Els conceptes de parella,
família, amor, vida en comú, han anat canviant al llarg dels anys i les
cultures. És millor? És pitjor? Qui està capacitat per jutjar que és el
correcte en qüestions de sexe o amor, conceptes que no sempre van lligats entre
si. Dues dones besant-se, dos homes abraçant-se en públic... haurien
escandalitzat amb tota seguretat als nostres pares i no diguem als avis, però
avui no creiem que la gent s'estiri els cabells davant d'una escena així,
encara que reconeixem que vulguis o no, crida l'atenció encara avui, quan fem
culte públic de la llibertat i la tolerància. Ara ens posarem en marxa des de La Xarxa de Comunicació Local i
totes les emissores que emeten Troba – Dors. Som Botiguers de Somnis i obrirem
el programa envoltats de paraules i música, com sempre, i sentirem a Els Amics
de Les Arts amb els problemas d’un actor de doblatge. Som Quimet Curull i Mario Prades i obrim la
botigueta i per tant
Aixequem la persiana
Els Amics de Les Arts –
L’home que dobla en Bruce Willis
Com explicar que ets
Bruce Willis, però sols en la veu? És el greu problema que tal com ens
expliquen en aquesta cançó, té l'actor que dobla a Bruce Willis. La veritat és
que ha de resultar una mica difícil d'explicar si comptes alguna cosa així ja
que ningú et creu, però sempre tens una solució, apagar la llum i parlar. En el
seu disc “Espècies per catalogar” que va superar les 20.000 còpies venudes i
que va ser el seu quart àlbum, es trobava aquest tema que us hem portat avui a
Troba – Dors per començar el programa i en ell grup català Els Amics de les
Arts ens parlen de l'actor que doble al nord-americà Bruce Willis que
veritablement va nèixer a Alemanya. La veritat és que aquest grup, molt
interessant encara que hem de reconèixer que bastant repetitiu musicalment, han
fet incursions, en les seves lletres, dins del món del cinema. Per cert, si
entreu a la seva pàgina web teniu la possibilitat de descarregar-se els seus
primers EP’s i mini-LP 's i comprar els seus últims discos. La veritat és que
amb aquest àlbum, tot i les xifres de venda aconseguides, no van arribar al
altura del "Bed & Breakfast" i és que com us deiem anteriorment,
tot i resultar un grup molt interessant, són excessivament repetitius en quant
a línia musical. Van començar l'any 2005 i es troben a 
cavall del folk i el
pop. Compartien un pis al carrer Muntaner, per damunt de la Travessera de Gràcia i
un bon dia van decidir formar una banda musical debutant amb l'EP
“Catalonautes” i van guanyar el concurs Sona 9. El grup l'integren Joan Enric
Barceló (guitarra), Eduard Costa (cantant), Ferran Piqué (baix) i Dani Alegret
(teclats). Els Amics de les Arts van guanyar el Premi Enderrock de la Crítica al Millor Disc de
2009 per "Bed & Breakfast" i altres premis, a més del Premi al
Millor Disc Català de l'Any que els va ser atorgat per Ràdio 4. Ara aclarirem una cosa, l'actor Ramón Langa (a la foto) és la
veu habitual de Bruce Willis i Kevin Costner i malgrat els que ens diuen Els
Amics de les Arts en la seva cançó, no és de Cardedeu, va nèixer a Madrid el 26
de desembre de 1959, suposem que o no els rimava o no era prou catalanista.
Els Amics de Les Arts
L’home que dobla en Bruce
Willis (Els Amics de Les Arts)
A l'escena final,
fa aterrar un avió a
Central Park.
I la gran patacada,
dóna pas a un silenci
brutal.
Els vianants s'hi
aproximen,
primer atònits després
expectants.
Que cada segon que passa,
té més números d'haver-la
palmat.
I quan la porta finalment
s'obre,
la gent crida i comença a
aplaudir.
Tots dos saluden, es
besen i ell li diu:
"Nena, ara ja som
més que amics?".
Sóna una orquestra i el
pla fon a negre,
i surten les lletres
finals.
Recull la carpeta i els
auriculars,
s'abraça amb el tècnic i
marxa cansat.
I es que l'home que dobla
en Bruce Willis,
que viu aventures només
amb la veu.
L'home que dobla en Bruce
Willis,
que no és de Manhattan,
que és de Cardedeu.
Avui nit d'estrena, de
comiat,
un actor posa el punt i
final.
El nostre home té una
idea, no si val dubtar.
Potser és l'última
oportunitat.
Tothom es gira i una
limusina s'atura entre flaixos i tweets.
S'obre pas entre entre
els fotògrafs,
es treu el barret
tremolant,
se'l posa contra el pit i
diu:
"Hello
dear Mr. Willis,
it's such a
big pleasure to meet you at last".
No és pas un crack en
idiomes,
però almenys aquest tros
se'l porta preparat.
Tots dos es miren i el
món s'atura.
"Ai l'as si tingués
un minut".
Per dir-li
gràcies per les aventures,
per tot el camí que hem
recorregut junts.
Però la cara que posa en
Bruce Willis
no deixa
cap marge per l'ambigüitat.
I es que l'home n'hagués
tingut prou
amb un gest, un somriure
de complicitat.
Que no arribarà mai
perquè hi ha un gaurdaespatlles,
que el paguen per això,
que li fot una empenta i que cau en rodó.
Que queda estès a terra
que es pensen que és boig.
"Oh,
my god! Oh, my god! Oh, my
god!".
L'home que dobla en Bruce
Willis
de fora el cinema sent la
seva veu.
Uns vianants intenten
reanimar-lo. Entre dos l'agafen i el posen d'empeus.
L'home els hi diu que en
Bruce Willis és un amic seu,
però ningú no se'l creu.
Rosa María Lobo – Alma de
gaviota
Aquesta és una cançó que
ens parla d'espera, d'amors separats per la distància i el mar. D'esperar
l'estimat veient salpar als mariners del port en les seves barques, mentre les
gavines les miren també allunyar-se, deixant un gran buit al cor de l'amant que
es queda sola mentre ell surt a lluitar amb el mar. La cantant asturiana Rosa
Maria Lobo va néixer a a Moreda l’any 1945 i després de participar en un parell
de concursos va debutar amb el nom artístic de Maya. L'any 1968 participa al
Festival de Benidorm amb la cançó "La tarde" que va ser el seu primer
senzill i va aconseguir el segon premi ja que el primer va ser per "La
vida sigue igual" que van defensar Los Gritos i el seu autor, Julio
Iglesias. Aquest mateix any va gravar el seu primer àlbum, "Maya", amb
influències de la música hispanoamericana i en especial d'Atahualpa 
Yupanqui.
l'any 1975 Maya fitxa per Hispavox i edita l'àlbum “Mis amistades” que va
incloure cançons com "Alfonsina y el mar" i "Vendiste el
pelo". Quan Rosa Maria Lobo canvia de segell discogràfic i passa a Zafiro
recupera el seu veritable nom i comença a treballar ja com Rosa Maria Lobo.
Aquest tema que escoltem ara a Troba - Dors, era una composició de Pablo
Herrero i José Luis Armenteros que havien estat components de Los Relámpagos, es va gravar l'any 1979 i es va incloure en el
LP "Rosa Maria Lobo". L'any 1979 Rosa Maria Lobo va representar
Espanya al Festival de l'OTI amb el tema “Viviré”.
Beth – Familia
"El camí no es
asfaltat, però es ben cert que al teu costat, és fa lleuger i ple de flors”,
ens diu Beth en començar aquesta cançó que us hem extret del seu últim treball
discogràfic al que dóna títol "Família" que es va publicar el 17 de
setembre del passat 2013 i que igual com els seus últims discos està
interpretat en català, El tema ens parla bàsicament de la família, d'estar
units davant l'adversitat i també les bones noves, és una bona lletra, encara
que Beth, una noia amb bona veu, no llueix vocalment ja que la cançó és molt intimista i suau. Beth va
sortir d'un Operación Triunfo i tot i que és neboda de Josep Maria Mainat, no es
pot dir que la seva carrera hagi estat arrasadora, més aviat discreta i
finalment ha posat la seva vista al mercat en català que encara que molt més
fluix que el nacional per el que fa a vendes, si és molt més agraït,
possiblement perquè les discogràfiques de producte en català tenen les arques
pitjor assortides que les 
multinacionals i els seus discos no sempre poden
aspirar a "comprar" un lloc en les llistes, a més de que les
subvencions i ajudes de la
Generalitat sempre van molt bé per sufragar les despeses de
gravació, producción, edición i de vegades fins i tot beneficis. És clar que
això per la seva banda és contraproduent i molt, ja que el mercat s'anima amb
quantitat, encara que no sempre amb qualitat i masses vegades no arriba a
l'altura de qualitat desitjada i fa que la música en català no sigui valorada
com es mereix. Així i tot reconeixem que el nou disc de Beth, no està gens
malament, es pot escoltar. Elisabeth Rodergas Cols, coneguda artísticamente com
Beth, va néixer a Suria, Barcelona, un 23 de diciembre de 1981, cantant i
actriu, va representar a Espanya al Festival de Eurovisió del 2003 que es va
celebrar a Letonia, amb la cançó “Dime”.
Tam Tam Go! – Manuel /
Raquel
El tema que escoltem avui
a Troba – Dors i que ens porta el grup Tam Tam Go! té una lletra controvertida
en tractar sobre un transvestit. La canción ens parla d'un problema social
important, el drama dels transexuals i el rebug de la societat vers a ells.
Ens explica l'historia de Manuel que va néixer amb cor de Raquel i va ser
l'objecte de rises i bromes pesades per part dels altres nens en al seva
joventut i va patir l'escarni de la societat en general quan era adult. El
protagonista d'aquesta historia acaba suicidan-se, però como ells diuen en la
seva cançó “Solo es una baja más”. La peça es trobava en el "Spanish
Shuffle", primer disc del grup Tam Tam Go!, La banda liderada pels germans
Nacho i Javier Campillo. Curiosament aquest va 
ser el gran èxit d'aquest disc,
amb totes les cançons cantades en angles, ja que aquesta era l'única cançó de
l'àlbum gravada en castellà, amb lletra escrita per el director de cinema
Ricardo Franco, totes les altres, com os deiem, ho van fer en anglès. Els Tam
Tam Go! es van crear a Badajoz l'any 1988. A principis dels 90 es van separar, però el
27 de febrer de 2007 va sortir a la venda “Euphoria” que va suposar el retorn
de Tam Tam Go! després de sis anys sense llançar material inèdit. El primer
single de la nova etapa va ser "El móvil de Lucifer". Nacho Campillo
quan el grup es va desfer va gravar en solitari. Per cert, abans de Tam Tam Go! havia militat
als grups Clavel i Jazmín i RH+.
The Kinks – Lola
La cançó "Lola"
va ser escrita per Ray Davies, líder de The Kinks i en la lletra ens explica la
trobada d'un noi jove i un transvestit, al qual coneix en una discoteca del Soho,
un barri lodinense i acaben enrotllats, encara que ell sembla, no
s'assabenta-se del veritable sexe de la noia fins al moment més íntim, si aprecia que "Té veu d'home, però es mou com una dona".
Curiosament la cançó va passar la dura censura franquista i es va permetre la
seva publicació a Espanya malgrat la temàtica de la lletra. Nosaltres sempre
hem estat convençuts que es va deure a diversos factors, un d'ells i pensem que
decisiu va ser el fet del nom de la "noia". Amb un nom tan femení i
espanyol com Lola, no hi havia res amagat, creiem que va jutjar el censor, però la
veritat és que la noia si que tenia alguna cosa amagadeta. El single es va
publicar al juny de 1970 i va ser extret de l'àlbum "Lola versus Powerman
and the Moneygoround , Part One", va aconseguir pujar al segon lloc en les
llistes del Regne Unit i al novè als Estats Units. L'àlbum conté un munt de
peces que podríem escoltar a Troba - Dors, es tracta d'un disc molt conceptual,
irònic i satíric, ridiculitzant una part de la societat britànica i sobretot el
món de l'espectacle, editors, sindicats, premsa, comptables, directius i
sobretot parla de la carretera, una cosa tan vinculada a la indústria de la
música. La veritat és que 
The Kinks són una de les millors bandes angleses de
tots els temps. Integren el grup The Kinks Ray Davies, cantant, guitarra,
compositor i líder del grup, amb el seu germà Dave Davies que va tenir una
interessant carrera en solitari, encara que no va ser molt reeixida, al costat
de Pete Quaife que va morir a Dinamarca el 23 de juny del 2010 i Mick Avory,
encara que a The Kinks que es van crear l’any 1956 i es van desfer en el 96
van haver molts canvis. Ara volem aclarir una llegenda urbana que fins i tot
consta com a veritable en algunes biografies de Micky y Los Tonys, s'ha dit que
van ser teloners de The Kinks a Madrid en la seva primera gira espanyola i
això, encara que havia de ser cert, no és veritat ja que aquella gira no va
arribar a produir-se mai, The Kinks no van passar de Portugal, van ser vetats
pel règim,encara que si ho van fer a Mallorca. La primera vegada que van venir a la península va ser ja a mitjans dels 70 i els va
portar Mikel Barsa, un bon amic de Mario que anys després va escriure un
llibre sobre Ray Davies i els Kinks.
Lola (Ray Davis)
La conocí en un club en
el viejo Soho,
donde bebes champagne
y te sabe a cherry-cola
cola.
Se acercó a mí y me
preguntó si quería bailar,
le pregunté su nombre y
con voz grave
me dijo: Lola l-o-l-a
Lola lo-lo-lo-lo Lola
Bueno, no soy el tipo más
musculoso del mundo,
pero cuando me apretó
contra ella
casi me rompe la columna.
Oh mi Lola lo-lo-lo-lo
Lola.
Bueno, no soy idiota,
pero no podía entender
por qué andaba como una
mujer
y hablaba como un hombre
Oh mi Lola lo-lo-lo-lo
Lola lo-lo-lo-lo Lola.
Bien, bebimos champagne
y bailamos toda la noche
bajo la luz de las velas artificiales
me cogió y me sentó en
sus rodillas
y dijo ¿No vendrías a
casa conmigo cariño?
bueno, no soy el tipo más
apasionado del mundo,
pero cuando miré a sus
ojos,
casi me caigo por mi Lola
lo-lo-lo-lo Lola
lo-lo-lo-lo Lola
lo-lo-lo-lo Lola
lo-lo-lo-lo Lola.
La empujé,
andé hacia la puerta,
me caí al suelo,
me quedé arrodillado
luego la miré y ella me
miró a mí.
Bueno, esa es la forma en
la que quiero que esté
y siempre quise estar de
esa forma para mi Lola,
lo-lo-lo-lo Lola.
Las chicas serán chicos y
los chicos serán chicas,
es un mundo mezclado,
turbio, alterado
excepto para mi Lola
lo-lo-lo-lo Lola.
Bueno, dejé mi casa sólo
una semana antes
y nunca había besado a
una mujer,
pero Lola me sonrió y me
cogió de la mano
y me dijo ¡cariño, te voy
a hacer un hombre!
Bueno, no soy el hombre
más masculino del mundo
pero se lo que soy, me
alegro de ser un hombre
y también Lola (se alegra
de que lo sea/es un hombre)
lo-lo-lo-lo Lola
lo-lo-lo-lo Lola
lo-lo-lo-lo Lola
lo-lo-lo-lo Lola.
Albert Pla – El lado más
bestia de la vida
També aquest tema ens
parla de transvestits, però aquí així mateix s'esmenten prostitutes, camells
drogoaddictes, macarres i altra gent "de mal viure" com ens deien les
autoritats en aquells anys de dictadura i opressió que vam viure en la nostra joventut,
quan hi havia una nefasta llei anomenada "Ley de vagos y maleantes" i
l'empar d'aquesta llei els grisos van realitzar veritables bestialitats. Parlem
ara del interpret. Albert Pla va fer bandera de la seva aparent manca de
sentit, sembla ser que no tenia l'àtic massa bé moblat. La veritat és que al
principi tot va ser un posat del seu manager que Mario recorda es deia Pere Camps i
el coneixia de quan ho va ser de Luis Eduardo Aute. Quan Albert Pla va treure
el seu primer disc "Ho sento molt", l'any 1989, cantant en català,
Pere el va portar a la redacció del Diari de Tarragona perquè Mario el
entrevistés, però davant de tanta tonteria i frases sense sentit, només
encaminades a donar la impressió que li faltava un bull, va arribar un moment
que Mario va parar i els va recordar que aquella entrevista era per al Diari,
paper escrit, no ràdio i que posessin els peus a terra i es deixessin de
bajanades que ell després havia d'escriure, a partir d'aquí tot va ser com una
seda. És clar que més tard va morir la companya d'Albert Pla en un accident i
el succés el va afectar de tal manera que a partir d'aquest moment 
sembla ser que si li
fallava l'oremus veritablement, si més no durant un temps. Nosaltres recordem
els seus concerts assegut en una butaca d'orelleres i vestit amb una mena de
gel.laba que amb la seva impressió de sonat, van confeccionar una imatge
d'Albert Pla distorsionada que ha quedat en el record de la gran majoria dels
que encara se'n recorden d'ell. Es clar que quan parlem d'algú per a dir que
està tronat Quina part hi ha de bogeria i quina d'excentricitat? Albert Pla i
Álvarez va néixer a Sabadell, Barcelona, el 22 de setembre de 1966. Alterna els
seus discos en castellà i català. Algunes de les seves cançons han creat
polèmica, entre elles "Carta al Rey Melchor" a la qual li van canviar
el títol original o "La deixo o no la deixo" en la que la seva nòvia
pertany a una banda terrorista i ell no sap si delatarla o no. La lletra
d'aquesta cançó que escoltem ara a Troba - Dors, composta per Lou Reed, en el
seu moment i en la versió del seu autor, en angles, va colar i la censura la va deixar passar, tot i el seu contingut
que us posem a continuació i que en l’época franquista no hagues degut “passar”.
Albert Pla la va inclore al disc "Vida y milagros", el seu nové àlbum
publicat l'any 2006, on van col·laborar Quimi Portet, Jorge Pardo, Tino Di
Gerardo, Judith Farré, Diego Cortés i Carles Benavent. .
sembla ser que si li
fallava l'oremus veritablement, si més no durant un temps. Nosaltres recordem
els seus concerts assegut en una butaca d'orelleres i vestit amb una mena de
gel.laba que amb la seva impressió de sonat, van confeccionar una imatge
d'Albert Pla distorsionada que ha quedat en el record de la gran majoria dels
que encara se'n recorden d'ell. Es clar que quan parlem d'algú per a dir que
està tronat Quina part hi ha de bogeria i quina d'excentricitat? Albert Pla i
Álvarez va néixer a Sabadell, Barcelona, el 22 de setembre de 1966. Alterna els
seus discos en castellà i català. Algunes de les seves cançons han creat
polèmica, entre elles "Carta al Rey Melchor" a la qual li van canviar
el títol original o "La deixo o no la deixo" en la que la seva nòvia
pertany a una banda terrorista i ell no sap si delatarla o no. La lletra
d'aquesta cançó que escoltem ara a Troba - Dors, composta per Lou Reed, en el
seu moment i en la versió del seu autor, en angles, va colar i la censura la va deixar passar, tot i el seu contingut
que us posem a continuació i que en l’época franquista no hagues degut “passar”.
Albert Pla la va inclore al disc "Vida y milagros", el seu nové àlbum
publicat l'any 2006, on van col·laborar Quimi Portet, Jorge Pardo, Tino Di
Gerardo, Judith Farré, Diego Cortés i Carles Benavent. .
El lado más bestia de la
vida (Lou Red)
Manolo era todo un macho
de pelo en pecho
pero estaba algo cansado,
estaba harto de su
sexo...
así que se afeito y se
depiló
y ahora Manolo es toda
una mujer
desde que va por el lado
de la vida más salvaje
Si Manoli,
por el lado más salvaje
de la vida.
Natalia era un poco pija,
divertida y sin manías
sus amantes mantenían
su pisito de estudiante
pero eso si,
era muy decente, sus clientes
eran ricos,
finos y elegantes,
y así sobrevive,
por el lado más salvaje
de la vida
Sí Natalia,
por el lado más bestia de
la vida.
Jaimito el camellito
nunca dio nada,
ni un toque por aquí,
ni un toque por allá,
si te quieres flipar
hay que pagar
y es que en esta ciudad
ya no hay nadie que no
diga
Hey amigo
te vienes a dar una
vuelta conmigo
Hey Jaimito
Aurelio se fue del
pueblo.
Voy a comerme el mundo.
Era un poquito palurdo,
campechano y aburrido
y si ahora lo vieras
en la discoteca
que marcha lleva
venga, venga, venga
bailando por el lado más
bestia.
Si l'Aurelio,
por la pista más bestia
de la vida.
María iba a 1.000 por
hora
iba muy deprisa
cuanto más ciega se ponía
más a gusto se sentía
acabo con ella una
taquicardia
y su mejor amiga ya me lo
decía
que María iba por el lado
más bestia de la vida;
Sus amigas le decían:
Vas por el lado más
bestia de la vida.
Revolver – El mismo
hombre
La lletra d'aquesta cançó
tracta un tema molt candent tal com estan les coses en aquest moment al país,
amb 6 milions d'aturats. Ens parla d'un home que s'ha quedat sense feina, ha
engreixat les llistes de l'INEM, però ell va perdent a poc a poc l'esperança.
No troba un lloc per treballar i poder guanyar-se la vida amb el seu esforç,
sense que ningú hagi de regalar-li res ni ell tingui perquè agrair-ho. Però la crua
realitat el va enfonsant dia a dia en un pou profund, sense fons, del qual ell
no es veu capaç de sortir. Quan té una entrevista de treball pensa que
"Avui serà especial, avui seré un heroi en la meva llar", però tot
acaba amb un "Ja li trucarem”. Es va enfonsant cada vegada més i pensa per
a si que ell segueix sent “El mismo hombre”, aquell que era abans, clar que amb
uns quants anys més. La veritat és que és tot un drama humà i quan nosaltres
sentim parlar de campanyes per fomentar l'ocupació, ens sembla molt bé que
s'afavoreixi a la joventut, són el futur, però I la gent que ha superat els 30
anys Què? No tenen dret a menjar, a viure dignament? No són també éssers
humans? És clar que una altra pregunta pot quedar a l'aire Per què les
subvencions són per a homes fins a 30 anys i dones fins a 35? No és això un
greuge comparatiu molt greu quan parlem tant d'igualtat de drets per a tots dos
sexes? Aquesta cançó es va incloure a l'àlbum “Calle Mayor”, editat l'any 1996,
del grup Revolver, un nom darrere del que trobem al cantant, músic i compositor
Carlos Goñi que va néixer a Madrid el 8 d'octubre de l’any 1961, si 
bé ell es
sent valencià. Va formar part del grup alacantí Garage amb els que va treure
dos singles i posteriorment es va incorporar a Comité Cisne, un grup amb els
que va editar diversos discos molt interessants, fins que es va decidir a
llançar-se ja en solitari convertint-se en Revolver. Us explicarem una anècdota
perquè aprecieu com són les cases de discos. L'any 1990 va treure el seu primer
disc com Revolver, Carles Goñi i Mario és coneixíem de la seva època a Comité
Cisne i li van trucar de Wea, la seva discogràfica per donar-li el disc i que
li fes una entrevista per Diari de Tarragona, van quedar a la cafeteria de
l'Hotel Maritim, a Cambrils, just al costat de casa seva i quan es vam veure
Mario no va poder deixar de comentar-li com s'havia aprimat. Carlos Goñi li va
dir textualment “Wea me dio un tiempo limitado para perder 20 kilos o se
negaban a sacar el disco, afirmaban que no daba la imagen”. Aquesta és una gran
veritat quan parlem del mercat discogràfic a nivell de grans multinacionals del
disc, en masses ocasions prefereixen imatge a qualitat.
El mismo hombre (Carlos
Goñi)
Todas las mañanas al sonar las seis
ella se levanta para hacer café
Todas las mañanas al sonar las seis
ella se levanta para hacer café
él la mira triste y le
dice hoy
hoy tampoco iré.
Sabes que el trabajo ya
me terminó
cualquier tiempo pasado
siempre fue mejor
túmbate conmigo y dejemos
pasar
la vida hasta las diez.
Hoy será especial, hoy
seré un héroe en mi hogar.
Sigo siendo el mismo
hombre con algunos años más
en la misma piel que un
día me obligasteis a arriesgar.
Que duro me resulta el
vivir sin hacer nada,
esto no es vivir es morir
sin honor
las noches son eternas y
los días igual
frente al televisor.
Seiscientas veinticinco
flechas entre los ojos,
me están dejando idiota,
imbécil, tonto, loco
lo romperé contra la
pared.
Hoy será especial, hoy
seré un héroe en mi hogar.
Sigo siendo el mismo
hombre con algunos años más
en la misma piel que un
día me obligasteis a arriesgar.
Tumbaré de un golpe seco
al que pretenda barrer
las calles con mi orgullo
por estar mayor
lucharé como una fiera y
no pienso renunciar
al lugar que Dios si
existe me ha brindado bajo el sol.
Sigo siendo el mismo
hombre con algunos años más
en la misma piel que un
día me obligasteis a arriesgar.
Serrat & Sabina –
Canción de Navidad
cançons amb millors lletres,
però Serrat porta el pes ja que la veu de Sabina està molt acabada i per moments
sembla recitar més que cantar. Nosaltres jutgem que Sabina s'hauria de centrar
en la seva faceta de lletrista ja que com a poeta urbà va ser i segueix sent
genial, però com a cantant, els excessos li han passat ja la factura, l'han fet
el llit, però ell s'ha ficat solet en ell. Mario recorda que una vegada li va
preguntar a Serrat perquè havia deixat de fumar i aquest li va contestar:
"Quan em llevava pels matins la tos m'anunciava que alguna cosa no
funcionava bé i em vaig plantejar: O deixar de cantar o deixar de fumar" i
va decidir deixar de fumar.
Canción de Navidad
(Joaquín Sabina)
No es verdad que me de
náuseas la navidad
me conmueve la madre
el niño, la mula y el
buey
lo que pasa es que
estalla
una bomba en noche, en la
noche de paz.
Lo que pasa es que apesta
a zambomba el mensaje del
Rey.
El portal de Belén
es un zulo virtual,
pero en vez de turrón
este invierno me como un
marrón,
unos hígados chumbos
envueltos en papel Albal
y Gaspar en lugar de una
bici me pone carbón.
Ojalá no abrasara el
calor del hogar
cómo hacer cuando toca
reír.
Si me da por llorar
corazón, no me quieras
matar,
corazón, sé de sobra
quién paga y quién cobra,
quien hace vudú,
quien satura el cubo de
basura de tu cotillón.
San José se enfadó con el
padre del Niño Jesús.
Para ti escribí este sol
fa do re mi,
te lo vas a encontrar en
el árbol de Papa Noel.
Cómo voy a decirte que no
cuando sabes que sí
que el cus cus sabe a
grano de pus tatuado en la piel.
Satanás es un capo
llevando el compás,
infiltrado en el
supermercado de la navidad
No es verdad
No es verdad
No es verdad
No es verdad
Sr. Chinarro – San
Borondón
Us imagineu vivint en una d'aquestes illes fabuloses que segons la mitologia i el saber popular, apareixen i desapareixen resultant difícil ubicar-les en un mapa? D'això tracta la lletra d'aquesta cançó amb la que tancarem el programa d'avui de Troba - Dors. Mario
va descobrir que existia algú anomenat Sr Chinarro fa anys, en l'anunci
publicitari per a televisió d'un festival, creu que era el Sónar i li va cridar
l'atenció ja que va pensar que amb aquest nom havia de tractar-se d'un raper,
res més allunyat de la realitat, Sr Chinarro és un home a cavall del cantautor
i la música pop, no s'ho munta gens malament. Es diu en realitat Antonio Luque i
aquest tema us us el hem extrec del seu treball titulat "Presidente”
que es va posar a la venda el 4 d'abril del 2011, després de tres anys sense
publicar res i és l'onzè disc de Sr Chinarro. L'acompanyen components del grup
Maga: Pablo Cabra i Javi Vega, al costat de Jorge Gil, que s'ha encarregat de
la producció en els estudis Sputnik de Sevilla. En single es va seleccionarla cançó "Vacaciones en el mar", encara que nosaltres ens quedem amb "Maria de la Nieves" i la cançó que
estem escoltant per concloure Troba - Dors "San Borondón" que ens parla
d’una illa ficticia, de llegenda i que es diu existeix a prop de les Canaries,
però que pocs o ningú, han vist mai.
Antonio Luque, conegut artísticament com Sr Chinarro
San Borondón (Antonio
Luque)
Vivo en un lugar muy
solitario,
a veces veo loros y
canarios,
me borré del mapa del
tesoro,
los piratas traen mal
fario.
Vivo en una isla a la
deriva,
temo que me espíen desde
arriba.
¡Qué viva la bandera
inaccesible!
La forma de las nubes es
un tema libre.
San Borondón, qué
maravilla,
no pienso ahogarme ahora
en la orilla.
San Borondón,
inexistente,
no quiero saber nada de
la gente.
A lo lejos pasan
avionetas,
son publicitarias o de
metralletas.
Para el caso es lo mismo,
tengo bien claro mi
espejismo.
Mi desaparición, qué
nadie llore,
la isla fue avistada por
señores
que sabían escribir
cuando en los cabildos
se perdían en el punto de
la i.
San Borondón, qué
maravilla,
no pienso ahogarme ahora
en la orilla.
San Borondón,
inexistente,
no quiero saber nada de
la gente.
San Borondón, qué
maravilla,
no pienso ahogarme ahora
en la orilla.
San Borondón,
inexistente,
no quiero saber nada de
la gente.
Acabarem Troba – Dors per
avui, però tornarem la setmana propera. Ara baixem la persiana, però no us
deixem sols, us quedeu amb companyia de La Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles
emissores que emeten el programa. Som Quimet Curull i Mario Prades, uns
Botiguers de somnis i envoltats de paraules i música i ara fotem el camp.
Quimet Curull i Mario
Prades
Ens agrada saber què és
el que ens diuen
