Quan parlem de
trobadors, no podem obviar que aquest país ha aportat a la cultura universal —en
literatura però també en música i altres arts— tres figures universals: el
Quixot, el Don Juan i el Lazarillo, tres figures de ficció (o de no tan ficció)
que representen l’idealisme, la galanteria conqueridora, la picaresca, i la
imperfecció. Moltes de les nostres cançons parlen que la vida és fugitiva i hem
d’afrontar-la amb passió i amb geni alegre. Qui no somnia està mort. Visca el
somni!!! Visca l’alegre saber!!! Per tant i des de la xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de
Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten Troba – Dors, nosaltres, Manolo Rivera i Mario Prades, ara ens posem en marxa i com ja es habitual diem alló de
Aixequem la persiana
Amaral – Moriría
por vos
Aquesta cançó
dels saragossans Amaral amb la que obrim avui Troba - Dors té una lletra
interessant que ens parla de marginats i gent amb un futur poc esperançador. A
Mario sempre li va cridar l'atenció la referència inicial en què diuen "Como
Nicolas Cage, en Living les Vegas" precisament perquè aquesta pel·lícula
de cinema negre americà li va agradar, encara que poc recorda avui del film.
Manca la memòria i això és un excés d'informació per no dir que la culpa és
dels anys. Us l'hem extret de l'àlbum "Estrella de mar" que Amaral
van publicar l'any 2002 i va ser el seu tercer disc. De fet està catalogat com
el millor treball d'Amaral i el LP consta entre els “50 mejores discos del pop español”. El duet el 
integren la cantant Eva Amaral (Zaragoza, 4 d’agost de 1972) i el guitarrista Juan Aguirre (San Sebastián, 11 de febrer de 1971). El 18 de
maig de 1998, va sortir a la venda el primer àlbum
d'Amaral,
titulat com el
duet, amb producció de Pancho Varona i un so gairebé heavy. Però les discogràfiques van reconvertint
a Amaral fins arribar a un punt en
que són una banda de pop molt comercial. Val a dir que en els seus últims discos semblen haver
tornat una mica cap els seus orígens, més heavys. El duet saragossà Amaral van interpretar en català un
dels millors temes de Sopa de Cabra
"Camins" i es va incloure a l’álbum "Podre tornar enrere, el
Tribut a Sopa de Cabra", i ja l’hem escoltat a Troba – Dors. 
Els Pets –
Candidat
Una sèrie de
grups de l'anomenat rock en català van participar en un disc tribut al gran
guitarrista canadenc Neil Young. Entre els grups que van intervenir en aquest
CD publicat l'any 1996 i que es va titular "Com un huracà versionant a
Neil Young" es trobaven Sopa de Cabra, Matamala, Gossos, Lax'n'Busto,
Ossifar, Sau, Whisky'ns Cullons, Bars, Widside, Joan Bibiloni, Marc Grau,
Enric Hernaez i Els Pets que es van encarregar de la versió en català del tema
"Campaigner" que ells converteixen en "Candidat", clar que
el seu candidat vol ser president de la Generalitat i representant a un partit d'aquells
"Que treuen trescents vots", va a fer campanya política a un poble
on, segons ells ens expliquen "tots voten a Jordi Pujol". Molt 
han
canviat les coses des de llavors. La veritat és que la idea d'aquest CD tribut
a Neil Young que va publicar el segell DiscMedi, no era nova, als Estats Units
un parell d'anys abans ja s'havia fet amb grup d'allà. Els de Constantí en
aquesta gravació van comptar amb el recordat Marc Grau que com haureu comprovat
també va incloure una cançó tocada per ell, en aquest cas va ser instrumental.
La veritat és que Marc Grau va ser l'artífex de l'evolució musical d'Els Pets i
l'autor del canvi de so ingenu i brut dels seus principis l'actual, arran del
disc "Fruits sex", l'any 1992. Primer com a productor i després com a
guitarra del grup fins a la seva mort.
Maria del Mar
Bonet – L’Aguila negra
La cantautora
mallorquina Maria del Mar Bonet es va donar a coneixa masivament amb aquesta
cançó que va publicar el segell Barclay i curiosamenet i tot i ser cantautora,
aquesta es una versió i la va portar al èxit la cantant francesa Barbara, però la de Maria del Mar Bonet va arrivar a ser Disc d’Or, ja al 1971. Maria del Mar Bonet i Verdaguer va
néixa a Palma de Mallorca el 27 d'abril de 1947 i era germana del també
cantautor Joan Ramon Bonet,
membre d'Els Setze Jutges i que
va ser qui la va recomanar l'any 1967 perquè ella també formés part d'aquesta
agrupació creadora de la Nova Cançó si bé es
va englobar a una nova tendensia que es va dir la Novissima Cançó que era el mateix,
però fet per gent mes jove, entre els que es trovaben Rafael Subirachs, Maria
Amèlia Pedrerol i Lluis Llach.
La primera vegada que 
va actuar en públic va ser al pati del mallorquí Castell de Bellver, a Palma, dins el 1er. Festival de la Cançó Catalana de Palma,
al costat de Raimon, Núria Feliu, el seu germà Joan Ramon Bonet i uns quants jutges
més. Aquí al blog de Troba – Dors i trobareu
una foto d'aquest esdeveniment. i aquí al costat una més actual, també al
castell de Bellver. Per cert, us
explicarem una curiositat, Maria del Mar Bonet va tenir un atac de pànic i no
volia sortir a l'escenari, finalment la van convènca i ella va convènca al
públic assistent, degudament assegut en cadires plegables de fusta, com estava
manat. Aixo de veure un concert dret es cosa molt més moderna. L'acte creiem que
va ser organitzat per Joventuts
Musicals de Palma.
Maria del Mar Bonet a una foto més propera feta al Castell de Bellver
Joan Baez – Rossinyol
Aquesta és una
de les més belles cançons catalanes de la història, tot un clàssic d'autoria
anònima que es creu prové del 1659, quan pel Tractat dels Pirineus es van
repartí Catalunya, entre França i Espanya, deixant-la dividida en dues. El
rossinyol de la cançó, "lliure com un ocell", no té fronteres i pot portar
missatges d'amor d'un costat a un altre dels Pirineus. És clar que de vegades els
missatges poden ser queixes al vent, com el del pastor que des d'un costat
enyora la seva mare que es troba en l'altre. És una peça que forma part de la
nostra identitat catalana. Va ser rescatada per Joan Manuel Serrat que centre
la seva versió de la cançó en el sentiment de tristesa d'una pastora per sentir
mal 
casada, en un diàleg amb un ocell del bosc, el rossinyol. En aquells temps
de l'Europa medieval, hem de recordar que els matrimonis prácticament sempre
eren concertats pels pares. La veritat és que a la lletra de
"Rossinyol" se li han aplicat molts sentits diferents. És clar que a
Troba - Dors i com som una mica transgresors i gamberros, us hem seleccionat
aquesta curiosa versió a càrrec de la cantant nord-americana de folk Joan Baez
que precisament la interpretació en català en el curs d'un concert que va
realitzar a Barcelona el 28 de juny de 2008. La cançó es va incloure en el seu àlbum "Gracias a la vida", reeditat en versió CD l'any 1994. Joan Chandos Báez va néixa a
Staten Island, Nova York, encara que d'origen mexicà, el 9 de gener de 1941 i
va esdevenir una de les grans figures del folk protesta als Estats Units i al
món, a finals dels seixanta, fent-se molt popular per les seves campanyes en
contra de la guerra del Viet-Nam, entre elles la famosa "Marxa sobre
Washington", era coneguda com "La reina de la cançó protesta". 
Gordon
Lightfoot – Don Quixote
Fa un parell
de programes Manolo, per descomptat en pla jocós, va reptar a Mario que trobés
cançons que tractaran sobre Miguel de Cervantes i la seva obra i Mario s'ho va
prendre seriosament i sense pensar-s'ho dues vegades ja té quatre sobre la
taula, d'una banda "Rocinante" del grup Asfalto, també una de Rocío
Durcal i una altra que va ser molt versionada en els seixanta i es titula
precisament "Don Quijote", però la que escoltarem a Troba - Dors és
aquesta que va escriure i interpreta el cantant, guitarra i compositor canadenc
Gordon Lightfoot, el més important cantant masculí canadenc de la història,
molt per sobre en popularitat i reconeixement al seu país que Leonard Cohen. 
Aquesta cançó en la qual ens ofereix la seva particular visió de l'etern
somiador, el cavaller errant "de la trista figura", donava títol a un
dels seus àlbums publicat al febrer de 1972, aquí al blog us posem la traducció
d'una part de la lletra. Cantant, guitarrista, pianista i compositor, Gordon Lightfoot és també un gran
compositor. Va néixa el
17 de novembre de 1938, a
Ontario i les seves cançons han estat gravades per cantants com Elvis Presley, Johnny Cash, Marty
Robbins, Jerry Lee Lewis,
Bob Dylan, Judy Collins, Peter, Paul and Mary, Barbra
Streisand, Olivia Newton-John,
Johnny Mathis, Richie Havens i Harry Belafonte, entre altres. Gordon Lightfoot va cantar a la ceremonia d’apertura dels Jocs Olímpics d’hivern a Calgary, Alberta, l’any 1988.
Don Quixote
Traducció de
la lletra (fragment)
A través del
bosc, a través de la vall
arriba un
genet lliure i salvatge
amb debilitat
per els molins de vent que troba
Qui pot ser el
jove genet valent?
ell és
salvatge, però ell és suau
ell és fort
però és feble
ell és cruel
però és suau
ell és savi
però és mans
De dins del seu
sarró
pren un llibre
a les mans maltractades
dret com un
valent profeta
crida des de
la costa i a través de l'oceà
fins que ja no
pot cridar més
He vingut del
lloc erm i de la muntanya
com el falcó
en l'ala
un cop vaig
ser un cavaller brillant
que era el
guardià d'un rei
he buscat en
el món sencer
buscant un
lloc per dormir
he vist els forts sobrevivin
i he vist el
pobre feble creixe.
Mostra els
fills de la terra
que despertan
per trobar la taula buida
mostra l'alta
burgesia en el país
i pensa que
cal prendre l'aire
De dins del
seu sarró
pren una
espasa rovellada amb la mà
dret amb una
actitud cavalleresca
crida des de
la costa i a través de l'oceà
fins que no
pot cridar ja més
Pata Negra –
Pasa la vida
És
possiblement el tema més important en la carrera del duet Pata Negra, creat al
barri de las Tres Mil Viviendas, a Sevilla, i estave integrat pels germans
Rafael i Raimundo Amador, aquest últim quan ja s'havien separat i treballava en
solitari, la va recuperar i va gravar en un disc en directe, però inicialment
es va incloure en el que està considerat com el millor disc en la història de
Pata Negra "Blues de la
Frontera", publicat l'any 1987 pel segell Nuevos Medios.
Inicialment i al costat de Kiko Veneno van formar el trio Veneno, però quan
Kiko Veneno va començar en solitari els dos germans Amador van crear aquest
duet que va fusionar blues i flamenc, pioners en el seu gènere al que van
denominar "blueslería". Pata Negra va publicar sis àlbums gravats
entre 1981 i 1995, a
més d'un recopilatori i un altre en directe. Les coses entre els dos germans
van acabar com el Rosari de l'Aurora i Raimundo Amador i la seva inseparable
guitarra Gerundina, van començar en solitari amb una brillant trajectòria en la
que va col·laborar estretament amb BB King, mentre que el seu germà Rafael
Amador amb altres músics va reprendre el projecte Pata Negra. Al blog teniu un retall de premsa sobre
el concert.
Retall de premsa Diari de Tarragona anuncian el concert
de Pata Negra, ja sols amb Rafael Amador
Orquesta
Mirasol Colores – La Rumba Criminal
.jpg)
Per parlar del
origen de la rumba catalana tindríem que remontarnos a Peret i el Pescailla,
i els seu "ventilador", pero la moderna rumba catalana va surgir a la meitat dels anys setanta amb Gato
Pérez, si bé una de les primeres gravacions del que podriem dir va ser el nou
moviment, es aquesta. L'any 1974 es va crear l'Orquesta Mirasol, en la qual militava inicialment l'extraordinari
saxofonista Ricard Roda i que
més tard es reconvertiria en Mirasol
Colores, enfocant la seva música més cap a la salsa que al jazz original
dels seus inicis. El cantant en aquest tema un dels primer del que és podria
dir la Rumba Catalana
moderna, és Manel Joseph (veu,
congues i marimba), que va formar més tard l'Orquestra Plateria i que havia estat component de Dos + Un, al
costat Tete Matutano (flauta i
percussió), Gustavo Quinteros
(bateria, congues, bongos i marimba), Santa
Salas (congues, bongos i percussió), Dave Pybus (teclats, saxo, clarinet, vibràfon i kalimba) i Xavier Batllés (baix, contrabaix,
requinto, conga, guitarra de 12 cordes i percussió). Els Mirasol només van gravar dos discos
"La Boqueria"
l'any 1977 i "Salsa Catalana" del qual extraiem aquest tema que també
es va incloure en un CD recopilatori de grups de l'Ona Leietana, però avui dia tant l'Orquesta Mirasol com Mirasol
Colores, són una referència quan es parla de la Ona Laietana. Ambdós discos van ser reeditats
per PDI conjuntament en un sol CD, l'any 1992. La Orquesta Mirasol la van crear 
l’any 1973 el
pianista Víctor Ammann i el
baixista Xavier Batllés,
comptant amb Ricard Roda, Pedrito Díaz, Cèsar Vieira, Miquel
Lizandra, Dave Pybus, Gustavo Quinteros i Santa Salas. Van ser el primer grup
del nou segell Zeleste propietat de Víctor Jou. La seva presentació en la primitiva sala Zeleste del carrer Platería de
Barcelona va ser molt curiós. Un periodista, sinser i hoinrat amb si mateix, ho va descriure dient que tots els
que van assistir a la seva presentació es van sentir sorpresos per l'edat dels
músics, gairebé tots majors dels 40, alguns amb molts anys més i van pensar
"Quina
colla de vells", però quan van començar a tocar les boques es van
obrir de bat a bat amb sorpresa i tothom va al·lucinar per un tub i és que els
"vells"
els van donar una lliçó de bona música i saber tocar. Es van acabar les
crítiques i rialles. Per cert, L'Orquesta Mirasol van ser uns dels gran triunfadors al Canet Rock de 1975 i van comptar amb la col·laboració de Maria del Mar Bonet (a les fotos).
Celia Cruz –
Bolero, bolero
Quan parlem dels soneros cubans no ens
referim als cantants del són cubà, els soneros són aquells autèntics trobadors
que improvisen la lletra d'una cançó sobre la marxa. Celia Cruz que en aquesta
cançó ens demostra que va ser una auténtica sonera, va
ser la Dama de la Salsa, la Reina dels ritmes calents i va encunyar el
terme "Azucar" pel seu gran èxit “Azucar negra”. Aquest tema que us
portem ara a Troba – Dors té una lletra que es un compilat de troços de cançons
i títuls de diversos boleros populars, forman tots ells una cançó i es trobava
en la banda sonora del film "Como un relámpago" de Miguel Hermoso, una pel·lícula
protagonitzada per Santiago Ramos
i Assumpta Serna. En la banda
sonora es recollien temes de Celia Cruz,
Caco Senante, Garibaldi i Esmeralda, encara que els títols de crèdit al CD que va publicar
Home Discos, una subdivisió de Manzana, l’any 1996, estan tan malament
explicats que no saps quina cançó interpreta cada un d'ells i has d'anar
deduint-lo. Per sort Celia Cruz
es identificable inmediatament. De veritable nom Ursula Hilaria Celia de la Caridad Cruz Alfonso, la cubana va nèixa a
La Habana el
21 d’octubre de 1925, si bé l’any del seu naixement es ductos. Abans de
llançar-se en solitari va formar part de les orquestras Gloria 
Matancera, Sonora
Caracas i La Sonora Matancera,
també va formà part de l’espectacle “Las mulatas de fuego”. El 15 de juliol de
1960, ja instaurada la revolució cubana dirigida per Fidel Castro, sorgeix un contracte per a la Sonora Matancera a Mèxic. Celia Cruz mai tornaria a trepitjar la
seva estimada terra cubaba, tot i la mort dels seus pares i va manifestar que
mentre estiguessin vius els germans Castro
i el seu règim dictatorial, mai tornaria a Cuba, ni viva ni morta. Va treballar i molt amb Tito Puente i la Fania
All Stars.
La tarda del 16 de juliol de 2003, Celia Cruz va morir a casa seva, a
Fort Lee (Nova Jersey). Després de la seva mort, el seu cos embalsamat, va ser
portat a Miami i Nova York, de manera que tots poguessin retre-li homenatge. El
seu enterrament va reunir més de 150 mil persones a Miami i similar quantitat a
Nova York. El enterrament de Nova York va constituir un dels més grans que es
recorda a la ciutat dels gratacels, superant fins i tot al de Judy Garland a l'any 1969. Aquesta
cançó volem dedicarla al amic Miguel
Sanmartín, de Constantí, fidel oient, apasionat de la salsa i junt a la
seva dona Isabel, uns grans “bailongos”.
Joaquín Díaz –
Los cuatro muleros
Les Cançons
populars de la Guerra
Civil Espanyola, van ser cantades pels combatents d'ambdós
bàndols. Moltes d'elles, com aquesta, encara romanen en la memòria col·lectiva
dels espanyolets. Aquestes cançons servien per aixecar la moral a les
trinxeres, per difondre missatges ideològics, donar motius i raons per a la
lluita, potenciar el sacrifici, etc. Hem de reconèixa que les més festives i alegres
solen ser les del bàndol republicà, però les de la part franquista solen ser
més riques, musicalment parlant. "Los cuatro muleros", basada en un
poema de Federico García Lorca, es va fer molt popular entre els soldats
republicans durant la defensa de Madrid i en ella es va inspirar una altra
cançó molt popular, "Ay Carmela". Us portem a Troba - Dors una bona
versió a càrrec d'un dels mestres del folk castellà, Joaquín Díaz. El cantautor Joaquín Díaz, nascut a Zamora l'any 1947, ha estat un dels homes que més ha fet per la difusió del folklore castellà a Espanya des de mitjans dels anys seixanta, fins al punt de convertir-se en tota una institució i el major exponent del gènere. Va investigar i difondre, a més del folklore castellà, la música tradicional judeo-espanyola. La seva obra musical és molt àmplia, encara que des de finals dels anys setanta 
Joaquín Díaz va abandonar els escenaris per dedicar-se ja exclusivament a la investigació i promoció de la cultura popular. Cantant, investigador i escriptor, va arribar a grabar més de setanta discos i escrit al voltant de cinquanta llibres en els que ha recollit la tradició oral de la gent del carrer, contes, romanços, cançons, expressions populars, etc. L'any 1980 es va fer càrrec de la direcció de la Revista de Folklore on havia escrit articles Manolo Rivera i que es va convertir en una de les publicacions més importants dins d'aquest gènere popular. També va crear la Fundació Joaquín Díaz, ubicada
a la població de Urueña, a Valladolid. 
Carlos Cano y el Coro de la Caleta – Habaneras
de Cádiz
Aquesta és al
costat de "María la
Portuguesa" que ja hem escoltan al programa i “La murga
de los currelantes”, les cançons més conegudes de Carles Cano. Aquí us la
portem per tancar Troba – Dors per avui, Es tracta en aquesta ocasió d’una bona
col·laboració, la de Carlos Cano i el Coro de la Caleta. Nosaltres
i esperem que volsaltres també, gaudirem ara d’aquestes "Habaneras de
Cádiz", amb lletra d'Antonio Burgos i que Carlos Cano va gravar inicialment
l’any 1984. De nom complet José Carlos
Cano Fernández, el cantautor i poeta andalús va néixa a Granada, el 28
de gener de 1946. L’any 1969, al costat de Juan de Loxa, Enrique
Moratalla i Antonio Mata,
crea el Manifesto de la Canción del Sur,
una mena de Setze Jutges a
l'andaluça i comença a cantar a la Universitat, acompanyat per la seva guitarra. La
primera època, durant la
Transició Espanyola, és marcadament política i les seves
cançons s'uneixen a la reivindicació general d'una Espanya democràtica i
sobretot al ressorgiment de la identitat andalusa.
Carlos Cano sempre deia "Ser andalús és la forma que tinc de ser persona". Es va negar
a que la seva música fos anomenada cobla espanyola, afirmava que d'haver de
posar-li una etiqueta, seria "Cobla
andalusa". Després d'una llarga malaltia, continus ingressos en
hospitals i quan semblava que finalment s'havia recuperat, a Carlos Cano se li reprodueix
l'aneurisma mentre viatjava en avió a Madrid. S’el va traslladar a l'Hospital
Universitario de Sant Cecilio, l'Hospital Clínic de Granada, sent ingressat i
intervingut per l'equip dirigit pel doctor Eduardo Ros durant més de 7 hores, però després de tres setmanes,
va morir el 19 de desembre del 2000 en la seva ciutat natal L’any 2001 és
nomenat a títol pòstum Hijo Predilecto de Andalucía.
El recordat Carlos Cano
Tancarem Troba – Dors per avui i després de baixar
la persiana fotem el camp, Us deixem amb la bona companyia de la xarxa d'emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i també totes
aquelles en las que escoltes Troba - Dors, a reveure.
Manolo Rivera
i Mario Prades
Ens agrada saber què és el que ens diuen
