Comencem projectes amb ganes i illusió,
posant-hi la nostra millor voluntat, però no sempre les coses van pel camí que
ens havíem imaginat quan els vam anar forjant en la nostra imaginació.
L'important és que mai ens rendim, la lluita continua i sempre seguim amb la
nostra guerra diària per empènyer la vida cap endavant. Ens va passar a Troba -
Dors que va començar amb Manolo Rivera i Mario Prades i acaba avui la primera
temporada amb Quimet Curull, ell va tenir que substituir a Manolo... La vida
sempre segueix encara que molts i moltes es van quedant en el camí. Avui acaba
un periple, la primera temporada, però a setembre tornarem a estar un
altre vegada junts i junts iniciarem una segona temporada amb més il·lusió i
ganes de compartir vivències amb vosaltres, si això és possible. Per tant i des
de la xarxa d’emissores de la
Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i
totes aquelles que emeten el programa, començarem amb una cançó que ens parla
de confusió, de gent amb il·lusions però que la vida va canviant dia a dia.
És clar que els autors no s'estan referint a ningú en concret, encara que molts
noms ens vinguin a la ment escoltant-la, ens està parlant del segle XX, un
"Maleït falsari". I es que nosaltres Som Botiguers de Somnis i avui
Quimet Curull i Mario Prades
Aixequem la persiana
Racha – Maldito falsario
Cárdenas (baix), Ricardo Rauet (teclats), Lorenzo Sulano (saxo), Belén de
Benito (guitarres), Alicia Alemany (cors), al costat de Bernardo Fuster
(percussió i cors) i Luis Mendo (guitarres). La veritat és que poc us podem dir
de Racha, però la lletra del tema, cada vegada que la escoltem a Mario l'evoca
la figura de Teddy Bautista, és clar que quan es va compondre, les relacions
entre els dos autors i el llavors president del SGAE eren molt bones. Ens
agradaria saber que opinen ara Bernardo Fuster i Luis Mendo de l'home que va
fer el paper de Judes a "Jesucrist superstar" versió espanyola, peró
voldriem sapiguer la veritat, no el que es podria dir en els mitjans de
comunicació.
Racha, una cantant de bona veu
Paco Revuelta – Hueles a noche de amor
La cançó no és rés més que un precios
poema d’amor, però tampoc és menys. Paco Revuelta va ser un cantant sorgit en la Espanya dels anys 70 que
va tenir el seus quince minuts de glòria. Paco Revuelta posseïa una veu
interessant i les seves cançons gairebé sempre parlaven de sexe, amor i
desamor. Entre els seus èxits d'aquella època, editats en format single,
destaquen "La primera vez”, “Esa mujer” i “Hueles a noche de amor",
aquesta cançó que avui sona a Troba - Dors, en la sintonis de les emissores de
la xarxa de la Federació
de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el
programa. Nosaltres sols recordem que Paco Revuelta graves un LP que es va
titular "Algunas de mis canciones", però també un grapat de singles. Creiem que el problema que va
tenir Paco Revuelta és que estava entre dues aigües. La seva veu i les seves cançons
no s’englobaven dins de l'estil pop estrictament comercial de l'època, tampoc
podien ser catalogades de rock i a més a més ell no anava de cantautor. Possiblement
això va fer que mai fos reconegut com el gran intèrpret i compositor que Paco
Revuelta era.
Alberto Bourbon – Antonio
Un altre cantant i compositor que podríem
dir igual que amb Paco Revuelta que va navegar a contracorrent, musicalment
parlant en els 70, va ser Alberto Bourbon, del qual avui us hem seleccionat
aquest tema amb una lletra molt dura dins la seva senzillessa. Ens parla
d'Antonio, un jove que mor al mar, des de la perspectiva d'un company seu a
l'escola que el troba a faltar. A Mario aquest tema sempre que l'escolta li
evoca la imatge boirosa i sense cara, a causa del temps passat que tot ho
mitiga, d'un jove de dotze o tretze anys, veí seu quan de nen vivia al carrer
Bassegoda, a Sants, un any o dos més gran que Mario i que creu recordar que es
deia David. El noi va anar amb els seus pares al Rompeolas, l'antic, abans de
modernitzar-se tot. El van enviar a comprar gelats i van veure'l tornar
saltant entre les grans roques de l'escullera amb un somriure a la cara i els
gelats a les mans. Però David mai va arribar al lloc on l'esperaven els seus.
El cos ofegat de David va ser trobat dies més tard per la zona de Sant Carles
de la Ràpita,
els corrents marins el van arrossegar després de caure accidentalment per un
dels forats entre les roques del escullera. La veritat és que qualsevol carrer
de les nostres ciutats i pobles està ple d'històries plenes d'humanitat,
alegria i dolor. És 
la vida que ens envolta i que per moments, pot arribar a
resultar asfixiant, però que sempre segueix, mai s'atura ni davant la tragèdia
més gran. En un dels primers programes de Troba – Dors vem escoltar a Alberto
Bourbon, de fet hem escoltat cançons seves en un parell d’ocasions. Us vam dir
que ens semblava que era mort i penosamente ho hem confirmat, Alberto Bourbon
és mort, al menys així ho van dir a un programa del gran Luis del Olmo on aquest
gran radiofonista va lleguir el poema “Cuando seamos viejos” que es el texte
d’una cançó d’Alberto Bourbon que ja hem escoltat. Alberto Bourbon es un altre
dels cantautors sorgits en els 70 que van treure discos molt interessants, però
que no va tenir la repercussió que mereixia. De fet ell va començar a finals
del seixanta. Alberto Bourbon (a la foto) era fill d'un
diplomàtic francès assentat a Espanya i es va quedar al nostre país. Quan va
deixar els escenaris no va abandonar la música i es va dedicar a compondre
bandes sonores, entre elles "Memorias de Leticia Valle" l'any 1979 o
"El jardín secreto" al 84 i Alberto Bourbon també va compondre
cançons per a altres cantants, entre ells Massiel, Rocío Jurado, Mocedades,
Marisol, Nydia Caro, Donna Hightower i molts més. En total Alberto Bourbon va
publicar 7 singles, el primer l'any 1968 i l'últim el 1975 i també dos LP's.
Rama Lama ha editat un CD amb els seus temes i es molt recomenable. Curiosament
moltes de les cançóns que va gravar en els seus inicis eren acústiques i en la
línea més cantautor, però van ser
regravades ja en els setanta amb acompanyament orquestal i molt més completes
musicalment parlan.
.jpg)
Paco Valero – Niña de los ojos bonitos
Ara us portem una cançó que no és rés més
que un bell poema d’amor a una noia. Mario coneig a Paco Valero des de fa més
de 20 anys i com a representant li havia proporcionat algunes actuacions, però
com a periodista de Diari de Tarragona s'havia inflat d'escriure articles i
entrevistes a Paco Valero. Aquest reusenc d'origen andalús que es guanyava la
vida dedicant-se a la instal·lació de calefaccions i aire condicionat i al qual
fa més de deu anys que no ha vist, és un gran aficionat a la música i armat amb
la seva guitarra sempre ha sabut oferir al públic el que aquest li demanava,
bones cançons. Moltes d'elles escrites per ell mateix i mantenint el rerefons
de sud que sempre l'ha caracteritzat. Nosaltres volem recordar o explicar a
aquells que no el coneixeu que quan va començar se li comparava i molt, pel seu
estil, amb El Fary, però ell ha sabut enriquir-se musicalment al llarg dels
anys fins a adquirir un estil propi i publicant quatre o cinc disc, gairebé
tots ells autofinançats per ell mateix, però comptant sempre amb bons músics,
arranjadors i productors. Aquest tema que us portem avui al programa es trobava
en el seu CD "Diferente" que es va publicar a través de Discos
Mercurio l'any 1998. Aquesta cançó que escoltem va ser escrita pel propi
Paco Valero i Óscar Núñez que també va ser el productor i arranjador de
l'àlbum, on va comptar amb Pepe Ébano (percussió), Pablo García (guitarra
flamenca), Óscar Núñez (guitarra), Juan del Río (saxo) i als cors Cristina
Jiménez i Sonia Robledo. Per cert, en aquest CD hi ha diversos temes amb un
rerefons musical que barreja reggae i rumba, cosa que Mario li va suggerir a
Paco Valero i ell va pendre bona nota.
El cantant i compositor Paco Valero
Els Pets – Sebastià
quatre, també hi havia el guitarra Ramon Vidal. Per cert en els dos primers
discos d'Els Pets va col·laborar a la guitarra Quimet Curull, consta en els
títols de crèdit i podeu comprovar-ho. Quimet també va col·laborar en el
concert que Els Pets van realitzar per celebrar els seus 25 anys en el món de la música
(la foto es d'aquella nit) i és va realitzar al
Sindicat Agrícola de Constantí. També ha tocat amb Refugí, el grup paral·lel de Joan Reig. La veritat és que inicialment Els Pets van comptar també
en els seus discos i gires amb Els Vents de Baiona i el grup vocal Les Llufes.
Hi ha un abans i un després en la carrera musical d'Els Pets i va ser la
incorporació, arran del disc "Fruits sexs", primer com a productor i
després també com a guitarra i arranjador, del recordat Marc Grau, va ser un
canvi musical molt important en la carrera d'Els Pets.
Paco Enlaluna – Patricia no es una
historia de cine
En aquesta cançó el cantautor tarragoní
Paco Enlaluna ens parla de Patricia, com ell diu, "Una història de cinema
que no ho és". Ens parla d'un jove que amb només 17 anys toca cançons
tristes en un bordell per amenitzar les nits mentre els clients van pujant al
segon pis amb les noies. Allà coneix a Patricia, una noia estrangera que li fa
goig i amb la qual es decideix a "pujar", pagant aquell amor
mercenari, és clar, nit rere nit deixant el que ha cobrat per actuar. Però
també ens diu que "El temps no passa en va, més bé passa en un avió" i
el noi compleix 18 i aquella nit li paga amb Visa i li dóna set bitllets, però
la noia entra a sac a la targeta de crèdit i després de deixar-la més seca que
la moixama, l'endemà desapareix rumb al seu Equador natal i el noi té problemes
a partir d'aquell moment per pagar els comptes i a sobre sense xiqueta. Paco
Enlaluna és un bon cantautor de la província del sud de Catalunya, és un home
de barri i això li ha donat un bagatge humà que ell sap reflectir en les seves
cançons. Aquest tema us
ho hem extret del seu últim treball discogràfic editat a final de l'any passat
i titulat "Bufons i Antiherois". Aquest CD
va ser presentat en el 
marc del Barnasants. La vertitat es que els concerts de
Paco Enlaluna, els seus directes, valen la pena, amb grup o només amb la seva
guitarra, us els recomanem des de Troba – Dors per que ell es tot un showman.
Tots els temes inclosos en el nou CD estan composats i arreglats pel mateix
cantautor. La veritat és que es tracta d'un treball molt interessant ple de
bones cançons que us recomanem. Quan va començar es feia dir Paco Hilaluna,
després i fins ara és Paco Enlaluna, si bé ell es diu en realitat Paco Ortega.
El nom no fa la cosa, ell es el mateix. I més en el cas d’aquest trobador que
ho dona tot en cada actuació. Un home fet a si mateix i amb una gran cultura.
És filòleg d’estudis, cosa que se li nota en les paraules i a més és de barri,
de Bonavista, se li nota en el sentiment. També és guionista de programes
d’humor, entre d’altres a traballat per a José Luis Moreno i aixó se li nota en
el “cachondeíllo” i la ironia sempre constants de les seves cançons.
Un bon cantautor tarraconí, Paco Enlaluna
Luis Eduardo Aute – Más allá del amor
En l'àlbum "Nudo" que Luis
Eduardo Aute va publicar l'any 1985, es trobava aquesta bella cançó que
escoltem ara a Troba - Dors i en la qual el protagonista es troba amb un
problema d'aquells que els homes sempre acostumen a dir "A mi no m'ha
passat mai, però...". Es tracta del "gatillazo", com diu Aute
en la cançó “Aquí estas desnuda, abierta, esperando y desespero”. Mario afirma
que a ell no li ha passat mai… ni tornarà a passar-li. La veritat es que la
cançó es un poema de desesperació al veure que tens la persona desitgada al
devant, dispoisada i entregada, i el teu cos no respon. Calcom molt de
traumàtic. Cantautor, músic, director de cinema, poeta, escriptor, pintor i
nosaltres que sabem quantes coses més,
Luis Eduardo Aute Gutiérrez va néixer a Manila, Filipines, el 13 de setembre de
1943 i quan va venir a Espanya va residir al barceloní barri de Gràcia. Per
això xampurreja el català. Mario i ell es van conèixa uns mesos abans del seu
concert a la 
plaça de toros Monumental de Barcelona, cobrint la gira "Rock
en el Ruedo" que Miguel Ríos estava realitzant i va suspendre en
començar-la a causa de la mala acollida de públic. Curiosament, Aute sempre
havie tingut molta por als escenaris i el seu primer contracte amb una casa de
discos deixava clar que ell no actuaría ni faria promoció dels seus discos.
Encara recorda Mario com es descollonava Eduardo quan un dia li va preguntar si
en les seves cançons, a més de sexe i política, tractava alguna altra cosa. A
principis dels 60 va formar part de Los Sonor, Los Tigres, Los Pekenikes i uns
quans grups més, fins que va començar a gravar les seves cançons, és diu que a
instancias de Massiel.
Joan Manuel Serrat – Els vells amants
Estava en un dels primers EP’s del Noi
del Poble Sec i la lletres de la cançó és veritablement entendridora. La
veritat és que Mario sempre a sentit alguna cosa al fons del pit quan veu
parelles de gent gran que porten tota la seva vida junts i segueixen igual
d'enamorats o més, però l'altre dia i després d'escoltar aquesta cançó va sentir
al mirar-se al mirall que després de tant buscar i buscar, ja fa molts anys que
els passa al costat de la mateixa persona i se sent bé. I ja tenen cabells
blancs com els del protagonista de la cançó, bé, la veritat es que Mario no en te masses. La veritat es que enveixa al
Quimet per que aquest porta trenta vuit anys amb la mateixa parella, és clar
que Mario en conya, en conya, amb Montse en porta catorce. Tenim que confesar
que Serrat sempre ha estat la nostra debilitat musical i la veritat és que
tampoc 
hem fet res per posar-hi remei, ja ens està bé així. Fa molts anys que
Serrat i Mario és coneixen, va ser arran de la publicació de "El Sur
también existe" amb poemes de Mario Benedetti, quan li va fer una entrevista per Diari de Tarragona. Encara recorda, anys després, quan i arran
de complir els seus cinquanta anys va fer un altre article al Diari sobre la
seva història musical i felicitant-lo. Va rebre a casa un postalón que li va
remetre Serrat per correu postal, donant-li les gràcies per tot i dient-li que
se sentia ric per tenir bons amics. Per el seu arxiu encara corre el postalón.
Per cert, la totalitat de la discografia de Joan Manuel Serrat en discos de
vinil va ser reeditada en versió CD entre 1990 i el 2007. Joan Manuel Serrat
Teresa sempre ha estat un home molt vinculat al camp de Tarragona, va néixa a Barcelona,
al Poble-Sec, un 27 de desembre de 1943, però va estudiar per a torner a la Universitat Laboral
de Tarragona i amb la seva família estiuejava al Càmping l'Esquirol, entre
Salou i Cambrils, la mili la va fer a Castillejos, també a Tarragona.
Omara Portuondo – Guantanamera
Tancarem aquest últim programa de la
primera temporada de Troba - Dors des de Cuba i escoltant aquesta gran cantant
que respon al nom d'Omara Portuondo. Us hem seleccionat aquest tema, una cançó
mítica de la música cubana que per a la generació que va viure la música dels
seixanta posseeix una forta càrrega patxanguera, però que en realitat és tot un
tros de cançó amb bona lletra que aquí a Espanya va ser desvirtuada a causa a
les versions que ens van arribar a càrrec de gent com Los 3 Sudamericanos amb
el van convertir en èxit, però dins d'un pop Light i sense més transcendència.
La veritat és que la cançó l'ha cantat fins Pete Seger i us explicarem la
història del tema. Com us deiem, a Espanya vam conèixa aquesta guajira, però
sempre amb un aire festiu i alegre, desenfadat, allunyat del sentiment que va
plasmar en la lletra de la cançó el seu autor José Fernández Díaz, més conegut
com Joseito, encara que realment sempre han existit dubtes sobre la seva
veritable autoria. “Guantanamera” està basada en les primeres estrofes dels
"Versos sencillos", del poeta cubà José Martí. Sembla que Joseito
l'havia cantat amb diferències en el títol sobre el lloc d'origen de la noia i
segons va comentar ell mateix en una entrevista, va sorgir definitivament la 
"Guajira Guantanamera" quan va treballar en una emissora de ràdio en
la qual també treballava una dona de Guantánamo, avui base nord-americana a
terra cubana i que estava enamorada d'ell. Aquesta dona de tant en tant li
portava una mica de menjar i es quedava parlant amb ell, però un dia li va
sorprendre "Tiran-li els Tejos" a una altra dona, i enfurismada, li
va prendre l'entrepà que li havia portat; llavors ell va agafar el micròfon i
va cantar la tornada definitiu afegint ja el "Guantanamera". És clar
que en diverses ocasions va comptar versions molt diferents. Omara Portuondo és
una cantant de boleros, nascuda a l'Havana el 29 d'octubre de 1930 i a la què
es coneix com La Diva
del Buena Vista Social Club. La veritat és que Omara Portuondo va ser imposada pel règim
dictatorial dels germans Castro a Ry Cooder quan va realitzar la pel·lícula, a
ell no li agradava, però Omara era addicta al règim, no així Ibrahim Ferrer que
era a qui volia Ry Cooder. Finalment les dues parts va haver d'acceptar-ho i
Omara i Ibrahim, van participar junts al film. Així tots contents.
Tanquem ara la primera temporada de Troba
– Dors, baixem la persiana i ens acomiadem fins al setembre. Nosaltres toquem el
dos, però us deixarem amb la bona companyia de la xarxa d'emissores de la Federació de Mitjans de
Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten Troba – Dors. Fins
la propera temporada, porteu-se bé.
Quimet Curull i Mario Prades
Ens agrada saber què és el que ens diuen
