En el nostre viatge setmanal cap a Ítaca
potser ens trobem avui amb sentiments, comiats, records, amors perduts i altres
trobats, camins creuats i paral·lels, senders que no portan a cap lloc i també
racisme i mort. Dolor, felicitat. Sentiments trobats que en ocasions passen al
nostre costat sense que els vegem i és que moltes vegades, possiblement
masses, el cec no és només aquell que està privat del sentit de la vista, cec
és aquell que no vol veure allò que passa al seu voltant. Ara i des d'Altafulla
Ràdio i per La Xarxa
de Comunicació Local i totes aquelles emisores que emeten el programa,
nosaltres que Som Botiguers de Somnis, emprenem el viatge per les paraules dels
nostres trobadors que ens arribaran envoltades de música. Nosaltes som Quimet Curull i Mario
Prades i comencem Troba – Dors sentint moltes coses.
Aixequem la persiana
EBS – Sentir
Des de el que encara es el últim treball
del duet Ella Baila Sola titulat "Despierta" us extraiem aquesta
cançó, un bell poema d’amor, per obrir el Troba – Dors d’aquesta setmana i aquesta
cançó va ser el primer senzill promocional. Es va publicar l’any 2010 i aquels
álbum representava la tornada d'aquestes dones, encara que amb canvis
importants en la formació. Es faien dir ara EBS i són Marta Botía i Rocío Pavón,
aquesta última substituint a Marília Casares. Les primeras funcionaren i bé de
1996 al 2001, però problemes entre les noies va desfer el duet. Ara Marta,
nascuda el 15 de setembre de 1974, pren el relleu, es busca nova companya i tornen pels seus “fueros”, intentant emular, encara que sense aconseguir-ho,
l'èxit del seu primer disc, publicat en el 96 i titulat com el grup "Ella baila
sola", amb temes com "Lo echamos a suertes", "Cuando los
sapos bailen flamenco", "Amores de barra" i "Por ti".
D'aquesta àlbum van vendre 750.000 còpies a Espanya i al voltant de 500.000 a l’Amèrica
Llatina. Estem convençuts de que EBS aguesin signat ara per aconseguir tant
sols el 10% d'aquestes xifres amb aquest últim disc. Així i tot val a dir que
están treballan bé i esperem que no triguin en treure un nou disc, la veritat es que ja toca.
Gerard Quintana i Jordi Batiste – Els
temps estan cambiant
A principis dels anys seixanta va sorgir
als Estats Units un moviment folk antimilitarista que va desembocar en la
famosa Marxa sobre Washington. Al capdavant d'aquest moviment destaquen dos
cantants Joan Baez i Bob Dylan. El jueu errant, com es coneixia a Bob Dylan
pels seus orígens semítics i la seva mesquinesa, encara que avui dia ja és
oficialment catòlic, va compondre a principis dels anys seixanta un dels seus
primers èxits advertint a la joventut i als no tan joves que les coses estaven
canviant i ja res tornaria a ser com era anteriorment. Aquest tema es va
convertir en un estàndard per a la gent del Grup de Folk a la Catalunya dels seixanta
i pràcticament tota la gent que formava aquell col·lectiu i molts altres artistes
la van gravar o van tocar, de fet fins Quimet reconeix que ell s'ha inflat de
tocar-la. Gerard Quintana, el que va ser cantant de Sopa de Cabra i Jordi
Batiste, que havia militat en grups com Els 3 Tambors, Màquina o Ia i Batiste,
es van unir en un projecte que es va dir Els Miralls de Dylan i van versionar
un munt de cançons escrites per Bob Dylan, entre elles aquesta que escoltarem
ara a Troba - Dors i que segons explica Quimet, manté molt bé l'esperit
original de la primitiva lletra, encara que posteriorment aquesta ha estat
canviada en masses ocasions a causa de les contínues adaptacions.
Els temps
estan cambiant (Bob Dylan)
Acosteu-vos, bones gents
Vingueu d'on vingueu
Vosaltres que us adoneu
De l'aigua que va pujant
Sabeu ben bé que aviat
Us podeu ofegar
Si creieu que val la pena
La vida, i us voleu salvar
Apreneu a nadar aviat
O us ofegareu
Perquè els temps estan canviant
Veniu escriptors i crítics
Que creieu saber-ho tot
Cal tenir els ulls oberts
I canviar si canvia el món
No correu tampoc massa
La ruleta està girant
Ningú no pot saber
El lloc on pararà
Vigileu, qui perd avui
Guanyarà segur demà
Perquè els temps estan canviant
Veniu, ministres, diputats
Escolteu-me de grat
Deixeu lliures les portes
No detureu pas ningú
Atenció! els endarrerits
Són els que ho perdran tot
Deixeu el vostre vell camí
Ja no serveix; no sentiu
Aquest vent que us trenca els vidres
I fa trontollar les parets?
És que els temps estan canviant
Veniu pares i assenyats
De tot arreu del món
No critiqueu abans mireu
Si porteu una bena als ulls
Els vostres fills i les vostres filles
Ja parlen diferent
No poseu més obstacles
Als nostres camins nous
Pel sol fet que vosaltres
No podeu seguir el nostre pas
Perquè els temps estan canviant
El camí ja és marcat
I els daus
ja són tirats
Mireu que el que avui és lent
Serà ràpid demà
L'ordre s'ha capgirat
Per la mateixa eterna llei
Per la qual el present d'avui
Serà el passat demà
I el que avui és el primer
Serà l'últim d'arribar
Perquè els temps estan canviant
Mario Prades amb Ia i Batiste a casa seva, a Cambrils
Suburbano – Alou
En un parell d’ocasions hem escoltat al
programa a aquesta extraordinària parella de compositors i músics, Luis Mendo i
Bernardo Fuster que són membres de Suburbano, de fet el grup són ells dos.
L'any 1996 van treure un CD titulat "De cine" en el qual van incloure
una sèrie de temes seus compostos per pel·lícules i sèries de televisió i entre
ells es trobava aquest que escoltem ara a Troba - Dors. És clar que és
l'única cançó que no pertany a cap banda sonora, però està vinculada, tant en
música com lletra, amb "Las cartas de Alou" de Moncho Armendariz i
ells mateixos van explicar que els venia de gust fer una cançó amb un text
vinculat a la història del personatge central del film. També es va incloure en
el disc “Fugitivos”. “Las cartas de Alou” es una pel·lícula que tracta el tema 
de
l'inmigració il·legal a Catalunya, emigrants subsaharians treballant la
terra a Lleida, las relacions entre un d'ells i una noia del poble, els problemes anherents i l'explotació, pero no sols del espanyol sobre de l'africà, també ens retrata l'explotació del africà por gent de la seva mateixa raça. Es una lletra interesant, sobre tot si has vist el film. Els músics que
els acompanyen en la gravació de "Alou" van ser Tino DiGeraldo
(bateria), Billy Villegas (baix), Cuco Pérez (acordió) i Lorenzo Solano
(saxos), però al CD també van col·laborar Elena Robles (baix), Fermín Aldaz
(violí) i Roger Castro (bateria). Suburbano sempre va ser un grup que va
navegar a contracorrent. Quan estava de moda el folk ells tocaven rock, quan el
rock es va imposar es van dedicar al folk... en fi, coses que passen fins en
les millors famílies. Van ser la banda d'acompanyament de Luis Eduardo Aute que
sempre els va animar a mantenir la seva pròpia carrera paral·lela.
Rosa León – Palabras para Julia
Ara us hem seleccionat per escoltar a
Troba - Dors aquest tema "Palabras para Julia", un poema de José
Agustín Goytisolo que havia escrit per a la seva filla Júlia, quan aquesta va
néixer i que havia musicat i gravat Paco Ibáñez. Ens la porta una de les
cantautoras més populars a l'Espanya dels setanta i la dècada següent, Rosa
León que també creiem recordar va ser diputada o senadora pel PSOE. Amb el seu
aspecte de noia ingènua i romàntica va vèncer en moltes ocasions la dictadura
d'aquella fèrria censura que atabalava el món de la música, el cinema i la
literatura. De fet recordareu que la temporada passada vam escoltar "Al
alba" a càrrec seu i que va ser una cançó que Luis Eduardo Aute va
escriure, però no va tenir bemols de gravar ell i que avui forma part de la
història musical de la transició. Quan acabava l'estiu de 1975 van ser
condemnats per un tribunal militar a la pena de mort, dos membres del FRAP i
dos d'ETA. mobilitzar-se en contra d'aquestes
anunciades execucions, fins i tot el propi Papa des del Vaticà va escriure el
dictador 
demanant-li l'indult, però Franco tenint l'indult sobre la taula, es
va negar a signar-lo segant amb la seva intransigent actitud aquelles vides
humanes que ara creiem recordar que realment eren cinc. La matinada del 27 de
setembre de 1975 a
Madrid, Barcelona i Burgos van morir afusellats José Humberto Baena, José Luis
Sánchez Bravo i Ramón García Sanz del FRAP i Juan Paredes Manot
"Txiki" i Ángel Otaegui d'ETA. Hem de tenir en compte que ETA en
aquella època no era el que avui malauradament és, una banda terrorista, al
costat del FRAP i Terra Lliure eren gent que lluitava contra la dictadura.
Aquells van ser els últims afusellaments de la dictadura franquista. Rosa León
va néixer a Madrid el 4 de setembre de 1951. Aquesta cançó es va incloure a l'àlbum "Cuenta conmigo". Per cert, la Julia d’en Goytisolo creiem
que també va militar al PSOE.
demanant-li l'indult, però Franco tenint l'indult sobre la taula, es
va negar a signar-lo segant amb la seva intransigent actitud aquelles vides
humanes que ara creiem recordar que realment eren cinc. La matinada del 27 de
setembre de 1975 a
Madrid, Barcelona i Burgos van morir afusellats José Humberto Baena, José Luis
Sánchez Bravo i Ramón García Sanz del FRAP i Juan Paredes Manot
"Txiki" i Ángel Otaegui d'ETA. Hem de tenir en compte que ETA en
aquella època no era el que avui malauradament és, una banda terrorista, al
costat del FRAP i Terra Lliure eren gent que lluitava contra la dictadura.
Aquells van ser els últims afusellaments de la dictadura franquista. Rosa León
va néixer a Madrid el 4 de setembre de 1951. Aquesta cançó es va incloure a l'àlbum "Cuenta conmigo". Per cert, la Julia d’en Goytisolo creiem
que també va militar al PSOE. 
Víctor Manuel – La Madre
Molt dura resulta la lletra d'aquesta
cançó de Víctor Manuel que Mario explica va ser el primer CD que li va regalar
una companyia discogràfica, es tractava de "Que te puedo dar" que es va editar l'any 1988 mitjançant Ariola i Mario en aquella època no
tenia ni tan sols reproductor de CD, el primer s’el regalaria un cunyat seu,
mesos després i el va comprar a San Francisco. Víctor Manuel reflecteix en la
lletra d'aquest tema l'immens dolor d'una mare que ho ha sacrificat tot pel seu
fill, li ha donat estudis, roba i bona vida a base de sacrificar-se ella i
treballar àrduament netejant tot el que podia i més, però el fill cau en mans
d'un diable terrible, un cavall anomenat mort, com diria Miguel Ríos i les
seves venes són un pou sense fons que es menja tot el que aquella dona ha anat aconseguint a base de treball, esforços i consumir 
la salut. Finalment i
adonant-se que el seu fill no vol abandonar de cap manera aquell infern de mort
que corre per les seves venes i que per molts tractaments de desintoxicació que ella
pagui amb la seva suor, ell seguirà delinquint per ficar-se'l a la sang, amb
els seus últims estalvis compra heroïna molt pura, tant que al fill li provoca
una sobredosi i mentre espera la mort s'adona que la seva mare està al seu
costat, bressolan-lo com quan era un nen i acompanyant-ho fins al final, mentre
el plor i la desesperació destrossen el cor d'aquella mare.
La Madre (Víctor
Manuel Sanjosé)
Nada que ver con la común historia
nadie me quiere y todas esas cosas.
Ella fregaba suelos, nunca se compró
ropa,
por darle un buen colegio multiplicó las
sobras.
Cuál sería el instante, quién le enseñó
estas cosas
cuando probó la muerte y amaneció entre
sombras.
Qué te puedo dar, que no me sufras
qué te puedo dar, que no te hundas
Que no vea en tus ojos reflejos de
cristal
que me mata tu angustia, que me puede tu
mal
Qué te puedo dar.
Quiso ayudarle, sin saber ni cómo
y aunque no pudo, fue vendiendo todo.
Pero todo era poco para un saco sin
fondo.
Un golpe a una farmacia, algún pequeño
robo.
Ya de vuelta en la casa del hospital
sabía
que más pronto que tarde la herida se
abriría.
Qué te puedo dar, que no me sufras
qué te puedo dar, que no te hundas
Que no vea en tus ojos reflejos de
cristal
que me mata tu angustia, que me puede tu
mal
Qué te puedo dar.
Con la prudencia que da la locura
buscó los datos, aclaró sus dudas.
Con un último esfuerzo, le compró la más
pura
y al mirarle a los ojos, se le borró
entre bruma.
El creyó que soñaba en el fugaz instante
en que acabó su tiempo abrazado a la
madre.
Qué te puedo dar, que no me sufras
qué te puedo dar, que no te hundas
Que no vea en tus ojos reflejos de
cristal
que me mata tu angustia, que me puede tu
mal
Qué te puedo dar.
Qué te puedo dar, que no me sufras
qué te puedo dar, que no te hundas
Que no vea en tus ojos reflejos de
cristal
que me mata tu angustia, que me puede tu
mal
Qué te puedo dar.
Trigo Limpio – Muñeca
Aquesta cançó que escoltem ara a Troba -
Dors es una peça tendra i romàntica que ens parla dels amors de la juventut i
com la distancia pot arrivar a estallar-ho tot. Ens explica la història
de una parella que es coneixen des de nens, sempre han estat enamorats, tenen plans de futur, però
arriba el moment de cursar estudis, ell ha de quedar-se al poble, treballant,
mentre que ella va a la universitat, en una altra ciutat. A poc a poc les seves
relacions es van refredant i un nefast dia ell s'assabenta que ella "ha
de" casar-se. El jove, ara sol, segueix visitant aquell lloc on la va
conèixer, on va començar a cridar-la "Muñeca" i s'adona que sempre la
seguirà estimant mentre la contempla passejant del parc del braçet del seu marit
i al costat dèlls un nen de curta edat. Es una bona lletra, molt tendra i
dolça. Responien al nom de Trigo Limpio i és la 
seva cançó de debut, de la que
us vam parlar la passada temporada. Trigo Limpio va ser un dels bons grups
vocals que a l’Espanya de la transició es van dedicar a fer un pop molt proper
al folk i amb bons joc de veus. Eren Amaya Saizar, Iñaki de Pablo i Luis Carlos
Gil. Aquesta cançó que us portem ara, una composició d’ells inclosa com a cara
A del seu primer single, es un dels temes més importants que van gravar Trigo
Limpio i molts la consideren la seva millor cançó, si més no la més
representativa del seu esprit inicial. Es va gravar al novembre de 1975 i es va
incloure també en el seu primer LP “Trigo Limpio”, editat l’any 1978. Més tard
van coneixa a Juan Carlos Calderón que els hi va composar algunes de les seves
millors cançons, molt més comercials. Fins i tot els Trigo Limpio van 
representar a Espanya en el Festival de l'OTI de 1977 que es va celebrar a
Xile, amb el tema "Rómpeme, mátame", conseguin un tercer lloc i també
van anar a Eurovisió, a l’any 1980, amb "Quédate esta noche", encara
que en aquest últim festival la noia que cantava era Patricia Fernández, Amaya
havia marxat poc abans per crear el grup Bravo. Trigo Limpio van funcionar de
l’any 1970 al 1980. Amaya es va unir al grup Txarango, ja en els noranta, al
costat de Ana Bejarano, Roberto Uranga i José Ipiña, ex-components de Mocedades
i un tal Javier. Per cert que van treure un CD genial titulat "Todo tiene
su sitio bajo el cielo" del que vem escoltar una peça la passada temporada
i que va ser poc valorat, però a nosaltres sempre ens ha agradat pel seu caire
tan a folk americà. 
Kiko Veneno – No cal patir
Les paraules les utilitza Kiko Veneno en
aquest tema per unir i presentar conceptes completament oposats entre si
utilitzant-les molt bé. Per això sabem que "No hay polos en Polonia"
o que li costa "Respirar en Buenos Aires". Resulta una perspectiva
diferent a l'habitual per presentar una denúncia social. Aquest tema té el
títol en català i es converteix en la tonada, encara que la resta de la lletra
és en castellà, no en va Kiko Veneno va néixer a Figueres. Està inclòs en
l'últim treball discogràfic de Kiko Veneno, titulat "Sensación
térmica" editat el 19 de març d'aquest any i que ha comptat amb la
producció de Raül Fernández "Refree". Els 10 temes que configuren
aquest nou CD es van gravar entre Sevilla i Barcelona. Kiko Veneno va néixer a
Figueres, Girona, el 3 d'abril de 1952 i el seu veritable nom és José María López
Sanfeliu, clar que es va criar a Cadis, era fill de militar i posteriorment va
viure a Sevilla. Va estudiar 
Filosofia i Lletres i va viatjar per Europa i
Estats Units, on va assistir a molts concerts i una vegada va confessar que va
ser precisament en els Estats Units on ell va descobrir el flamenc o potser
hauríem de dir que el va redescobrir. L'any 1975, a Sevilla, va
conèixer als germans Amador i amb Rafael i Raimundo va crear el grup Veneno on
fusionaven rock i flamenc i que el 1977 publicarien el seu primer àlbum. Va
col·laborar amb Camarón de la
Isla i seva és la cançó "Volando voy", un dels més
grans èxits de Camarón. Ha musicat en diverses ocasions textos de García Lorca.
L'any 1981 Kiko Veneno va publicar el seu primer disc en solitari "Seré mecánico
por tí", des de llavors te una carrera molt interesant, si bé no ha
conseguit mai un superverdes, creiem que ell tampoc l'a buscat mai.
Joan Manuel Serrat – Te guste o no
Joan Manuel Serrat sempre ha destacat per
les seves extraordinàries lletres, veritables poemes socials en moltes
ocasions, com en aquest tema que us portem ara i que és un crit en contra del
racisme. Ens parla de tot alló que ell i aquell home de color tenen de diferent,
però al final arriba a la conclusió que totes aquestes coses que els
diferencien, possiblement siguin les mateixes que també els acaben unint i els
converteixen en semblants. Ens resulta atraient aquella frase “Tu reniegas en
suajili y yo en catalán”. La cançó estava inclosa en el LP "Nadie es
perfecto", una dels millors discos de Joan Manuel Serrat i que va ser
publicat l’any 1994 mitjançant Ariola, produït per Josep Mas Kitflus. El àlbum
inclueix dues cançons amb textes de José María Fonollosa i Mario 
Benedetti. En
aquest disc i a part de Kitflus als teclats, també hi col·laboran Jorge
Pardo al saxos (a la foto de Mario Prades a La Fábrica de Reus), Steve
Shehan, Carles Benavent, Josep Maria Bardagí, Rodolfo Mederos, Ricard Roda i un
grapat més de bons músics, entre ells també hi trobavem a la Coral Sant Jordi. Joan
Manuel Serrat Teresa va néixer a Barcelona, al Poble-Sec, un 27 de desembre de
1943, va estudiar per a torner a la Universitat Laboral
de Tarragona i amb la seva família estiuejava al Càmping l'Esquirol, entre
Salou i Cambrils, la mili la va fer a Castillejos, també a Tarragona.
Flaco Jimenez – En el cielo no hay cerveza
Acabarem Troba – Dors per avui amb una
peça que a Mario sempre l’hi a fet molta gracia i que va descubrir a Quimet, es
aquesta cançó del gran acordionista texà Flaco Jiménez, inclosa en el seu àlbum
“Squeenze By King”, sobre tot per la seva lletra carregada de bon humor, per tant, si escolteu amb atenció, en aquest
castellà/anglès tan sui generis i propi del Tex-Mex, us asabentareu de com
Flaco Jimenez ens explica el que ha descobert i és que "En el cielo no hay
cerveza que beber"... doncs això será veritablement tot un problema per a
molts i moltes, per si cas, decideix que és millor beure ara no sigui que al
morir s’acabi tot i en l’altre barri no poguem tirar de barril. Aquest àlbum es
va editar l’any 2003 mitjançant el segell Compadre. Flaco 
Jimenez va formar
part de Sir Douglas Quintet, Los Texas Tornados i la gran superbanda del
tex-mex, Los Super Seven, a part de
tindre la seva propia carrera en solitari i haver acompanyat a molts altres
artistes de tot tipus i estils, entre ells Dr. John, The Mavericks, David
Lindley, Peter Rowan, The Rolling Stones, Ry Cooder i Bob Dylan. Leonardo
"Flaco" Jimenez va néixer a San Antonio, Texas, el 11 de març de 1939.
L’any 1986 va guanyar el seu primer Grammy, un altre al 96 i ancara en te mes,
un d’ells l’any 1999 i també va sortir a le pel·lícula “Picking up the Pieces” de
Woody Allen, a part d’haver fet unes quantes bandas sonores. El seu germà
Santiago Jimenez Jr també toca l’acordeó
Conclou per aquesta setmana Troba – Dors,
però abans de acomiadarnos per avui i baixar la persiana, us deixarem amb
companyia de La Xarxa
de Comunicació Local i totes aquelles emisores que emeten el programa.
Porteu-se be.
Quimet Curull i Mario Prades
Ens agrada saber què és el que ens diuenEnllaç per descarregar-se el programa
