Vivim en una època de fusió. L’art sempre ha estat
fusió, però al segle XX es va accelerar. Avui escoltarem com es mesclen i
barregen, gairebé de manera alquímica: el flamenc amb el jazz, la música
llatina amb l’anglosaxona, la tendresa amb la protesta, el rock amb les
melodies més tranquil.les. Als nacionalistes més intransigents, als puristes
més dogmàtics, als falsos profetes de falsos paradisos, els dediquem aquestes
cançons. Si no pots amb l’enemic, alia’t.
Vosaltres, radioients, ja sou amics. Ja compartim de fa temps neguits i
somnis. Vosaltres, també, como Manolo Rivera i Mario Prades, sou “Troba – Dors”
i des de la xarxa d’emissores de la Federación de Mitjans Locals de Comunicació de
Catalunya.
Aixequem la persiana
Rosa León – Al
Alba
Luis Eduardo Aute, al costat de Serrat els millors cantautors de la
història musical de l'últim mig segle, almenys en el nostre modest entendre, va
escriure una cançó que avui forma part de la història musical de la transició.
Quan acabava l'estiu de 1975 van ser condemnats per un tribunal militar a la
pena de mort, dos membres del FRAP i dos d'ETA. L'opinió internacional va
mobilitzar-se en contra d'aquestes anunciades execucions, fins i tot el propi
Papa des del Vaticà va escriure el dictador demanant-li l'indult, però Franco
tenint l'indult sobre la taula, es va negar a signar-lo segant amb la seva
intransigent actitud aquelles vides humanes que ara creiem recordar que
realment eren cinc. La matinada del 27 de setembre de 1975 a Madrid, Barcelona i Burgos 
van morir afusellats José Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo i Ramón
García Sanz del FRAP i Juan Paredes Manot "Txiki" i Ángel Otaegui
d'ETA. Hem de tenir en compte que ETA en aquella època no era el que avui
malauradament és, una banda terrorista, al costat del FRAP i Terra Lliure eren
gent que lluitava contra la dictadura. Aquells van ser els últims afusellaments
de la dictadura franquista. Disfressada com una cançó d'amor per tal que passés
la censura, Aute, va escriure "Al Alba", avui un himne, parlant d'una
manera sagnant, encara que molt solapada, d'aquelles morts. Però el cantautor
nascut a les Illes Filipines no va tenir “bemoles” per gravar-la, per si de
cas. Li va oferir la cançó a Rosa León (Madrid, 4 de setembre de 1951), una
cantautora 
que començava i que curiosament va titular el seu primer disc
"De alguna manera", títol pres d'una cançó d'Aute que ella va gravar,
no estava compromesa, les seves cançons eren romanticotas i no estava en el
punt de mira dels censors. En aquells dies Rosa León es trobava gravant el seu
tercer disc en el qual es va incloure el tema i es va publicar el desembre
titulant-se precisament "Al alba". Luis Eduardo Aute finalment es va
decidir a gravar-la ell, però va ser ja l’any 1978, incloent-la en l'àlbum
"Albanta". Anys més tard i davant l'actitud d'ETA amb la qual Aute
estava ja en contra i sobretot per les amenaces de mort contra el cantautor
Imanol, va eliminar del seu repertori "Al Alba" i es va negar a
cantar.la en públic o tornar-la a gravar i va adoptar "La belleza",
una nova cançó que precisament parlava en contra de la banda d'assassins bascos
com a peça central de les seves actuacions.
Pablo Milanés
– Yolanda
La passada setmana vam escoltar a Troba - Dors a Silvio Rodríguez
i us vam
comentar que al costat de Pablo
Milanés eren grans
noms del moviment musical anomenat la Nova Trova Cubana. Sense que creï precedent i ja que parlem així mateix de Pablo Milanés, avui us el portem a Troba - Dors amb la que
possiblement sigui la seva cançó
més significativa que no per això ha de ser la
millor. Pablo Milanés, compositor,
cantant, guitarrista i cantautor cubà,
va ser un dels fundadors,
juntament amb Silvio Rodríguez i Noel
Nicola de la Nova Trova Cubana. Va néixa a Bayamo
el 24 de febrer de 1943. És un dels principals
músics de l'illa caribenya
i ha estat
molt compromès políticament
amb la Revolució Cubana,
encara que també s'ha mostrat crític amb els germans Castro en
alguns moments, com quan es va produir la vaga
de fam de Guillermo Fariñas. “Yolanda”,
com ens recorda Manolo, existia
en realitat. El seu nom era Yolanda Benet i per Pablo Milanés va ser
més 
que la seva
musa. Ella va dirigir o va estar involucrada
amb una pel.lícula en la qual Pablo va posar la seva veu i
va néixa una relació que va desembocar en aquesta cançó que forma part
de la història de la Nova Trova Cubana i de la música
del món. Actualment Yolanda
té tres filles i
viu a El Vedado. En certa ocasió va manifestar “Yo fui esa muchacha de la que él se enamoró
y podía haber sido otra, no creo que tenga ningún mérito personal, el talento
por supuesto es de él”.
Fotografía actual de Yolanda Benet, la musa de Pablo Milanés, a sota
Jorge Cafrune
– Zamba de mi esperanza
També en l'últim programa Manolo Rivera li va dir
a Mario Prades que li agradaven tres
cantautors argentins, per ell els més representatius
de l'autèntica música folklòrica argentina i
Mario va coincidir amb que eren Atahualpa
Yupanqui, Facundo Cabral i Jorge Cafrune
i d'aquest últim
a Manolo li agradava sobretot la cançó
"Zamba de la meva esperança".
Mario que està sempre a veure-les
vindre, aquesta setmana vol sorprendre'l precisament amb aquesta
cançó, una de les
importants en la carrera d'aquest
gran cantautor pampero. Jorge Antonio Cafrune va
néixa a Perico el 8 d'agost
de 1937 i va morir quan el seu cavall va ser atropellat per una camioneta
al terme de 
Tigre, un 1 de febrer de 1978, Jorge Cafrune era conegut com "El Turco". Jorge Cafrune va ser un
dels artistes rellevants, destacant com dada anecdòtica
els seus enregistraments amb Marito, però
també va ser un investigador, recopilador de dades i
fervent difusor de
la cultura nativa argentina.
Respecte de la seva mort hem dir-vos que es va
especular sobre que s'havia
tractat d'un assassinat
promogut per la Dictadura Militar argentina, però la veritat no
es va aclarir mai i oficialment consta
com accident. Jorge
Cafrune es dirigia a un acte homenatge al
General José de Sant Martín,
una de les grans
figures alliberadores del con sud i que havia de celebrar
a Boulogne-sur-Mer, on va morir el líder argentí.
Raimundo
Amador – Pasa la vida
Des de l’àlbum “Noches de Flamenco y Blues” que Raimundo Amador va publicar l’any 1998 i que es va gravar en directe el
22 de juliol de 1998 a
la Plaza de
Toros de las Ventas de Madrid, on fa un recorregut per la seva carrera musical, us portem
aquest tema, un dels més importants de la seva carrera, de quan Raimundo Amador formava part del duet Pata Negra al costat del seu germà Rafael. En aquest enregistrament Raimundo compta amb la
veu de Charo Manzano (tots dos a la foto). La
cançó originalment es va incloure
en el LP "Blues de la Frontera",
editat l'any 1987 pel duet Pata Negra i va ser composada pels dos germans Amador. Raimundo Amador Fernández va néixa el 26 de maig de
1959 en el barri de Las Tres Mil
Viviendas, a Sevilla. Aquest
extraordinari guitarrista que va
saber fusionar el flamenc i el blues, amb només
12 anys, recorria els carrers
de Sevilla tocant la guitarra a canvi d'un entrepà o d'unes monedes. Amb Kiko Veneno i el seu germà Rafael Amador crearien l'any 1977 el grup 
Veneno que es reconvertiria en Pata Negra quan
Kiko Veneno es va llançar en solitari. Desavinences entre els dos germans i drogues
pel mig, van provocar la seva separació i que Raimundo es llancés també en solitari al costat de la seva
guitarra, a la qual anomena
Gerundina i a ella va dedicar-li el seu primer disc en solitari publicat
l’any 1995, mentre que Rafael va seguir amb Pata Negra. L'octubre
de 1998 Raimundo Amador grava en directe “Noches de Flamenco y Blues”, on va recuperar aquesta cançó que
escoltem ara a Troba - Dors, comptant amb bons col.laboradors,
entre ells Remedios Amaya, Gran Wyoming, Antonio Carmona, Kiko Veneno, Charo Manzano que intervé
en aquest tema, BB King,
Juan Perro i ens
sembla que falta algú.
Charo Manzano i Raimundo Amador
Nena – 99 Red
balloons
És una cançó
protesta en contra de la
Guerra Freda que ens porten els alemanys Nena que la van gravar l’any 1983.
Originalment estava cantada en alemany, posteriorment va ser traduïda a
l'anglès com “99 globus vermells". El grup Nena es va centra al voltant de la cantant alemanya Gabriele Susanne Kerner que va néixa
el 24 de març de 1960 a
Hagen. La cançó la va escriure el guitarrista dels Nena, Carlo Karger,
un dia que anava bastant flipat i va ser just després de presenciar un concert
dels Stones, on els britànics
van deixar anar a l’aire un munt de globus de colors que van volar lliures i
portats per el vent. Kevin McAlea
va escriure 
l'adaptació de la lletra en anglès. Ens explica la història de 99 globus de color vermell que volen lliurement,
bressolats i portats a l'atzar pel vent, però les forces militars reaccionen al
detectar els objectes, per a ells desconeguts que volen per l'aire i pensan que
són armes enemigues, llançan sense pensar-so massa un atac de conseqüències
apocalíptiques ja que els altres, igual de animals que ells, com us podeu
imaginà responen de la meteixa manera. L’any 2009 el tema, interpretat per la
mexicà-espanyola Belinda, va ser
usat per a un anunci de Coca-Cola Zero,
amb la lletra canviada, aixó no va ser del gust de la cantant alemanya ni dels
fans, sobretot per l'ús tan comercial del tema.
Traducción en castellà de
99 Red Balloons
99 Red Balloons
Tienes un poco de tiempo para mí,
entonces canto una canción para ti
de 99 globos en su camino al horizonte
Tal vez estás pensando en mí en este momento,
y por eso te canto una canción,
sobre los 99 globos y como,
una cosa sale de la otra.
99 globos en su camino al horizonte,
se pensó que eran ovnis del espacio,
por eso se envió un general,
y su escuadrón de pilotos,
para dar la alarma si fuera necesario,
sobre los 99 globos.
99 de estos pilotos,
eran grandes guerreros,
se creían el Capitán Kirk (*),
y hubo allí grandes fuegos artificiales,
los vecinos que no sabían nada,
se sintieron atacados y entonces
dispararon al horizonte, a los 99 globos.
99 ministros de guerra,
fósforos y latas de gasolina,
se sentían muy listos,
anticiparon un gran botín,
y declararon la guerra,
querían más poder,
quien hubiera pensado,
que las cosas se irían tan lejos,
de 99 globos,
99 años de guerra,
no dejaron lugar para vencedores,
tampoco hay mas ministros de guerra,
ni pilotos de combate,
Hoy hago mis rondas,
veo el mundo en ruinas,
me encontré un globo.
Pienso en ti y lo dejo volar.
* (de la serie Star Trek)
El grup alemany Nena
Ruben Blades y
Willy Colon – Pedro Navaja
segona part i Rubén Blades l'any 1985 va gravar la continuació de "Pedro Navaja", titulándola
"Sorpresas", es va incloure en l'àlbum "Escenas". En ella li dóna un gir
complet a la història, suggerint
que gairebé deu anys després Pedro Navaja segueix viu i fent de
les seves. Rubén Blades Bellido de Luna va néixa a Panamà el 16
de juliol de 1948, cantant,
compositor, músic, actor, advocat i
polític, va desenvolupar la major
part de la seva carrera musical als Estats Units,
encara que creiem recordar que es va presentar en una o dues ocasions a les eleccions per la presidència del seu país. Com a actor ha intervingut en 30 pel.lícules i també
en series de televisió, però volíem
destacar el seu paper a "Depredador
2" de 1990 i "Chinese Box" de l’any 1997, amb Jeremy Irons. Per cert a Espanya molt deien que aquesta cançó era de la Orquesta Plateria,
però ja veieu que no era cert, Així si, ha estat el gran èxit en la carrera de
Manel Josep i l’Orquestra Plateria
Sting – Ellas
danzan solas
Ara a Troba - Dors escoltarem a Sting cantant en castellà aquest gran
tema que va dedicar a les Madres de
Mayo argentines i xilenes que el britànic va titular "Ellas danzan
solas", on explica les desaparicions i parla de la solitud de aquelles
mares buscan els seus fills, marits, pares. Gordon Matthew Thomas Sumner es conegut com Sting i va néixa el 2 d'octubre de
1951. Va formar part del mític grup Police
com a baixista i cantant i posseeix una important carrera en solitari,
encara que periòdicament reversiona èxits de Police. Hi ha que mimà la mamella mentre es pugui treure suc. El vem descobrir realment en la
seva faceta d'actor quan participà en "Quadrophenia", una història de
rockers i mods amb música de The Who.
La veritat és que com a actor ha treballat en molts films, encara que nosaltres ens quedem amb "Stormy Monday" de 1988 i "Dune" (foto de la
pel.lícula al costat). Aquest tema es trobava en el LP "Nada como el
Sol" de l’any 1988 i que era la versió castellà / 
portuguesa força reduïda
del LP "... Nothing
Like the Sun" editat l'any abans. L'acompanyen als cors Dolette McDonald, Janice Pendarvis, Renee Geyer i Vesta Williams, a la bateria es troben Andy Newmark, Manu Katcha
i Kenwood Dennard, comptant amb Kenny Kirkland als pianos, Mino Cinelu a la percussió i
sintetitzadors, Eric Clapton, Fareed Haque, Mark Knopfler, Hiram
Bullock i el propi Sting a
les guitarres, Mark Egan al baix
i la Gil Evans
And His Orchestra. Suposo que a Pinochet es una de les cançons que no
l’hi feian cap gracia.
Santi Arisa –
El botxí (interior)
El manresà Santi Arisa, és conegut per el seu rol
com a bateria de Pegasus, però
la seva trajectòria artística va molt més enya de Pegasus. Aquest tema que
escoltem ara a Troba - Dors, des de la xarxa d’emissores de la Federació de
Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, amb lletra del poeta català Pere
Quart, es trobava en el seu LP "Taverna de poetes" on ell canta. Aixó
a molt pot sonar-lis a estrany, però pot ser per que ja no recordem que va
formar part de grups mítics del rock català dels 70 com Fusioon, on també militava el gran pianista de jazz Manel Camp o La Tribu,
banda que va recuperar en els 90 convertint-la en una extraordinària orquestra
de ball i on ell també canta (a la foto amb La Tribu), no toca la bateria i que segueix en actiu. També
te un altre grup, en aquest cas per fer jazz, anomenat Lakatans que també va recuperar en els 90. Per cert en aquest tema
Santi Arisa es el que toca la batería i l’acompanyen els seus companys de
Pegasus, Max Sunyer a la guitarra, Rafael Escoté al baix i Kitflus front 
dels
teclats. En aquest CD editat per Columna Música, el manresà musica també poemas
de Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu, Jordi Jané, Joan Carner, Vicent Andrés
Estellés, Ferran Adell i altres. Aquest disc va tindre continuitat. Santi Arisa va néixa el 7 març 1947 i als
tretze anys va fundar el seu primer grup, Santi Arisa y su Ritmo on només cantava. Més tard va formar part
del Conjunto Club San Remo. Ja
com a bateria va formar part de diverses orquestres de ball i la seva
trajectòria en aquella època en la qual va actuar i molt a l'estranger va
inspirar la pel.lícula "Orquestra
Club Virginia". Per cert, també ha treballat en algunes pel.lícules
com a actor, entre elles "Desnuda Inquietud" amb Nadiuska, dirigida per Miguel Iglesias Bonns, el "sogre afagit”
del Mario, on feie de soldat a la conquesta d’América.
A dalt la gent de "Taverna de poetes", a sota Pegasus a la Catedral
Os portem a
Troba – Dors un amic de Mario. Es coneixen des de fa més de 20 anys. Aquesta cançó del mallorquí Tomeu Penya es una peça dulça, acollidora i podriem pensar inmediatament al escoltarla que es tracta d'una cançó d'amor,
però aquesta “Musa de un poeta”, la “Tierna y dulce compañera” no és una dona, es tracta de l'illa de Cabrera, sita al sud de Mallorca. Es una illa
paradisíaca, una reserva natural que partany al municipi de Palma de
Mallorca. Es un privilegiat ecosistema que s'ha salvat de la invasió
turística i que pertany des del 29 de abril de 1991 al Parque Nacional
Marítimo Terrestre del Archipiélago de Cabrera. Curiosament s'ha salvat dels devastadors turistes gracias a la presencia militar ya que l'any 1916 es va 
convertir en una base de las forças armades. Tomeu Penya en la seva cançó ens demana que siguem respectant l'orden natural que s'ha establert a la petita illa i que Cabrera sigui sen el que és. Aquesta cançó la va incloure Tomeu Penya dins del seu
álbum “Tomeu”, publicat l'any 1987, on la cançó més important va ser “Plou”
que per cert, en un concert que va realitzar al Parc de Sant Jordi de Reus,
se la va dedicar des de l'escenari a Mario (tots dos a la foto) que estaba amagat en mig del públic.
En el LP colaboran Deborah Carter, Joan Bibiloni, Toni Cuenca, Jesús Palazón,
Miguel Figuerola i el grup Carritx i Roses. Bartomeu Nicolau Morlà, nom veritable de Tomeu Penya, va nèixa a Vilafranca
de Bonany l'any1949 i al 1992
va rebre el Premi Nacional de Música de la Generalitat de
Catalunya per el seu disco “Sirena”.
Tancarem avui
el programa escoltan tota una curiositat que ens portaran José Feliciano i
Carlos Santana. José Feliciano
és un extraordinari guitarrista i bon cantant, a més de compositor i això que
és invidente i autodidacta. Es diu en realitat José Montserrate Feliciano Garcia i aquest tema és un dels més
famosos en la carrera del guitarra mexicà Carlos Santana que col.labora en la gravació. Es clar que José Feliciano li ha afegit lletra i
així la cançó guanya en qualitat si es cau. Es clar que us adonareu que José Feliciano ens la canta en
espanyol, pero tenim que tindre en compta que ell sempre ha jugat amb els dos
idiomes, castellà i anglès i ho ha fet bé, alternan álbums tant en una llengua
com en 
l’altre, traient bons treballs, grans discos que han assolit xifres de
venda impressionants, no en aquest país, és clar, aquí ens guiem per la
ràdio-fórmula. A Espanya avui en dia a José
Feliciano es pot dir que només sel recorda per "Què serà",
"El jinete" o "Dos cruces", bé, també per la nadala
"Feliz Navidad", peró el genial cantant i guitarra invident té una
trajectoria discogràfica que acollona. Nosaltres a Troba – Dors volem
reivindicà la seva qualitat. José
Feliciano va néixa a Lares, Puerto Rico, el 10 de setembre de 1945.
Manolo i Mario baixen la persiana i tanquen
Troba - Dors, per avui. La setmana que be tornareu a tindre un altre vegada
Troba - Dors amb volsaltres i ens tindreu que aguantar de nou, per tant i des de
la xarxa d'emissores
de la Federació de Mitjans de Ràdios Locals de Catalunya toquem el dos.
Porteu-se be.
Manolo Rivera
I Mario Prades
Ens agrada saber què és el que ens diuen
