La música és record, festa, plor, ball, protesta,
troba... però la música és sobretot “música”: una forma d’expressió única, molt
antiga i molt progressiva, molt pura i molt barrejada, matemàtica pura i alhora
pell i sentiment endins. A Troba - Dors, en aquest programa de música radiada o
de ràdio musical, ens agrada jugar amb les paraules i les històries de la vida
—gairebé tant com als nostres artistes convidats—, però ni nosaltres ni ells
oblidem que la música és música. Disculpin aquesta espècie de mantra o cercle
reiteratiu i, anem per feina. Per tant i des de la xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de
Comunicació Locals de Catalunya nosaltres
Aixequem la persiana
La Troba Kung Fú – Clavell morenet
El cantant i acordionista
Joan Garriga abans
de crear La Troba Kung
Fú va ser el
líder del grup Dusminguet,
una de les bandes
de rock en català transgressores a finals dels 90 i principis del nou
segle i va ser el
compositor de molts dels temes d'aquesta banda
avui desapareguda que va publicar tres àlbums. Quan Dusminguet es
van desfer Joan Garriga
va col.laborar en projectes d'Amparanoia i Xerramequ
Tiquis Miquis. L'any 2005 decideix crear La Troba King Fú, al costat de Muñeco (percussió), Marià Roch
(baix), Muxaxo (guitarra rumbera), Pep
Terricabras (bateria) i Toti, en una línia
musical 
que s'acosta i molt a la rumba
blanca, la rumba catalana
de Peret i el
Pescailla, encara que molts actualment identifiquen la rumba catalana amb La Troba Kung Fú i altres grups actuals, oblidant
als creadors del
gènere o a Los Amaya, Rumba 3, fins i tot Los Manolos, sense adonar-se que tot
està inventat a
la vinya del Senyor. La lletra
d'aquesta rumbeta que ha seleccionat Manolo
perquè escoltem a Troba - Dors és molt dura, tot i que s'amaga darrere d'una capa d'alegria i ritme
rumbero. Ens parla
d'un delinqüent, un facinerós al que finalment la llei aplica la pena més dura de totes, la pena de
mort. La cançó es va incloure a la banda sonora de la pel·lícula "El triunfo" de Mireia Ros i sobre una novel·la de Casavella.
La Troba Kung Fú en directe, a sota cobertes de discos
Aguavida – Poetas andaluces
Un dels grups més
políticament compromesos en la seva obra amb els
poetes i la
cultura andalusa van ser Aguaviva, grup creat
per Manolo Díaz que
tot i no formar part
de la formació va
ser un dels principals components de Aguaviva,
el productor i l'impulsor
del grup. Ell els va aconseguir contracte amb el desaparegut segell
Acción, vinculat a
la Cadena SER
i quan aquests van tancar
portes, els va
re-col.locar a Ariola, corria l'any 1973 i
Manolo Díaz ja
es dedicava a
tasques de directiu en segells
discogràfics, de fet va ser president de CBS als
Estats Units anys més tard. Aguaviva
van posar música a
poemes fins llavors
solapadament vedats de León Felipe, Federico García
Lorca, Blas de
Otero, Rafael Alberti,
Miguel Hernández i
altres. Aguaviva van
ser José Antonio Muñoz, Juan Carlos Ramírez,
José María Jiménez,
José Luis 
Heras,
Luis Díaz, Rosa
Sanz, Teresa Aranguren
i Carmen Sarabia, però Juan Carlos Ramírez
va deixar Aguaviva i va ser substituït
per Luis Gómez-Escolar.
Aquest tema que escoltem ara a Troba - Dors va ser el seu primer single, editat l’any
1969 i era un poema de Rafael Alberti
que en aquella època estava exiliat a Roma.
A causa del seu caràcter reivindicatiu a l'estranger van començar a tenir en
compte a Aguaviva, convertint-se en un grup estendard de la lluita contra
la dictadura franquista
i van ser convidats
a actuar en diversos festivals, entre ells el MIDEM. Aquesta cançó
va donar títol al
primer LP que van publicar
per Ariola, ja
l'any 1975 i en què van recuperar les
seves arrels més folklòriques. L'any 1979 van editar per Edigsa
l'àlbum "La Invasión de los
Bárbaros" i el
grup es va desfer. Era el seu setè disc gran.
Pablo Guerrero – A cántaros
Avui en dia la cançó més representativa en
la carrera de Pablo Guerrero,
aquest trobador extremeny
establert a Madrid, és "A cántaros" que ara escoltem
a Troba - Dors. En la seva obra Pablo Guerrero, de nom complet José
Pablo Guerrero Cabanillas i nascut a Esparragosa
de Lares el 18 d'octubre de 1948, barreja folk
americà amb flamenc,
jazz i una mica
de rock. Als 80 va sumar també ritmes
africans. Val a dir
que Pablo Guerrero a més de cantautor, és poeta i té una interessant obra
en la qual destaca el poema
"El amor del agua". Encara que l'any 1972 Pablo Guerrero ja havia publicat
quatre singles, es va editar el seu primer LP al
qual aquest tema que sona ara donava títol.
Es va 
publicar a través
del segell Acción del que us
parlàvem abans. En
total ha publicat 13 àlbums,
l'últim dels quals "Luz de Tierra",
de l’any 2009, va ser produït per Luis Mendo del
grup Suburbano als que no fa gaire vem escoltar al programa i
Pablo Guerrero també té una desena de llibres de poesia i un llibre
infantil publicats. Així mateix ha inclòs cançons seves en
diversos compilatoris. Us explicarem una curiositat, Pablo Guerrero l'any 1969 es va presentar al Festival de la Cançó Espanyola
de Benidorm, amb la
cançó "Amapolas
y espigas" i va guanyar un premi Sabeu
quin va ser? Pablo
Guerrero va aconseguir el Premi a
la
Millor Lletra.
Patxi Andión - El Maestro
Vam escoltar ja fa
setmanes a Patxi
Andión a Troba-Dors i ha arribat l'hora d'escoltar
de nou, amb
una de les seves millors lletres. Si en "Rogelio" que vam escoltar en altres programes ens
parlava sobre el
deteriorament de l'amistat, a
"El Maestro" ens
planteja una cosa més quotidiana en els anys de
postguerra, però no per això menys actual. La
descriminación i la
por que sentim davant el que es desconeix.
Possiblement l'estrofa que defineix la por irracional
de la gent del poble a què es refereix
Patxi Andión i
que provoca la
ira de "la bona
gent" davant el Maestro
és la que diu així:
“El cura dice que es ateo, el alcalde que comunista y el cabo, jefe de puesto,
cree que es un anarquista”. Al
final aquella
bona gent que
desconfien d'un mestre
tan lliberal que no
imposa durs càstigs als nens i nenes i es conforma amb el
seu sou sense 
reclamar el "cacareado aumento", es surten
amb la seva i el
temut Maestro abandona
el poble i l'escola
sent substituït. Tots
respiren ja amb
tranquil.litat. Aquesta canó es va incloure en el seu àlbum "A donde el agua", publicat l'any 1973. Patxi Andión va
interpretar el paper del Che Guevara
a l'òpera-rock "Evita", amb Paloma
San Basilio, pero també va fer cinema, recordeu “Libertad provisional”
amb Concha Velasco (junts a la
foto). Patxi Andión va néixa el
6 d'octubre de 1947 a
Madrid, però era d'ascendència basca. Amb tota seguretat la cançó més popular
de la seva carrera va ser “Uno, Dos y Tres” aquella peça que ens parlava del
Rastro de Madrid. Actualment es profesor a l'Escola Universitaria Politécnica de Conca i també sembla ser que es director de l'Escola Española de Caça, aixó últim es, si mes no, curios.
Soledad Bravo – Alfonsina y el mar
Aquesta és una cançó
amb història. Es
tracta d'una zamba
composada pels argentins Ariel Ramírez
i Félix Luna.
Que es va gravar i
plasmar en un disc per primera vegada a l'àlbum de Mercedes Sosa "Mujeres argentinas",
editat l'any 1969. La cançó és un
homenatge a la poetessa argentina
Alfonsina Storni, una dona que es va
suïcidar l'any 1938 a Mar del Plata, saltant
al mar des d'una escullera,
tot i que, segons ens diuen a la cançó, s'internà "lentament"
dins de la mar. Hi ha un rumor molt estès
segons el qual la lletra de la cançó es va basar en la
carta de suïcidi de la
poetessa i que els autors van musicar, però aixó no és cert. La música la va escriure Ariel, el seu el pare
va conèixa a 
Alfonsina
Storni que de fet era alumna d’ell i li va parlar al seu fill
d'aquella història. La lletra la va escriure Félix Luna. La cançó
ha estat molt
versionada al llarg dels anys i és un clàssic del folklore
sud-americà, no us
enumerarem el llistat de gent que l'ha cantat
perquè seria interminable,
però us hem
portat a Troba
- Dors l'extraordinària
versió de la cantautora veneçolana Soledad Bravo,
a qui es coneix com "La Negra", si bé va néixa
a Logroño, Espanya, el 13 de novembre de 1943. És una de les principals
representants de l'anomenada Nova Cançó Llatinoamericana
al costat de Mercedes Sosa. Després de la caiguda
de la dictadura franquista Soledad Bravo va tornar a Espanya i
va musicar textos de Rafael Alberti. En
la seva música barreja diversos
estils des del folk al bolero
pasant per la música safardí i està
considerada una de les cantants
més versàtils de
l'Amèrica llatina. Ha gravat més de 30
discos. Aquesta cançó
us la extraiem de l'àlbum “Paloma Negra”.
Soledad Bravo, sentiment i força en tots els seus recitals
Olga Manzano y Manuel Picón – Tu risa
Olga Manzano i Manuel Picón van ser una parella de
cantautors que gairebé sempre van gravar les seves pròpies composicioners, però
sense fer fàstics a bones cançons d'altres, com Luis Barrios. L'argentina Olga Manzano
neix a Angaco, província de San Juan i l'any 1967 forma parella sentimental i
professional amb l'uruguaià Manuel
Picón. Des de llavors van traballar junts en recitals i teatres. L’any 1974 Olga Manzano i Manuel Picón, aquets trobadors, arriben a Espanya i se instal.len
aquí. "Tu risa", aquesta cançó que escoltem ara a Troba - Dors, la van escriure sobre un poema de 
Pablo Neruda, va ser el tema més
popular del duet a Espanya i la veritat és que està plena de força punyent. Es
va incloure en el LP "Los versos del capitán" publicat l’any 1979 per
Olga Manzano i Manuel Picón, encara que en algunes biografies
diuen que va ser l’any 1988, suposem que es tracta de la reedició. En aquest
disc Olga Manzano i Manuel Picón cantan i músiquen 10
poemes del gran poeta xilè Pablo Neruda.
El segell DRO el va reeditar en versió CD ja a l'any 2006. Per cert, en la seva obra volem destacar "Fulgor y muerte de Joaquín Murrieta". Manuel Picón va morir l'any 1994. Olga Manzano realitza Master Class a tota Espanya, oferint una innovadora tècnica creada
per ella, que permet
aprendre a cantar a aquelles persones que
mai ho han fet.
També ofereix serveis
a actors que volen preparar els seus textos i personatges per
pel.lícules i obres
de teatre. Així mateix ha escrit llibres didàctics. 
Leonard Cohen – Take thist waltz
Us portem ara a
Troba - Dors
una cançó del canadenc Leonard Cohen que
es va incloure en el seu àlbum "I'm your Man",
editat al febrer de
l’any 1988 i en el qual la
cançó estrella va ser "First We Take
Manhattan". El cantant, compositor, poeta i
novel.lista Leonard Cohen va compondre aquest
tema versionant a l'anglès el poema "Petit
vals vienès" del gran poeta granadí
Federico García Lorca
i el va treure del
seu poemari "Poeta
en Nueva York". Per cert, es van fer
diverses versions d'aquesta cançó a Espanya,
entre elles cal destacar
les d'Enrique Morente, Lagartija Nick i una
d'Ana Belén que
la va incloure en el CD "Lorquiana" de 1998. Leonard Cohen és
membre de l'Ordre de Canadà i de l'Ordre
Nacional del Quebec. El 1 juny 2011 va ser guardonat
amb el Premi Príncep
d'Astúries de les Lletres que li va ser lliurat el
21 d'octubre de 2011 i encara que
en la seva discografia destaquen cançons com
"Suzanne" o "El partisà", Mario es queda amb “Hallelujah”. Leonard Norman Cohen va néixa el 21 de setembre de 1934 a Mont-real, Canadà.
L'any 2005 va denunciar davant la justícia a la seva antiga representant Kelley Lynch, per desviament de fons,
en total van ser 5 milions de dòlars
que van 
desaparèixa dels comptes de Leonard
Cohen. Al març de 2006, la justícia va fallà a favor del cantant i
poeta, però Kelley Lynch va
tocar el dos i creiem que encara l'estan buscant, a ella i als 5 milions de dòlars que es va andur,
és clar. Tot això ha provocat en el cantant canadenc una crisi econòmica que el
va obligar a realitzar una gira internacional que va ser suspesa per problemes
de salut, sorgits precisament en un concert que va celebrar a València. Manolo recorda que fa pocs mesos que va actuar a Barcelona, de fet aquest
any ha tret un nou disc i la veritat és que a l'igual que Joaquín Sabina i parlant de veus, Mario
opina que Leonard Cohen és
l'ombra del que va ser, clar que ho compensa amb bons arranjaments musicals i
té a favor i com a justificació, una cosa que no té Sabina, l'edat. Leonard Cohen té actualment 78 anys. El nou àlbum es va titular "Old Idees" i
s’ha publicat el 31 de gener d’aquest any.
Joan Manuel Serrat – Por las paredes... 1000 años
hace
Avui tornarem a escoltar a un dels nostres més grans trobadors, Joan Manuel
Serrat que torna a Troba – Dors amb aquesta peça, una
de les millors lletres de Serrat durant
els anys setanta i la cançó va estar inclosa en el seu LP
"1978", publicat l’any 1978, es clar, on el tema estrella va ser
“Irene”. Si escolteu amb atenció la lletra sentireu com Joan Manuel Serrat ens exposa en els minuts que
dura la cançó, poc més de set, un resum de la història de Catalunya narrada pel
Noi del Poble Sec amb tot tipus
de detall, des de ibers i romans, àrabs i cristians, a la immigració dels anys de
la posguerra, també els cinquanta i seixanta. La construcció de l'exposició
Universal de Barcelona i en la lletra d'aquesta cançó i al nostre parer, cal destacar aquella frase genial
que diu, parlant de la
Mediterrània, “No había pez que se atreviera a transitarlo sin
llevar las cuatro barras en el lomo…”. Per cert que una vegada Mario
parlan amb Serrat, no va poguer aguantar-se i li va preguntar Per què un tema tan
cru sobre la història de Catalunya, cantat en castellà? La seva resposta va ser
immediata, clara i conscisa “Perquè tots m'entenguin bé”.
Mario Prades amb Joan Manuel Serrat i la cantant Mara Castel
Sau i Luz Casal – Boig per tu
Tancarem el programa d'avui amb “Boig per tu”
que es una de les millors cançons del rock català de tots els temps. Des de el seu
doble àlbum "Concert de mitjanit", us portem a Troba – Dors aquesta
bona cançó de Sau, el que va ser
el millor grup de pop-rock en català de la història. Ells i Sopa de Cabra van consolidar la difusió
i qualitat de la música que es feia des de Catalunya i per a Catalunya. La
revàlida va arribar amb el macro concert celebrat el 14 de juny de 1991 en el Palau Sant Jordi on també van estar Els Pets i els ja desapareguts Sangtraït. Ningú s'esperava el
resultat, però el recinte es va omplir de gom a gom. Aquest tema que escoltem
ara, correspon al disc doble gravat en directe per Sau a la plaça de toros La Monumental
de Barcelona amb un recinte ple fins la bandera, a l’any 1992 sota el títol
"Concert de mitjanit" en el què a més de Luz Casal (a la foto), a la que trobem en aquest tema que ella també va gravar
en castellà dins de la seva pròpia discografia, el guitarra i productor
canadenc Robbie Robertson, el
també guitarra i productor britànic Phil
Manzanera i Carlos 
Segarra
i Dani Nel-Lo, membres de Los Rebeldes. La banda que els va
acompanyar la integraven Ramon Altimir,
Pep Sánchez, Quim "Benítez" Vilaplana,
Jordi Mena i Gerry Duffy. La cançó es va gravar
inicialment i va ser un dels seus millors èxits, en l'àlbum "Quina
nit", de 1990. Si bé el primer Disc
d'Or ho van aconseguir Sau amb el doble "El més gran dels
pecadors", de 1991. Sau eren Pep
Sala i Carles Sabater Hernández que
va néixa el 21 de setembre de 1962
a Barcelona i va morir el 13 de febrer del 1999 a Vilafranca del
Penedès a causa d'una aturada cardiorespiratòria, després d'un concert. Tant
ell com Pep eren bons amics de
Mario i avui recordem a Sau i a Carles Sabater a Troba - Dors amb aquesta cançó i
tanquem el programa.
Carles Sabater i Pep Sala
Conclou el programa, baixen la persiana i toquem el dos, s’acaba per avui Troba-Dors, tornarem la propera setmana. Ara i des de la xarxa d'emissores de la Federació de Mitjans de Ràdios Locals de Catalunya i també totes aquelles en las que escoltes Troba - Dors, a reveure.
Manolo Rivera
i Mario Prades
Ens agrada saber què és el que ens diuen
