El Mercat és
una gola que ho devora i ho consumeix tot. El Mercat necessita cada dia una
donzella nova. La Música
també és un Mercat. Nosaltres, aquí al programa Troba - Dors, també estem al
Mercat, però el nostre Mercat no depèn dels dictadors de les modes passatgeres
o futures. Nosaltres preferim navegar als rius i afluents i mars de la memòria,
i parar-nos i comprar quan ens convé. Avui és una prova i ens hem aturat als
rius que travessen la península ibèrica, a la desembocadura del Francolí, al
port de Barcelona, als mars del Carib, a l’Amèrica màgica. A tot drap, a tota
vela!!! Podeu acompanyar-nos, trobarem junts!!! Des de la xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de
Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten Troba – Dors,
Manolo Rivera i Mario Prades ens posem les piles, engeguem els motors i diem com ja resulta
habitual alló de
Aixequem la persiana
Nuevo Mester
de Juglaría – Toledo se subleva
Aquest gran
grup de música folklòrica castellana va sorgir a Segòvia, l'any 1969 i
segueixen en actiu sent una de les formacions més longeves del seu gènere,
havent gravat gairebé una trentena d'àlbums. La cançó que us hem seleccionat
per obrir Troba - Dors es trobava en un dels seus millors discos "Los
Comuneros" que van publicar l'any 1976. En el disc, una mena de cantata,
Nuevo Mester de Juglaría ens explica els fets succeïts a Castella durant la Guerra de les Comunitats, coneguda com la
Guerra dels Comuneros. Va ser l'aixecament armat dels
denominats comuners, a Castella, va durar des de l'any 1520 al 1522, al
començament del regnat de Carles I. Les ciutats protagonistes més importants
d'aquesta rebelió van ser Toledo i Valladolid. Existeixen discrepàncies sobre
les veritables causes que van provocar l'aixecament popular contra el Rei,
alguns estudiosos qualifiquen la
Guerra de les Comunitats com una revolta antisenyorial. per
altres, és una de les primeres revolucions burgeses de l'Era Moderna, mentre
que alguns defensen que es va tractar d'un moviment antifiscal. La qüestió es
va dirimir en la batalla de Villalar que va guanyar el Rei i els líders
comuners Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado van ser decapitats
l'endemà. Pel Nuevo Mester de Juglaría han passat un munt de músics al llarg
dels seus més de 40 anys 
d'existència, molts d'aquests canvis van ser
ocasionats per la mili. Actualment el grup està integrat per Llanos Monreal
(veu, percussió, guitarra i flauta), Fernando Ortiz (veu, dolçaina, guitarra,
flautes, requint i saxo), Rafael San Frutos (veu, guitarra, teclat i dolçaina),
Francisco García (veu i contrabaix) i Luis Martín (veu, bandúrria i llaüt),
reforçant-se amb altres músics d'acompanyament. Van començar anomenant Clan 5,
però el nom definitiu va ser suggerit pel locutor de ràdio Juan Pedro Aguilar,
el canvi de nom i naixement oficial de Nuevo Mester de Juglaría es va produir
el 16 de novembre de 1969. Per cert, arran de les eleccions, en la nit del 6 de
desembre de 1978 i mentre es realitzaven els recomptes de vots sobre aquella
naixent Constitució, tan criticada actualment a Catalunya, al costat del grup
Jarcha, els Nuevo Mester de Juglaría van estar actuant en un programa especial
de RNE que va durar pràcticament tota la nit.
Jordi Tortosa
– Barri mariner
El cantautor
tarraconí Jordi Tortosa va
compossar aquest tema i es va editar com a cara A d'aquest single que creiem es
l’únic que va publicar, a través del segell Belter l'any 1983 amb “La dona que
viu al meu costat” a la cara B, aquest últim tema era una composición de Pau Saracho, un altre músic historic de
Tarragona al que Manolo i Mario coneixen, de fet Manolo i ell havien tingut
fins i tot relacions comercials. Des de fa uns anys resideix a Cuba. En la
gravació que es va realitzar en els Estudis Belter de Barcelona,
van intervenir Jordi Smell al piano (a la foto), Pau Saracho a la guitarra i llaüt, Jaume Francesc al baix i Jacar Álvarez a
la bateria i percussió. Jordi Tortosa amb aquesta cançó va
quedar finalista als premis
musicals Cançó 83. El tema
ens parla d'un barri mariner que podria ser perfectament
el Serrallo de Tarragona que Jordi
Tortosa coneix perfectament. Aquest single va rebre les ajudes
pertinents del Departament
de Cultura i direcció de la Joventut de la
Generalitat de Catalunya.
Manolo caneix al cantautor Jordi Tortosa i Mario explica que ell el va conèixa una nit a l'avui
desaparegut pub Va com Va, encara que creu que en aquella època era Quick Sala Platea, just darrera les
muralles i al costat de les piscines. Els va presentar el
propietari. Era un local on es realitzaven
moltes actuacions en directe i que tenia
veritables problemes amb algun veí del seu
edifici, a causa del so quan es realitzava un
concert i això que el local
estava insonoritzat. Va
ser un dels garitos escollits per la Generalitat per la gira de promoció del rock en
català que es va dir “Música Viva”.
El pianista de tarraconí Jordi Smell que també va tindre un segell
discogràfic i va ser productor (Foto: Mario Prades)
Lole y Manuel
– Tangos de la Pimienta
Un dels grups
que van sorprendre i agradar al Canet Rock de 1975 va ser el duet flamenc Lole
y Manuel que eren matrimoni. Van tenir el seu moment de màxima
esplendor en la segona meitat de la dècada dels 70. Lole y Manuel es van crear
com a duo musical l'any 1972 i es van dissoldre el 1993, es deien en realitat
Dolores Montoya Rodríguez (cantant) que va néixa a Sevilla l'any 1954 i Manuel
Molina Jiménez (guitarra) nascut a Ceuta el 1948. Van ser el primer grup de
flamenc que va enfocar la seva música i les seves cançons a un públic no
exclusivament flamenc i van ser precursors del que després es va anomenar Nuevo
flamenco. La filla de la parella Alba Molina, té una interessant carrera com a
cantant i també va formar part del grup Las Niñas que van triomfar amb el tema
"Ojú" que va superar les 80.000 còpies venudes. Manuel havia format
part del grup Smash, els autèntics creadors del rock andalús, 
encara que ell va
entrar en la seva última etapa i va ser l'element distorsionador provocant que Gualberto els deixés i es desfessin, Manuel volia enfocar la música de Smash
més cap al flamenc que al rock progressiu, però amb ell es va gravar "el
Garrotín", possiblement avui en dia el tema més recordat de Smash, si bé
Mario sempre ha opinat que es massa comercial. La cançó que us hem seleccionat
es trobava en el seu tercer àlbum titulat "Lole y Manuel" que es va
publicar l'any 1977 i va ser reeditat en versió CD el 1992. La influència de
Lole y Manuel en els músics catalans cap el flamenc, arran precisament del
Canet Rock, la trobem en gent com Carlos Benavent o Toti Soler i sobretot en
músics madrilenys com Jorge Pardo, Pedro Ruy-Blas, Tomas San Miguel, Rubén Dantas, Ketama o fins
i tot Camarón de la Isla
i Kiko Veneno.
encara que ell va
entrar en la seva última etapa i va ser l'element distorsionador provocant que Gualberto els deixés i es desfessin, Manuel volia enfocar la música de Smash
més cap al flamenc que al rock progressiu, però amb ell es va gravar "el
Garrotín", possiblement avui en dia el tema més recordat de Smash, si bé
Mario sempre ha opinat que es massa comercial. La cançó que us hem seleccionat
es trobava en el seu tercer àlbum titulat "Lole y Manuel" que es va
publicar l'any 1977 i va ser reeditat en versió CD el 1992. La influència de
Lole y Manuel en els músics catalans cap el flamenc, arran precisament del
Canet Rock, la trobem en gent com Carlos Benavent o Toti Soler i sobretot en
músics madrilenys com Jorge Pardo, Pedro Ruy-Blas, Tomas San Miguel, Rubén Dantas, Ketama o fins
i tot Camarón de la Isla
i Kiko Veneno.
Lole y Manuel al Canet Rock 75
Hernaldo
Zúñiga – Siglo XX
Nascut a
Managua, Nicaragua, el 2 de juny de 1955, el cantant, cantautor i compositor
Hernaldo Zúñiga és una de les figures musicals de l'Amèrica Central.
Musicalment es va fer a Xile on es va traslladar la seva família després del
terrible terratrèmol que va assolar Nicaragua l'any 1972 i primer va estudiar
dret. Per cert, quan va començar com a professional va venir a viure a Espanya
i residia a Cala d'or, a Mallorca. Aquest tema us ho hem extret del seu CD
"Grandes éxitos" que va publicar l'any 2001 i es tracta d'una versió,
una de les poques que s'han realitzat en espanyol, del tema "American
Pie" de Don McLean que aquí Hernaldo Zúñiga ha retitulat "Segle XX"
i que originalment va donar títol a un àlbum publicat l'any 1984. La cançó és
el gran hit en la carrera de Don McLean,
es va mantenir dues setmanes en el primer lloc del Billboard i on ens explica que la música va morir el dia en què
van morir Buddy Holly, Ritchie Valens i The Big Booper, en accident de
aviació, però no diu noms en cap moment. En el LP "American pie",
publicat l’any 1971 i amb aquesta cançó com a peça estrella, 
també trobàvem una
gran balada "Vincent" i que va passar la censura franquista a Espanya a l'opinar els censors que era una
simple cançó d'amor i de fet ho era, però un amor entre dos homes, avui en dia
cosa aceptada per cuasi tothom, però impensable a l’época franquista. Un dia
d'aquests la escoltarem i us parlarem d'ella. El que pocs van saber és que el tema
"American pie" si va ser censurat. En la versió original de Don
McLean editada a Espanya es van suprimir un parell de frases sent superposat un
xiulet. Es van eliminar "The Father, the Son and The Holy Ghost (El Pare, el
Fill i l'Esperit Sant)" i "My hands were clenched in Fists of rage
(premia els punys amb ràbia)" en les que aquells dignes censors,
protectors dels valors morals i l'esperit nacional dels espanyolitos de a peu,
van saber veure immediatament que havien de tenir un doble sentit. Segur que
si, a ells no se'ls escapava res. Una cosa, els anys seixanta quan estudiaves batxillerat hi havie una asignatura obligatòria que
es deia "Formación del Espíritu Nacional", deixa-ho
corre.
Nina – Tot
quede enrera
Inicialment va
ser cantant d'orquestras. Nina va
militar a l'Orquestra Costa Brava,
la Janio Martí Orquestra i Cors i
també l'Orquestra Caravana-Xavier Cugat
de la que Mario va fer la presentació oficial a la sala Galas de Salou. Nina
va ser hostessa del "Un, Dos, tres" i es va llançà en solitari fitxan
per EMI i representant-nos en el Festival
d'Eurovisió l’any 1989 amb la cançó "Nacida para amar". Nina va treure discos molt comercials
fins que es va desenganyar de tot i va tornar a les seves arrels
jazzístiques-country amb aquest CD titulat "Començar de Zero", un
títul molt al·legoric i que Nina va
publicar per Picap amb totes les cançons cantades en català i en el qual, entre
d'altres, trobavem la peça que li donaba títol i que era una composició dels
músicos brasilenys Ivan Guimarã es Lins
i Vitor Martins, pero nosaltres
ara us portem una de les que millor van funcionar del CD, es tracte d’una
versió del clásic dels Eagles “New
kid in Town”, adaptada al català per Lluis
Gavaldà de Els Pets. La
producció 
d’aquest CD va estar a carrec del recordat Marc Grau i de Toni Saigi
“Chupi”. Els músics que
aconpanyan a Nina en aquesta
cançó son Marc Grau (guitarres),
Toni Saigi (órgue i piano), Ángel Celada (bateria), Sergi Riera (baix), Pedro Javier González (guitarra
espanyola), Nau Mercader
(pandereta) i Carme Canela als
cors. Després per Nina va
arribar una bona carrera com a actriu de telenovel·les a TV3, destacan el seu paper al culebron "Nissaga de
poder" i la de directora del nefast Operación Triunfo on va repudià de les seves arrels musicals i es
va ficar de ple en el "bussines" més comercial i sense cap respecte
pels artistes. Això si, el programa ha estat des de el principi una fàbrica de
pasta gansa per a La Trinca i els seus
aláteres. Nina va ser la
protagonista del musical "Mamma mia". El seu nom és Anna Maria Agustí Flores i va néixa a
Lloret de Mar, l'1 d'octubre de l’any 1966. Nosaltres estem convençuts de que Nina, Laura Simó, Carme Canela i
Mone, son les millors veus
femenines catalanes que actualment podriem englobar dins del jazz i el blues.
Paco Enlaluna
– La tieta i els avions
Manolo Rivera
va convidar a Paco Enlaluna perquè actués en la presentació del llibre "El
Comecuentos", un compedi de relats coordinats per Víctor Navarro Remesal
realitzats per aquest llibre per un munt d'escriptors amics de Tarragona i els
seus voltants que ha editat Silva Editorial. De fet Manolo ha inclòs en aquest
llibre dos relats seus. La presentació de l'acte que es va realitzar al Museu
d'Art Modern de Tarragona va estar presentat per Ana Santos i després de la presentació
tots ens vam anar a sopar a l'Orangerie, un recomanable restaurant del carrer
Méndez Núñez de Tarragona, a prop de la Rambla Nova, propietat d'un altre bon amic, Rafa
del Real. Mario va tornar a retrobar-se aquella nit amb Paco Enlaluna, feia uns
quants anys que no es veien, però es van adonar que l'amistat seguia igual de
fresca. Paco els va passar a Manolo i Mario el seu nou CD "Bufones y
Antihéroes" que acaba de publicar, explicant-nos que havia de presentar-ho
en el marc del Festival Barnasants que coordina l'amic Pere Camps, possiblement
quan aquest programa surti a l'aire la presentació ja s'haurà realitzat, si no
és així us recomanem 
encaridament que no us perdeu el concert de Paco Enlaluna,
els seus directes valen la pena, amb grup o només amb la seva guitarra. Aquesta
cançó està plena d'ironia i ens explica les dificultats de la "tieta"
que resulta que li té molta por a volar en avió. Possiblement no li hagin
explicat a la tieta que hi ha altres companyies a més de Ryanair, aixó és
broma. Tots els temes inclosos en el nou CD estan composats i arreglats pel
mateix cantautor. La veritat és que es tracta d'un treball molt interessant ple
de bones cançons que us recomanem també des de Troba – Dors. Quan va començar
es feia dir Paco Hilaluna, després
i fins ara és Paco Enlaluna. El
nom no fa la cosa, ell es el mateix. I més en aquest cas d’aquest trobador
transformista que os ho dona tot en cada actuació. Un home fet a si mateix i
amb una gran cultura. És filòleg d’estudis, se li nota en les paraules. És de
barri (de Bonavista) se li nota en el sentiment. També és guionista de
programes d’humor, entre d’altres per a José Luis Moreno i aixó se li nota en
el “cachondeíllo” i la ironia sempre constants. Es tot un showman. No us perdeu els seus directes,
valen la pena.
Coberta de "El Comecuentos", publicat per Silva Editorial
León Gieco –
Solo le pido a Dios
Aquest tema
està estretament vinculat a Joan Baez i a Espanya a Ana Belén, però la veritat
és que cap de les dues noies va escriure aquesta cançó, el seu autor és el gran
cantautor argentí León Gieco, nascut a la província de Santa Fe el 20 de
novembre de 1951 i de veritable nom Raúl Alberto Antonio Gieco. És un dels
cantautors que han sabut unir l'esperit del cantautor amb l'ànima del Rock
Nacional en un perfecte mestissatge. La seva obra es caracteritza per les
connotacions socials i polítiques de les seves cançons, a favor dels drets
humans, els camperols i pobles nadius, el suport als discapacitats i la
solidaritat amb els marginats. Sent molt jove, a Buenos Aires va conèixa a
Litto Nebbia i Gustavo Santaolalla, qui li va donar l'oportunitat de tocar
obrint seus concerts. León Gieco va publicar el primer disc l'any 1973. Sempre
va afirmar que "Cal entendre la destinació dels pobles, el perquè de les
injustícies" i això va voler denunciar amb les seves cançons fins que
l'any 1976, va editar "El fantasma de Canterville", un àlbum que va
patir els rigors de la censura del autodenominat Procés de Reorganització
Nacional. Li van obligar a canviar la lletra de sis cançons i eliminar altres
tres. No obstant això, el disc va ser un èxit i va realitzar concerts no 
només
a Argentina, sinó també en altres països de Sud-Amèrica. A causa de la situació
política del seu país León Gieco es va traslladar a Los Angeles i l'any 1978 va
editar "IV LP", amb una de les seves cançons més famoses "Solo
le pido a Dios" que estem escoltant ara. Quan va poder tornar a
l'Argentina va donar dos recitals gratuïts, el primer davant 40.000 espectadors
al Monument Nacional a la
Bandera, a Rosario i un altre per a trenta-cinc mil en Buenos
Aires. També va actuar a l'estadi del Boca Juniors, on va donar un recital al
costat de Pablo Milanés, Chico Buarque i músics convidats com Mercedes Sosa,
Fito Páez, Nito Mestre, Joan Carles Baglietto i Sixto Palavecino.
Omara
Portuondo – Lágrimas negras
Manolo va
proposar a Mario posar al programa aquest tema a càrrec de la gran cantant
cubana Omara Portuondo i aquesta és la cançó que està sonant per tots vosaltres
i totes vosaltres ara a Troba - Dors. Omara Portuondo és una cantant de
boleros, nascuda a l'Havana el 29 d'octubre de 1930 i a la què es coneix com La Diva del Buena Vista Social
Club. La veritat és que Omara va ser imposada pel règim dictatorial dels
germans Castro a Ry Cooder quan va realitzar la pel·lícula, a ell no li
agradava, però Omara era addicta al règim, no així Ibrahim Ferrer que era qui
volia Ry Cooder. Finalment les dues parts va haver d'acceptar als dos. Aquest
tema que ens 
porta avui Omara Portuendo "Làgrimas negras", amb la
col·laboració de Eliades Ochoa, va ser una composició de Miguel Matamoros,
component del popular Trio Matamoros i es va incloure en la banda sonora d'una
pel·lícula de Ricardo Franco que es va titular així "Lágrimas negras", com ens recorda ara Manolo. També donava títol a l'àlbum
"Lágrimas negras, canciones y boleros" que la cantant cubana va
editar l'any 2005. Malgrat la seva edat, Omara Portuondo és un nom habitual en
els escenaris espanyols, de fet a Tarragona va tornar a actuar el passat estiu.
Burning – ¿Qué
hace una chica como tú en un sitio como este?
Mario sempre diu
i ara torna a repetir-ho que Burning i
Asfalto són les millors bandes
de rock espanyol dels 70. Totes dues segueixen en actiu, totes dues han perdut
músics en el camí i en les dues formacions només queda un dels seus membres
originals, en Asfalto, Julio Castejón i a Burning, Johnny Cifuentes. Manolo va sugerir escoltar a Burning i aquí
estan, sonant a Troba – Dors per a tot i totes vosaltres. "Què fa una noia
com tu en un lloc com aquest?" va ser una cançó composada l’any 1978 per a
la pel·lícula del mateix títol de Fernando
Colomo i avui és una de les cançons de referència quan es parla de
Burning, aquesta banda madrilenya. Era cara A d'un single publicat per Belter l’any
1978 i a la cara B es troba la primera versió de la cançó "Ginebra
seca" que en aquest single estaba cantada per Toño i la versió no és va incloure en cap LP o CD. Burning va compondre i va interpretar
també temes a una 
altra pel·lícula, aquesta dirigida per Eloy de la Iglesia, es tracta de
"Navajeros", on trobàvem "Tú eres mi amor”, “No es extraño que
tú estés loca por mí” i “Escríbelo con sangre". La cançó "¿Qué hace una
chica como tú en un sitio como este?" va ser inclosa al LP “El fin de la década”,
editat l’any 1978. Els Burning originals
van ser Toño Martín (del 1974
a1983), Pepe Risi (de 1974 a 1997), Quique Pérez (de 1974 a 1979), Tito (de 1974 a 1976) i l'únic membre
que roman a la banda des de la seva creació l'any 1974, Johnny Cifuentes. Per cert, Pepe Rissi i Toño van morir el mateix dia del mateix mes... amb deu anys de diferencia.
Els Burning, una banda mítica del rock espanyol
Orquesta
Mondragón - Lolita
Un dels temes
que millor tracta el tema de les relacions amb menors home-noia, és aquest de
l'Orquestra Mondragón on es
explican l’ambolic d'un professor amb la jove alumna que el provoca i s’el andú
al llit per treure millors notes. Avui en dia la cançó estaria molt mal vista,
tot i la seva qualitat musical, ja que la seva temàtica es politicament molt
incorrecte. Aquesta cançó es trobava inclosa dins del LP "Una sonrisa por
favor" que va ser Disc d'Or
al vendre més de 50.000 copies a Espanya i que Javier Gurruchaga (Sant Sebastià, 12 de febrer de 1958) i la Mondragón van publicar l’any 1989. Va ser una
de les cançons seleccionades com a single. Aquest va estar l’últim disc i Gurruchaga 
ja va començá en solitari.
Per cert que és, al parer de Mario, la millor cançó del grup, Manolo prefereix
altres molt més históriques, i era una composició de Joaquín Sabina, Antonio
Carmona i el mateix Javier
Gurruchaga. Un dels millors discos en la carrera de l’Orquesta Mondragón i avui en dia dels més
recordats, va ser el doble en directe “Rock and roll Circus” En aquest doble
disc i a la gira pertinent de la
Mondragón, el
teclista va ser el català Josep Más "Kitflus", membre de Pegasus.
Conclou per avui Troba – Dors i després de baixar
la persiana nosaltres toquem el dos i fotem el camp, Us deixem amb la companyia
de la xarxa d'emissores
de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i també totes
aquelles en las que escoltes Troba - Dors, sigueu bons i bones.
Manolo Rivera
i Mario Prades
Ens agrada saber què és el que ens diuen
