En nom de la religió, una cosa que
tendeix a unir els éssers humans en l'amor i la comprensió, s'han arribat a
cometre veritables barbaritats que ens recorda constantment la història, fins i
tot la més recent. Potser hauríem d'intentar unir les nostres veus i tots junts
llançar una proclama d'amor i pau, però en la negra foscor que ens envolta
només semblen respondre la por, el dolor i la violència. El patiment de
l'ésser humà ens commou, però no lo suficient i ens lamentem, però no prenem
cap mesura per solucionar-ho. Per tant i des de la xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de
Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten el programa,
començarem Troba - Dors amb tot un himne que va ser encarregar al seu compositor per un
líder palestí que va ser cap terroriste, peró també va guanyar un Nobel de la Pau. Som Botiguers de
Somnis i com cada setmana, Quimet Curull i Mario Prades obrim dient alló de
Aixequem la persiana
Fernando Arbex – Himno a la vida de Terra
Santa
vam dir es va realitzar a Pedraza, va ser interpretat per
Fernando Argenta dirigint a l'Orquestra de Castella i Lleó i l'Orfeó
Donostiarra, al costat de la solista australiana Sandra Pires i l’Escolanía de
Nuestra Señora del Recuerdo. Fernando Arbex va ser bateria de Los Estudiantes en els
seus tres discos i posteriorment s'uniria a Los Brincos, banda que lideraria
per crear paral·lelament Alacrán i després de la dissolució d'ambdós grups
fundar Barrabás. També es va dedicar a la composició per a altres cantants i a
la producció de gent tan dispar com José Feliciano, Rita Pavone, Harry Belafonte, Nana
Mouskouri, Micky, Camilo Sesto, Aviador Dro i Emilio Aragón. La veritat és que
va gravar i va compondre diverses obres simfòniques a més d'aquesta, entre
elles "El caballero del arco iris" i el musical "La maja de
Goya". Amb l'arribada del nou segle va tornar a posar en marxa Los
Brincos, però només amb Miguel Morales dels originals, encara que val a dir que
aquest va entrar a la tercera època, van gravar l'àlbum "Eterna
Juventud". La malaltia va consumir la vida de Fernando Arbex que va morir
l'any 2003. 
Mocedades – Tienes un amigo
Ara a Troba – Dors parlarem d’amistat,
una amistad total, sense demanar res a canvi, és una gran lletra. Volem recordar
una frase que pensem va dir Benjamin Franklin que va manifestar: "Un germà
pot no ser un bon amic, però un bon amic sempre serà un germà". Ara
escoltarem a Mocedades i una cançó del seu disc "Sobreviviremos",
divuitè àlbum del grup i que es va publicar l’any 1987. És l'últim disc en què
van participar Carles Zubiaga i José Ipiña i l'últim publicat per CBS abans
d'esdevenir-se Sony Music. També va ser el primer que es va editar directament
en formats CD, LP i cassette i en el que trobàvem aquesta gran versió del
clàssic de Carole King "Ja tens un amic" i que també va gravar
originalment James Taylor. El single amb aquest tema es va editar l’any 
1988.
En aquest enregistrament la cantant no és Amaya Uranga que els havie deixat el
1984, la solista és Ana Bejerano que a la seva vegada els va abandonar el 1993,
per anys mes tard, el 1997, fundà el grup Txarango juntament amb Roberto Uranga
i José Ipiña que també eren de Mocedades i Amaya i Javier Saizar que venien de
Trigo Limpio. El grup Txarango va gravar un sol disc "Todo tiene su sitio
bajo el cielo" que Mario troba genial, molt més enfocat cap al folk
americà, aixó si. Per cert, Mario va produïr un concert de Mocedades a la sala
Galas de Salou on van presentar aquest disc i al blog us posem una foto de
Mario amb Ana Bejarano. 
Mario Prades amb Ana Bejarano cantant de Mocedades
Constantino Romero – La Carta del Indio Salvaje
Us portem a Troba – Dors una carta,
la carta que un capdill indi americà va enviar a un dels presidents dels Estats
Units com a resposta a la petició d'aquest expressant el seu desig de comprar
les terres d'aquells pells rojas. Escolteu-la atentament i creiem que us
resultarà molt interessant. El CD del que us la hem extret incloïa dos talls.
El primer, en castellà, va comptar amb la veu del recordat Constantino Romero i
el segon en angles era Marquette Peltier, filla del capdill indi Leonard
Peltier. Es va publicar en un CD on els beneficis anaven destinats a recaptar
fons per a l'alliberament de Leonard Peltier. Recordem que Peltier és un
capdill indi Lakota, condemnat a doble cadena perpètua a que cumpleix a
Florida, empresonat des de 1975 i per la seva libertat lluita cada dia el món
indi, que considera que és un pres polític fruit d'un judici irregular. Va
estar acusat de la mort de dos agents federals en les revoltes que es van produir
a la reserva índia de Pine Ridge. Se'l coneix com "el pres polític més
antic del món". La música va ser composada i interpretada per Joaquín
Cardiel, ex-baixista d'Héroes del Silencio, nascut a Saragossa el 2
de juny de
1965. La carta va ser escrita pel capdill indi Noah Seattle (a la foto), Gran Cap dels
Duwamish, al Catorcé president dels Estats Units, Franklin Pierce, quan aquest
va fer una oferta per comprar les seves terres. El capdill indi Noah Seattle va
pronunciar aquest discurs davant Isaac Stephens, Governador del Territori de
Washington, l’any 1855. La carta es va amagar i no es va publicar fins a 1887,
trenta-dos anys després i avui, més de cent cinquanta anys després sembla un missatge molt actual aplicable a
l'home i la dona d'avui que no valorem la Terra com ho tindriem que fer. Constantino Romero
García va néixer a Albacete el 29 de maig de 1947 i aquest actor de doblatge,
veu, cinema i teatro i gran radiofoniste, ens va deixar a Barcelona el passat
12 de maig d’aquest any. Des de Troba – Dors volem rendir-li el nostre
homenatge. 
Los Jaivas – Todos juntos
Marxarem ara a cap a Xile per escoltar un
dels millors grups del país, Los Jaivas, amb aquest tema que amb els anys es va
convertir en tot un himne de pau i fraternitat per a la gent de parla espanyola
d'Amèrica del Sud. És una de les cançons més populars d'Amèrica Llatina, tot i
que la discogràfica quan es va gravar l'any 1972, va considerar que la cançó no
tenia futur i la van incloure com a cara B d'un single amb "Ayer
caché" a l'altra banda. Ho hem dit altres vegades i ho repetirem ara,
en masses ocasions els AR de les cases de discos quan no estan ficant la pota
és perquè l'estan canviant de lloc. "Todos juntos" que va ser el seu
primer single i va representar el seu debut, és un cant de llibertat i amistat,
una cançó de pau, encara que quan la van escriure no tenia cap sentit
reivindicatiu, va ser el temps el que la va convertir en el que és avui dia,
tot un himne. La lletra és del teclista Eduardo Parra, encara que com era
habitual en ells la van signar com Los Jaivas, encara que es van alçar algunes
veus afirmant que s'assemblava massa a una 
cançó de Violeta Parra. El grup xilè
Los Jaivas es va formar l’any 1963
a Viña del Mar, a la costa de Valparaíso i segueixen en
actiu, encara que pel grup han anat rotant un munt de músics. Inicialment eren
els germans Eduardo (teclats), Claudio (acordió i piano) i Gabriel Parra
(bateria), juntament amb Guillermo Rivera Cotapos, Eduardo "Gato"
Alquinta (guitarra) i Mario Mutis (baix). La seva obra no es pot considerar
part del folklore xilè, tot i que estan molt a prop, han arribat a gravar discos molt progressius i
simfònics, encara que sempre amb tocs andins. Per cert, en l'actual formació
dels Jaivas, la bateria és una noia, Juanita Parra (a la foto). Les fotografies del blog
són de l'última etapa. Aquesta cançó és una de les essencials en tots els seus
concerts i va ser utilitzada com a himne oficial de la VI Cimera Iberoamericana
de Presidents en 1996. 
Todos Juntos (Los Jaivas)
Hace mucho tiempo que yo vivo preguntándome
Hace mucho tiempo que yo vivo preguntándome
Para qué la tierra es tan redonda y una
sola no más
Si vivimos todos separados
Para qué son el cielo y el mar
Para qué es el sol que nos alumbra
Si no nos queremos ni mirar
Tantas penas que nos van llevando a todos al final
Si vivimos todos separados
Para qué son el cielo y el mar
Para qué es el sol que nos alumbra
Si no nos queremos ni mirar
Tantas penas que nos van llevando a todos al final
Cuantas noches, cada noche, de ternura
tendremos que dar
Para qué vivir tan separados
Si la tierra nos quiere juntar
Si este mundo es uno y para todos
Todos juntos vamos a vivir
Para qué vivir tan separados
Si la tierra nos quiere juntar
Si este mundo es uno y para todos
Todos juntos vamos a vivir
SAU – On són els ocells?
Carles Sabater que va néixer a Barcelona
el 21 de setembre del 1962 i Pep Sala, nascut a Vic el 17 de juliol de 1960,
van incloure aquesta cançó en el seu àlbum "Set", editat l’any 1996 i
en aquest tema que escoltem ara a Troba - Dors, la veu solista és Pep Sala.
Tots dos eren molt bons amics de Mario, de fet Pep encara ho és. Aquesta
preciosa cançó ens parla de desesperació, recorda aquells primers petons,
somnis entreteixits per la innocència en aquell bosc que avui ha desaparegut,
ens diu quan negra és la terra que queda i es pregunten que ha quedat de tota
una vida, d'un passat , 
d'un món en franca agonia... On són els ocells? Sau va
ser la millor banda de pop en català de tots els temps, creada l’any 1986, però
la prematura mort de Carles Sabater a Vilafranca del Penedès a causa d'una
parada cardiorespiratòria que va patir després d'un concert, el 13 de febrer de
1999, va representar el fi del grup ja que Pep va decidir noblement que Sau era
una feina de dos, per tant sense el seu company no tenia sentit seguir i es va
dedicar de ple a un projecte paral·lel que tenia anomenat Pep Sala i la Banda del Bar i al treball
de productor. 
Whiskyn’s – Puc ser jo
Aquest es un bell, poema d’amor que
escoltarem ara des de terres catalanas. L'any 1999 els reusencs Whiskyn's van
publicar aquest tema que escoltem ara a Troba - Dors i que estava inclòs en el
seu cinquè àlbum "De la nit al dia" que ens sembla recordar va ser
produït per Joan Reig d'Els Pets un bon amic tant de Mario com de Quimet que el
coneix prácticament des de que era un nen i ha tocat amb ell en moltes
ocasions. L’any 2009 Whiskyn’s van anunciar la seva dissolució que és va
produïr de forma amistosa. Els Whiskyn’s surgeigen a Reus, la capital del Baix
Camp i estaben liderats per el cantant i guitarra Joan Masdéu que també és
actor. Inicialment es van fe dir Whisky’n’Cullons un nom trasgresor, però
finalment i a partir del seu segon o pot ser el tercer àlbum ja van retallar el
seu nom sols a Whiskyn’s i van començar veritablement a funcionar a nivell
vendes i concerts. Quan Mario els vaig coneixa ancara es deien Terrado 25 i
s'havien autoeditat un cassette que encara te a la seva discoteca. Joan Masdeu era
veí de Mario al 
barri del Carrilet, un vivia al carrer Tetuan i l'altre al
carrer Canal. Whiskyn’s van començar l'any 1989 i després de la disol·lució del
grup Terrado 25, ja a l'any 1992, va surgir Whisky’n’Cullons. Inicialmente eran
Joan Masdéu, Manuel Lucio, Gerard Roca i Nando Oterino i alguns d'ells venien
del grup Duca-2 i altres de ZZ Pop, peró per la banda han passat uns quans
músics al larg dels anys, entre ells Xavier Llorach, José Luis Sánchez, Cesc
Solé i Toni Díaz. El cantant Joan Masdeu que ha fet d’actor, també ha publicat
en solitari.
Danza Invisible – A este lado de la
carretera
El grup malagueny Danza Invisible va
versionar aquest tema de Van Morrison i ho van fer així de bé. A la lletra ens
parlen de diferències socials d'un costat i l'altre de la ciutat, on depenent
del costat en que et trobes ets millor o pitjor, sense tenir en compte que
l'ésser humà, bo o dolent, és el mateix estigui on estigui. Mario va
redescobrir la cançó en un disc recopilatori, un doble CD titulat "Más que
coches" i Danza Invisible era l'únic grup espanyol que es va incloure,
compartin pistes amb ZZ Top, Lynyrd Skynyrd, Blue Brothers i altres del mateix
nivell. Danza Invisible es van crear a Torremolinos i va ser fundat per Ricardo
Texidó juntament amb Chris Navas i Manolo Rubio, provinents del grup de punk
Adrenalina, l’any 1981. Poc després, va entrar Antonio Gil a la guitarra i
Javier Ojeda, que va substituir a Ricardo Texidó com a cantant i aquest es va
dedicar solsament a la bateria. Mario créia que Antoñito havia mort, però per sort
s’equivocava. Van guanyar el Concurs de Rock Alcazaba, organitzat per
l'Ajuntament de Jerez de laFrontera, el que els va permetre gravar el seu primer senzill
amb "Mis ojos hacia ti". Aquesta cançó que estem escoltant es trobava
originalment en el seu LP "A Tu Alcance", publicat l’any 1988. 
Mario
els va tenir actuant a la discoteca Torn
de l'Hospitalet de l'Infant i es va omplir a rebentar (la foto, feta per Mario
Prades, es d'aquell concert). Per cert, salutacions als oidors d’Hospitalet i
Vandellos. El bateria Ricardo Texidó va deixar Danza Invisible l’any 1993 per
llançar-se com cantant i compositor en solitari, debutant amb el disc
"Texidó". El darrer treball de Danza Invisible “Tía Lucía” es va
editar l'any 2010 i seguin la moda actual, tot son versions, amb cançons de
Gato Pérez, Hilario Camacho, Michael Jackson, Eddy Grant i atres. Danza
Invisible han editat en total 19 discos i coseguit 7 Discos d’Or i 2 de Platí.
Billie The
Vision & The Dancers - Summercat
Quimet va sorprendre a Mario demanant-li
que seleccionés per la música de Troba - Dors aquesta cançó del grup suec
Billie The Vision & The Dancers i li va recordar que aquesta cançó amb una
lletra molt interessant va ser utilitzada com a banda sonora per a un anunci de
la cervesa Estrella Damm l’any 2009 i va ser recuperada a Anglaterra per un
altre anunci, en aquest cas un refresc, creiem que va ser Spring, el passat
2012. Billie The Vision & The Dancers es van crear a Malmö l'any 2004 i
estan liderats pel cantant Lars Lindquist, autor de la lletra i música del tema
i que surt a escena vestit de dona i maquillat, recordant per moments a Boy
George que arribava a crear tendències en moda femenina a l'Anglaterra dels 80.
Al grup també trobem actualment també a Silvio Arismendi (percussió), Maria Carlsson
(baix), John Dunsö (guitarra, piano i cors), Frida Brattgard (trompeta i
acordió), Gustav Kronkvist (guitarra), Sofia Janninge (percussió, violí i cors)
i Jon Lindquist (bateria), encara que no tots ells van intervenir en aquest enregistrament
que creiem és del seu primer disc, editat l'any 2004. Per tant avui conclourem el programa escoltant
a Billie The Vision & The Dancers. Per cert, les portades dels seus discos son molt surrealistes
Summercat - Gato abandonado (Lars
Lindquist)
Me despedí con un beso en el aeropuerto,
y te apreté tan fuerte contra mí.
Te dije, pues aquí estamos,
y no puedo parar de llorar Lilly.
Tú me dijiste eh! eh!
sabes que esto es lo que hay que hacer
Te olvidarás de mí tan pronto como suba a
ese avión,
olvídate de mí cuando esté en ese avión.
Esta noche, esta noche, esta noche,
esta noche quiero estar contigo.
Esta noche, esta noche,
esta noche quiero estar contigo.
El avión despegó, y mi amor se marchó con
él,
el frío viento acariciaba mis mejillas
con dureza.
Y el hombre que estaba junto a mí me
dijo:
"todo va a ir bien".
Yo dije: "No, nada va a salir bien,
pero gracias de todas formas"
Y entonces vi tu cara asomando por la
ventanilla del avión,
agité mis manos y te grité:
agité mis manos y te grité:
Esta noche, esta noche, esta noche,
esta noche quiero estar contigo.
Esta noche,
esta noche quiero estar contigo.
Llevaba puesta una camiseta y mi gastado
sombrero. Abandonado como un gato en verano.
Y mientras permanecía allí de pié con el
corazón roto,
me dí cuenta de que todavía tenías las
llaves del coche.
Así que rompí la ventanilla de mi viejo
coche,
y me quedé dormido en el asiento del
copiloto.
Soñé con sexo de verano contigo,
y tú me susurraste al oído
Esta noche, esta noche
quiero estar contigo esta noche
Esta noche, esta noche,
esta noche quiero estar contigo.
¿Por qué mejor no me dejas mañana? (bis)
Y por encima de las nubes ella se dijo a
sí misma:
"No me puedo creer
lo ingenuo que puede llegar a ser un
hombre"
Es por eso por lo que te quiero tanto,
y por lo que no puedo estar contigo
Tancarem Troba – Dors per aquesta
setmana, baixem la persiana i fotem el camp, però us deixarem amb companyia de
la xarxa d'emissores de la
Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i
totes aquelles que emeten Troba – Dors. Fins al proper programa a reveure.
Quimet Curull i Mario Prades
Ens agrada saber què és el que ens diuen
