
al nostre país, quan parlem de música. Ens referim
a "Una Balada" i al di aixó, estem parlant
d'una cançó lenta, suau, acollidora, però
és un gran error. Si tenim
en compte que la referència quan parlem de música moderna és el mercat discogràfic dels Estats Units
"Una Balada" és una
cosa molt diferent. La balada
és una cançó que tingui el ritme que tingui, ja
sigui ràpid, mig
temps o lent, ofereix una lletra que explica una història. El que nosaltres definim com "balada", per als americans és
un "slowly" o "lent". Avui en aquest segon programa d'Troba - Dors escoltarem algunes balades, segons
l'estil original de les
USAS… ESAS. Desde la xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de
Comunicación Locals de Catalunya començarem dien una veritat com un temple “La Terra es mou”.
Aixequem la persiana
Suburbano – La Tierra se mueve
Escoltarem ara
a Troba - Dors a Bernardo Fuster i Luis Mendo, els components de Suburbano, un dels millors grups de
l'estat i grans compositors poc valorats pel gran públic malgrat la seva
qualitat i dilatada obra, ara escoltarem a Suburbano i una gran cançó, una de les moltes que tenen i on ens
parlen de l’intolerancia al llarc dels anys i l’historia i citàn a gent com Miguel Servet i Galileo que van patir i molt per les seves
creencies i teories. Es trobava al álbum “Fugitivos” que Suburbano van editar
l’any 1993. Entre els músics que els van acompanyar a la gravació estaven Tino di Geraldo, Bili Villegas i Nacho Saenz de Tejada, junt a Fermín Aldáz i Cuco Pérez que havien sigut membres de Nuestro Pequeño Mundo i als teclats Pedro Navarrete, ex de Radio
Futura. Aquest disc va 
representar la tornada de Suburbano als escenaris ja que feia anys que es dedicavan solament
a les bandes sonoras. La veritat és que Suburbano
sempre va ser un grup que va navegar a contracorrent, quan estava de
moda el rock ells van fer folk, quan el folk va començar a ser més popular en
les emissores, ells van fer rock... i malgrat tot van continuar funcionant i
amb indiscutible qualitat. La prova la tenim en la seva discografia, Suburbano té una quantitat molt
important de discos gravats i sobretot bandes sonores de pel.lícules, sèries de
TV i cançons que han interpretat ells i molta altra gent. Van ser la banda
d'acompanyament d'Aute i aquest
els va recolçà en tot moment perquè tinguessin entitat pròpia, cosa que no va
fer Sabina amb Viceversa, ja que no va parà fins
conseguir desfer-los i quedar-se amb Pancho
Varona. Suburbano també
van acompanyar a Vainica Doble, Pablo Guerrero, Luis Pastor, Ana Belén i fins i tot el mateix Joaquín Sabina. Bernardo
Fuster i Luis Mendo son
dos dels bons compositors espanyols, autors de temes com
"Makynavaja", "Arde París", “Alou”, “La mujer de tu vida” o
"La puerta de 
Alcalá". La seva primera actuació en públic va ser el 3
de maig de 1979, a
la sala El Gayo Vallecano, una
cooperativa de teatre independent en el barri de Vallecas. Per cert tots dos
músics van ser o són, propietaris del segell discogràfic Avispa Records i jo
confesso la meva debilitat per aquests músics y las seves cançons. Os explicaré
una curiositat, Bernardo Fuster
había gravat a Alemanya, l’any 1974, un disc titulat “Manifiesto” (coberta al costat), prohibit a
Espanya i dedicat a atacar al régim de Franco
i a favor de los FRAP (Front Revolucionari Antifascista i Patriotic),
una mena d’ETA que van sapiguer di adeu quan va ser el moment de fer-ho, no com
els asesins bascos que ara diuen que deixan les armes, però no les antreguen ni
donen la cara, anan de víctimas per el mon. Bernardo Fuster va gravar aquest disc sota seudonim, fen-se dir
Pedro Faura. No oblideu qui manava llavors.
José Luis y su
Guitarra – Gibraltar
Viatjarem fins els anys seixanta. El seu nom complet era José
Luis Martínez Gordo i va néixa a Jaén. La veritat és que atenent-nos a
la història, aquesta reclamació on es demana alló de “Gibraltar espanyol i que
era una de les obsesions del Franco junt
amb alló de “Marruecos español” i
que va ser publicat a principis dels seixanta, no va servir de res i això que tot
el que ell argumenta en el text de la cançó es totalment cert. Us recomenem
escoltar-la amb atenció. Es clar que després de gravar aquest tema José Luis i
la seva guitarra s’en van anar cap el Pardo per actuà front del Siscu, la Carmen Collares i
la 
tropa. José Luis també va
trevallar al cinema, entre les pel.licules que va fer es troba "Pasa la Tuna" diritgida per José María Elorrieta l’any 1960 i a la
que trovabem també al actor Ángel de
Andrés. Es va donar a coneixa, en referim a a José Luis i la seva inseparable Guitarra, amb una cançó que forma part de l’historia del pop
espanyol i que el va fer molt popular al sonar a totes les emisores del pais,
es tracta de "Mariquilla" que va composar quan feia la mili i va dedicar
a la seva nuvia, amb la que José Luis
es va casar un any despres i que la va editar l’any 1958 dins d’un EP que va
publicar el segell Philips i que va fer que actues fins i tot a l’América de
parla hispana.
John Lennon –
Imagine
"Imagine" està considerada com una de
les millors composicions
de tots els temps i es manté encara avui en
dia com a exponent de la pau
mundial, de fet és l'himne
oficial d'Amnistia Internacional. El single aconseguiria
el tercer lloc del Billboard quan
es va publicar, però només va
arribar al número 1 a Anglaterra després
de la mort de Lennon el 8 de
desembre de 1980, assasinat per un tronat anomenat Marck David Chapman, davant del Edifici Dakota on John i Yoko vivien, nou anys més tard. John Lennon va comentar que aquesta cançó era "antireligiosa, antinacionalista, anticonvencional i anticapitalista, però és acceptada per la seva dolçor".
Quan la va escriure el exbeatle es va inspirar en les seves 
esperances que algun dia existís la
pau mundial, una utopia a la qual ja havia cantat
amb la Plastic
Ono Band i fins
i tot amb The Beatles. És clar que Elvis Costello va dir al respecte de John Lennon i aquesta
cançó: "Era un multimilionari
el que deia: Imagineu
que no hi ha possessions".
"Imagine" donava títol a l'àlbum de
John Lennon publicat el 9 de setembre de 1971, sent Phil Spector
el coproductor del disc que va aconseguir el primer lloc pràcticament a nivell mundial. Us comptarem dues
curiositats sobre aquesta cançó de John Lennon.
El 30 de gener de l'any 2003, "Imagine" va ser utilitzada
per despertar els tripulants del Transbordador espaial Columbia. La segona
curiositat es que a l'Aeroport de Liverpool van adoptar com a lema el
vers de la cançó que diu
"Above Us Only Sky" una frase que es podria traduir com "A
sobre de nosaltres només hi ha cel”.
Imagínate
Imagina que no existe el Cielo
es fácil si lo intentas
sin el Infierno debajo nuestro
arriba nuestro, solo el cielo
Imagina a toda la gente
viviendo el hoy...
Imagina que no hay países
no es difícil de hacer
nadie por quien matar o morir
ni tampoco religión
imagina a toda la gente
viviendo la vida en paz...
Puedes decir que soy un soñador
pero no soy el único
espero que algún día te unas a nosotros
y el mundo vivirá como uno
Imagina que no hay posesiones
quisiera saber si puedes
sin necesidad de gula o hambre
una hermandad de hombres
imagínate a toda la gente
compartiendo el mundo
Puedes decir que soy un soñador
pero no soy el único
espero que algún día te unas a nosotros
y el mundo vivirá como uno
Imagina que no existe el Cielo
es fácil si lo intentas
sin el Infierno debajo nuestro
arriba nuestro, solo el cielo
Imagina a toda la gente
viviendo el hoy...
Imagina que no hay países
no es difícil de hacer
nadie por quien matar o morir
ni tampoco religión
imagina a toda la gente
viviendo la vida en paz...
Puedes decir que soy un soñador
pero no soy el único
espero que algún día te unas a nosotros
y el mundo vivirá como uno
Imagina que no hay posesiones
quisiera saber si puedes
sin necesidad de gula o hambre
una hermandad de hombres
imagínate a toda la gente
compartiendo el mundo
Puedes decir que soy un soñador
pero no soy el único
espero que algún día te unas a nosotros
y el mundo vivirá como uno
John Lennon i Yoko Ono davant del Edifici Dakota
on va ser assesinat el músic
Raimon -. Jo vinc d’un silenci
Un dels cantautors més importants de la Nova Cançó va ser el valencià Raimon.
La seva veu roca
i desafiant, trencant-se per moments i desafinant contínuament ens va transmetre missatges
del passat recent i del present en els anys seixanta. Raimon va
néixa al carrer Blanc de Xàtiva, al
qual va dedicar una cançó i
va citar en altres,
el 2 de desembre de 1940 i el seu nom complet
és Ramon Pelegero
Sanchis. Us explicarem una curiositat. Quan va començar a dedicar-se al món de
la música va formar part del grup de rock
Los Milos, en què va militar Bruno
Lomas, però els
va deixar en trobar-los molt distanciats de
l'estil reivindicatiu que ell
volia donar a les
seves cançons. Tot i que li van proposar en diverses ocasions que s’incorporés, Raimon mai va voler formar part
d'Els Setze Jutges que pensava estaven
massa a prop de la
burgesia catalana. Aquesta cançó es va incloure en el seu àlbum "Lliurament dle cant" que Raimon va publicar l'any 1977. Mario va produïr el Primer Festival de la Cançó Catalana de Tarragona que es va celebrar al Camp de Mart, tot ple de gom a gom. Van actuar Núria Feliu, Pere Tapies i Raimon, sent el presentador un bon amic de Manolo i Mario, el showman Sebastià. Curiosament, va ser organitat per Caja de Madrid.
Raimón al 1er Festival de la Cançó Catalana de Tarragona, a sota
Sebastià amb el recordat Janio Marti (Fotos: Mario Prades)
Gossos – Tens
un amic
Aquesta cançó
que escoltem ara es una bona versió que Gossos fan del tema de Carole King que també va gravar, a
part d’ella mateixa, el cantautor James
Taylor, pero la veritat es que ha estat molt versionada al llarg dels
anys. Gossos la van gravar per
la marató de TV3 del 2006, fent-se servir la cançó per la falca promocional. La
cançó es tota una entrega on es dona sense esperar res a canvi i la lletra es
una mostra d’amistat sense limits. De fet podem recordar una frase que va dir el polític nord-americà Benjamin Franklin:
"Un germà pot
no ser un amic, però un bon amic sempre serà un germà". La veritat és que trobem a faltar aquells Gossos dels seus inicis, quan basaven el seu repertori en cançons
acústiques i bons jocs de veus, en una línies que va fer que se'ls comparés amb
els nord-americans Crosby, Still, Nash
& Young i els va obrir les portes al mercat discogràfic català.
Finalment el 2002 van incorporar al bateria Santi Serratosa i es van electrificar totalment gravant el CD
"El Jardí del Temps" a l'any següent, passant a ser simplement una
banda més de rock en català, amb seguidors acèrrims, això si, però la veritat
és que poc aporten al món del rock, 
llevat bones cançons que no és poc. L'estiu
de 1993, els manresans Oriol Farré,
Juanjo Muñoz, Natxo Tarrés i Roger Farré es van unir per crear Gossos i des de llavors s'ha de reconèixa que han tingut una
carrera que han sabut mantenir, amb algun daltabaix, però jo em quedo amb els
seus tres primers discos. L'any 2000 Gossos
van decidir gravar un CD en castellà "De viaje" que no va ser
ben rebut pels seus seguidors, que el van interpretar com una comercialització
del grup, cosa que no era certa, qualsevol banda que es preï no vol quedar-se
estancada i intenta arribar a la major quantitat possible de públic, llevat
dels curts de mires que prefereixen quedar-se sempre entre quatre barres. És
clar que el mateix va succeir amb Sopa
de Cabra i se'ls va criticar oblidant que en els seus inicis cantaven en
català, castellà i anglès, potser és que aquells que els criticaven i
sabotejaven els seus concerts ni tan sols coneixien la trajectòria de 
Sopa de Cabra i es limitaven a
intentar imposar una sola llengua en una terra plural. Fins SAU que sempre es van negar a cantar
en castellà, s'havien plantejat gravar en anglès. És clar que quan hi ha poc de
nou que donar molts prefereixen seguir sent el que destaca a casa en lloc de
sortir a lluitar fora. Els teus sempre et volen i accepten tot el que els pots
donar, sobretot si a sobre es reben subvencions. Per aixó hi ha grups que des
de fa anys res aporta de nou al mercat discogràfic català, això si, saben
utilitzar la llengua com a bandera oblidant que Catalunya és molt més que
barretina, gralles i banderes estelades.
Rock Gaia –
Dona de nit
Aquest tema podria considerar tota una balada per la
història que ens relata. Rock Gaia ens parlen en la lletra de "Dona de nit" d'una jove prostituta que treballa en el Casc Antic de Tarragona per poder
mantenir al seu fill. La noia
acaba enamorant-se d'un client
i quan fa l'amor
amb ell ja no és només sexe, però un nefast
dia el xicot s'equivoca
de nom mentre es
troben al llit i
ella sent que alguna cosa es trenca dins del seu
cor. Ja ho diu el texte “al equivocar-se de
nom la va fer plorar”. La veritat es que la
lletra es molt bona i musicalment la cançó també es molt complerta. Eren de
l'Alt Gaià i responien al nom de Rock
Gaià, per no oblidar les seves arrels. Van publicà aquest CD l’any 1992 a través del segell
Salseta Discos i en aquest enregistrament integraven aquest bon grup, encara
que desaprofitat, Paco Aguadé
(baix), Eduard López (guitarres),
Josep Sánchez (guitarres), Ramón Cruz (teclats), Ton Salvat "El Titus" (bateria) i Pep Boada (veu i kazoo). El productor
va ser Jordi Deu. Els Rock Gaià van dedicar el disc a
Vilabella, al riu Gaià i a Josep Rovira
"Micolín".
Els xicots de Rock Gaià
Gato Pérez –
Todo sexo femenino
A la lletra d'aquesta cançó Gato Pérez ens explica la història d'un jove que es fa home en una
casa plena de dones amb els problemes que això comporta ja que "les veus
agudes" s'uneixen en "clara unanimitat" per tal d'imposar el criteri
de "les lleones". És clar que quan es
casa té una filla i així afegeix "dues
veus noves al cor familiar". La cançó va estar versionada anys més tard per Luis Eduardo Aute en un disc
tribut a Gato Pérez. Cas curios el d’aquest home. Argentí, afincat a Barcelona i fen
rumbes moltes vegades en catalá. A Manolo li agrada Gato Pérez, per el seu
ritme y per les seves lletres. Mario sentia quan era viu i segueix sentint ara
que miola per algú més alt, una gran admiració per ell, per les seves qualitats
humanes i per la seva qualitat com artista. Va arribar a conèixer-lo encara que
no es pugui dir que mantinguéssim una gran amistat. L'última vegada que van
estar parlant va ser en un concert que va realitzar a l'antiga sala Bikini de Barcelona, quan
presentava el seu disc "Ten" que va publicar l’any 1987 Picap, el
segell de l'amic Joan Carles Doval.
Aquest argentí conegut com Gato Pérez va arribar a Barcelona l'any 1966 i el seu
veritable 
nom era Xavier Patricio Pérez
Álvarez, va néixa l'11 d'Abril de 1951 a Buenos Aires, va morir a Caldes de
Montbui, un infaust 18 octubre 1990. Ell va ser el que va inventar i va
encunyar el terme "Ona Laietana",
un moviment musical autòcton català que va sorgir en els anys 70. Abans de
llançar-se en solitari, Gato Pérez va formar part del grup Secta Sònica. L’any 1981 Gato
Pérez va patir un primer infart, problemes de salut i la fatiga produïda
pels seus problemes cardíacs el van obligar a deixar l'alcohol i dosificar les
seves actuacions i finalment va ser reclamat per un empresari molt més Alt perquè actuessi ja només per a Ell, però ens va deixà les seves
cançons i mentre aquestes sonin, Gato
Pérez seguirà viu en els nostres records. Al costat retall de premsa escrit per Mario quan Gato Pérez va morir.
El Gran Grato Pérez
Scorpions –
Vientos del cambio
Un altre gran
tema que ens arriba ara en castellà és el "Wind of Change" dels Scorpions, una de les millors bandes
de hard rock, alemanys i aquesta una de les seves millors balades. La cançó ens
parla de la Perestroika i
el canvi polític a Rússia, arrel de la caiguda del Mur de Berlin, ara que
l'escoltem en castellà podem adonar-nos de la qualitat del missatge que té i
que ens parla de la amistat i de que tots, estiguem al costat que estiguem del mur, som
realment iguals amb
els mateixos desitjos i idèntics
somnis de llibertat. Scorpions va ser
fundat l’any 1965 pel guitarrista Rudolf
Schenker i el bateria Wolfgang
Dziony. En els seus inicis, Rudolf
era també el cantant del grup fins que per cap d'any de 1970, el germà
petit de Rudolf i també
guitarrista, Michael Schenker,
al costat del ex cantant de Copernicus,
Klaus Meine, s'uneixen a la
banda. Des d'un principi Klaus i
Rudolf, van decidir compondre en
anglès i aquest ha estat un dels seus 
signes d'identitat. Aquest tema
originalment i en la seva versió en anglès es va incloure al disc "Crazy
World" que es va publicar el 6 de novembre de 1990 i el single amb la
cançó, composada per Klaus Meine
i que va vendre 14 milions de
còpies, va sortir l'abril del 1991. Per cert que les portades dels discos de Scorpions han estat censurades en
molts països, un dels seus àlbums censurats més populars va ser "Virgin
killer", a sota teniu la portada censurada. En aquest enregistrament que
escoltem ara, Scorpions eren Klaus Meine (cantant) que en aquesta
gravació també toca el whistling, al costat de Matthias Jabs (guitarres i cors), Rudolf Schenker (guitarres i cors), Francis Buchholz (baix i cors) i Herman Rarebell (bateria i percussió).
Joan Manuel
Serrat – Entre un hola y un adiós
La veritat es que tant per Manolo com per Mario, Joan Manuel Serrat es el mestre dels mestres dels cantautors. Us deixem amb la bona companyia de Joan Manuel Serrat, el Noi del Poble Sec, juntament amb la
de la xarxa d’emisores de la Federació de Mijans de Comunicació Locals de
Catalunya. Això ha estat per avui Troba - Dors. Ah! La producció y els arrengaments del CD "Nadie
es perfecto" de Serrat van
corre a carrec de Josep Más "Kitflus" i va col.laborar a la
gravació el Mestre Berdagí. Per
cert, Serrat sempre ha estat molt vinculat a Tarragona. Va estudiar a la Laboral de Tarragona per a torner (a la foto), de
nen estiuejava al Camping L’Esquirol, entre Salou i Cambrils i va fer la mili a
Castillejos (a la foto). 
I conclou aquí Troba - Dors per avui, baixem la
persiana, però tornarem la propera setmana amb un nou programa, des de la xarxa d'emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Xiquets, xiquetes, porteu-vos bé i a reveure.
Manolo Rivera
Mario Prades
Ens agrada saber que és el que ens diuen
