Avui obrim un nou programa que s'emetrà des de la xarxa d'emissores de la Federació de Mitjans de Comunició Locals de Catalunya, es tracta de Troba-Dors,
realitzat per Manolo Rivera i Mario Prades i
en el que el protagonisme
el tindran els textos
de les cançons. Les lletres, en moltes ocasions diuen molt i no sempre
ens assabentem del que diuen o el missatge que els autors volien
comunicar. En Troba-Dors
aquest serà l'eix central, però no us penseu que
es tractarà d'un programa sobre cantautors
ni que anem a centrar-lo
en la pell de toro, ni
de bon tros. Tots els gèneres musicals,
sense límit d'edat, tindran cabuda en Troba-Dors. Per
descomptat i a través del blog obtindràs
molta més informació,
sobretot gràfica i també podreu descarregar-vos
el programa i escoltar-lo quan
us vingui de gust, l'enllaç sempre el trobareu situat a peu de pàgina.
Esperem que gaudiu escoltant Troba-Dors, gairebé
tant com Manolo i Mario gaudeixen fent-ho. Aquest
primer programa que escoltarem avui el començarem
a l'Argentina.
Aixequem la persiana
Sergio Makaroff – Tranqui,
tronqui 1996
El cantat i compositor argentí Sergio Makaroff va arribar un bon dia
des de la seva Argentina natal i després de col.laborar amb Tequila, va acabar a principis dels 80
recalant a Barcelona. El seu millor àlbum és indiscutiblement "Un hombre
feo" que va publicar l’any 1996 i del qual us extraiem aquest tema
carregat de bon humor en el qual Sergio Makaroff ens narra les vicissituds d'un ciclista de la Ciutat Comtal a qui
un yonki li roba la bici a la plaça Reial. Per cert, Manolo te molts records de la plaça Reial on va tindre una novieta. És clar que "la moraleja"
és que si tens bons amics, sempre acabes dient allò de que "No hi ha mal que
per bé no valgui", la veritat es que es tracta d’una lletra
divertida i que diu moltes coses. Sergio
Makaroff va néixa a Buenos Aires el 7 de desembre de 1951. Als 14 anys
era el disc-jockey a les festes de l'escola i posteriorment i amb el seu germà Eduardo van crear el duet Los Hermanos Makaroff i les primeres
actuacions van ser com a teloners de Sui
Generis, la banda de 
Charly
García i Nito Mestre, un
dels millors grups del rock argentí i als que no hem de confondre amb la banda
del mateix nom que van sorgir en l'Espanya dels 90. Eduardo Makaroff forma part actualment del grup Gotan Project. Sergio Makaroff es dedica més a la composició i ha fet cançons per
a Andrés Calamaro, Los Rodríguez, Azucar Moreno o Manolo
Tena. També és periodista, treballa com a redactor de la revista Efe Eme des dels inicis d'aquesta i
participa en programes de ràdio. Aquest CD ha estat ampliat fa uns mesos i s'ha
tornat a publicar amb quatre temes més com Bonus track, si entreu a la pàgina web de Sergio Makaroff us permet descarregar gratuïtament els quatre
temes, tres nous i una versió d'aquesta cançó en acústic i amb algunes frases
de la lletra canviats.
Charly
García i Nito Mestre, un
dels millors grups del rock argentí i als que no hem de confondre amb la banda
del mateix nom que van sorgir en l'Espanya dels 90. Eduardo Makaroff forma part actualment del grup Gotan Project. Sergio Makaroff es dedica més a la composició i ha fet cançons per
a Andrés Calamaro, Los Rodríguez, Azucar Moreno o Manolo
Tena. També és periodista, treballa com a redactor de la revista Efe Eme des dels inicis d'aquesta i
participa en programes de ràdio. Aquest CD ha estat ampliat fa uns mesos i s'ha
tornat a publicar amb quatre temes més com Bonus track, si entreu a la pàgina web de Sergio Makaroff us permet descarregar gratuïtament els quatre
temes, tres nous i una versió d'aquesta cançó en acústic i amb algunes frases
de la lletra canviats.
Miguel Oñate – Mientras 2007
En aquesta cançó el cantant i compositor Miguel Oñate ens
parla dels problemes del mon i la desidia del eser humà. Destacariem aquest
tros que diu “La paloma de la paz cuando hay guerra nunca está y cuando quiere ir ya es muy tarde”. Cantant i compositor de rock urbà a mig cami del cantautor, Miguel Oñate va néixa a Madrid l’any
1955. L'any 1976 mentre treballa com a administratiu en un banc, va entrà a formar
part de Trafalgar, una banda que
no va tenir massa repercussió. El guitarrista Salvador Domínguez li demanà que se incorpores a Banzai, substituïn a Manzano, però ell no va acceptar-ho i
s’en va anar amb Asfalto, un
rock més urbà i menys heavy. Amb ells grava "Más que una intención"
que es va publicar a través del segell Snif Records. En aquest disc es va
incloure una composició seva "La paz es verde", que seria el segon
single i que el Partit dels Verds
va voler fer servir en una de les seves campanyas electorals, amb la negativa de Miguel Oñate a polititzar una cançó
seva. Encara va gravar un segon disc "Cronophobia" i va deixà als Asfalto. La veritat és que sempre ha
estat un home molt preocupat pel seu entorn i quan l’any 2007 treu el seu
primer i únic disc "Muy personal", en ell trobàvem la cançó que escoltem ara
a Troba-Dors i que té una lletra
molt interessant i plena de càrrega ecologista.
Miguel Oñate
Pink Floyd – Another brick in the wall 1979
“The Wall” és un doble àlbum, l'onzè disc
d'estudi del
grup anglès Pink Floyd. Es
va gravar entre abril i novembre de 1979 i va ser produït per Bob Ezrin al costat de David Gilmour i Roger Waters. Es va publicar el 30 de
novembre al Regne Unit i el 8 de desembre als Estats Units. És una mena d'òpera
rock amb un protagonista anomenat Pink i
l’obra està basada en la vida i declivi de Syd Barret, el que va estar el primer guitarrista de Pink Floyd i que va ser
obligat a deixar el grup a causa de la seva extrema addicció a les drogues
lucinògenes. De fet Syd Barret (a la foto) sortia a l'escenari
"cego perdut", s'asentava a un raco, a terra, i començava a tocar sempre
el mateix acord fins que els seus companys li desconectaven la
guitarra. El protagonista de 
l'obra, un perdedor que es diu Pink, construeix amb maons
un mur per protegir-se de la vida i quedar-se aïllat amb tothes les seves
paranoies i la seva soletat. Precisament aquest tema "Another brick in the
wall" és el que es va editar en single i el més comercial del doble LP. De
fet "The wall" està considerat un dels millors treballs de la
història del rock. Va ser 23 vegades
Disc de Platí, situant-lo com el disc més venut en els anys 70 i en
el tercer lloc dels discos més venuts de tots els temps. Entre
1980 i 1981 Pink Floyd van realitzar una gira de presentació del disc amb una impressionant posada en
escena i pantalles gegants de vídeo. Va resultar tan costosa que Pink Floyd va perdre molts diners amb
ella, curiosament el teclista Richard
Wright (28 de juliol de 1943 – 15 de setembre de 2008) que havia deixat
la banda i en la gira va treballar com a músic mercenari, va ser l'únic que va
guanyar pasta. Despres va tornar al grup oficialment. La pel.lícula "The
Wall" es va filmar l’any 1982 sota el títol "Pink Floyd The
Wall", amb Alan Parker com
a director i Bob Geldof, en
aquelles èpoques cantant i líder del grup Boomtown Rats, en el paper de Pink.
Paco Ibáñez – Palabras para Julia
1969
Abaix teniu la lletra d'un tema interpretat pel cantautor Paco Ibáñez, inclòs en el seu àlbum "Paco Ibáñez 3" i que escoltem ara, és tracta d'un poema escrit per José Agustín Goytisolo que va dedicar la seva filla Julia. Paco Ibáñez, de nom complet Francisco Ibáñez Gorostidi, va néixa a València el 20 de novembre de 1934, de pare valencià i mare basca. Musicalment es va fer a París on es trobava exiliat el seu pare, un anarquista. L'any 1956 la foto d'una dona andalusa vestida de negre li va inspirà la seva primera cançó sobre el poema "La más bella niña", de Luis de Góngora. Amb poemes de Góngora i Federico García Lorca edita el seu primer disc "Paco Ibáñez" l'any 1964. A França se li va dir "La Veu Lliure d'Espanya". Ha musicat i interpretat poema d'Alberti, Cernuda, Miguel Hernández, León Felipe, Pablo Neruda, Gloria Fuertes, Machado, José Agustín Goytisolo (a la foto) i molts altres. Al febrer de 1968 Paco Ibáñez va realitzar el seu primer concert a Espanya, va ser a Manresa durant la Primera Trobada de Cançó de Testimoni. Paco Ibáñez va comencar a actuar en diverses universitats i 
va cantar també a TVE el tema "Andaluces de Jaén", un poema de Miguel Hernández. Després s'instal.laria a Barcelona on va conèixa a José Agustín Goytisolo, una amistat que va significar també una bona col.laboració professional entre tots dos. L'any 1970 el govern franquista va incloure a Paco Ibáñez a la llista negra i va ser un dels artistes vetats pel règim, els seus concerts i discos van ser prohibits al país. Amb la mort del Siscu l'any 1975, aquesta prohibició va desaparèixa. Per cert, en les eleccions de l'any 1982 Paco Ibáñez va realitzar un concert a Madrid per milers i milers
de persones, en el tancament de campanya electoral del PSOE, que va guanyar per primera vegada les eleccions al país. La veritat es que Manuel te molt a dir ja que ell va coneixa a la Julia.
Palabras para Julia
Tú no puedes volver atrás,
porque la vida ya te empuja,
como un aullido interminable,
interminable.
Te sentiras acorralada,
te sentirás, perdida o sola,
tal vez querrás no haber nacido,
no haber nacido.
Pero tú siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en tí, pensando en tí,
como ahora pienso.
La vida es bella ya verás,
como a pesar de los pesares,
tendrás amigos, tendrás amor,
tendrás amigos.
Un hombre solo, una mujer,
así tomados, de uno en uno,
son como polvo, no son nada,
no son nada.
Entonces siempre acuérdate,
de lo que un día yo escribí,
pensando en tí, pensando en tí,
como ahora pienso.
Nunca te entregues, ni te apartes,
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo,
y aquí me quedo.
Otros esperan que resistas,
que les ayude tu alegria,
que les ayude tu canción,
entre sus canciones.
Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí,
pensando en tí, pensando en tí,
como ahora pienso.
La vida es bella ya verás,
como a pesar de los pesares,
tendrás amigos, tendrás amor,
tendrás amigos.
No sé decirte nada más,
pero tú debes comprender,
que yo aún estoy en el camino,
en el camino.
Pero tú siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí,
pensando en tí, pensando en tí,
...como ahora pienso.
porque la vida ya te empuja,
como un aullido interminable,
interminable.
Te sentiras acorralada,
te sentirás, perdida o sola,
tal vez querrás no haber nacido,
no haber nacido.
Pero tú siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en tí, pensando en tí,
como ahora pienso.
La vida es bella ya verás,
como a pesar de los pesares,
tendrás amigos, tendrás amor,
tendrás amigos.
Un hombre solo, una mujer,
así tomados, de uno en uno,
son como polvo, no son nada,
no son nada.
Entonces siempre acuérdate,
de lo que un día yo escribí,
pensando en tí, pensando en tí,
como ahora pienso.
Nunca te entregues, ni te apartes,
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo,
y aquí me quedo.
Otros esperan que resistas,
que les ayude tu alegria,
que les ayude tu canción,
entre sus canciones.
Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí,
pensando en tí, pensando en tí,
como ahora pienso.
La vida es bella ya verás,
como a pesar de los pesares,
tendrás amigos, tendrás amor,
tendrás amigos.
No sé decirte nada más,
pero tú debes comprender,
que yo aún estoy en el camino,
en el camino.
Pero tú siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí,
pensando en tí, pensando en tí,
...como ahora pienso.
Paco Ibáñez en concert
Patxi Andión – Rogelio 1969
Encara molts recorden aquella
cançó que ens parlava del Rastre
de Madrid i que es titulava "1, 2 i 3", però el seu autor i
intèrpret, el cantautor i actor Patxi
Andión té cançons que encara que amb no tanta repercussió mediàtica,
tenen molta més qualitat. Una d'elles és aquesta que escoltem ara
"Rogelio", una lletra descarnada i dura que reflecteix situacions molt
més habituals del que podem imaginar. A "Rogelio" ens parla de com
cambia la gent, es l’història de dos amics del poble que baixen a la gran
ciutat i comparteixen tot, bàsicament misèria, fins que un decideix anar-se'n.
Quan torna anys després el seu amic ha prosperat i s'ha convertit en un
important home de negocis i clar, ell ha de demanar-li un favor per que el ric
després pugui dormir a gust. Patxi Andión que també va fer cinema, va interpretar el paper del Che Guevara a la versió espanyola de l'òpera-rock
"Evita", amb Paloma San
Basilio. Patxi Andión va
néixa el 6 d'octubre de 1947
a Madrid, però era d'ascendència basca. Aquest tema es
trobava en el seu primer LP titulat "Retratos", de l’any 1969. Parlan
de Madrid, un dia Mario va escoltar en boca d’un supervisor de Telefónica, del
departament de Pàgines Grogues, una frase sobre la capital del regne que l’hi
va agradar, va dir "A Madrid ningú se sent foraster perquè ningú és de Madrid".
Concha Velasco i Patxi Andión a una imatge de la pel.lícula
"Libertad condicional" que tots dos van protagonitzar. A sota
cobertas de discos.
Manel – Boomerang 2011
Arriba el moment d'escoltar al
primer programa de Troba-Dors al grup català Manel i el seu "Boomerang". Aquest tema es troba en el
segon treball de Manel, editat l’any 2011 i titulat "10 milles
per veure una bona armadura". El grup Manel està integrat per Arnau Vallvé, Martí Maymó, Roger Padilla
i Guillem Gisbert. Ara bé, si
escolteu al grup italià I Nuovi Angeli
i la seva cançó "Tira e molla" que va ser la cara B d'un single que
van publicar l’any 1971 amb "Uakadí uakadù" a la cara A, comprovareu
una cosa, si més no curiosa. Els acords inicials i el ritme de"Tira e
molla” i “Boomerang”, són idèntics en les dues cançons i a nosaltres
ens resulta difícil pensar que els italians van copiar als Manel ja que quan aquesta cançó va ser composada, els nois de Manel no
havien ni nascut. És clar que sempre es pot dir allò de "Casualitat",
però nosaltres mai hem cregut massa en les casualitats. Per descomptat que ens
poden titllar de incrèdul, però al nostre poble els incrèduls són aquells que si no
veuen no 
creuen, però els crèduls són els que "Ja han vist". La lletra del tema
dels Manel es interesant i curiosa i ens parla d’un viatger que torna a casa
amb la familia i porta regals per a tot, entre ells un boomerang que ningú sap
fer funcionar, tot i que tots diuen saber com fer-ho. Finalment arriven a la
conclusió que aquell “regal extrany” necesita le pericia d’un profesional ja
que quan el llençan no torna mai i es queda entre les branques del arbres, ja ho diuen els Manel "Tan bo es insistir com saber-se retirar". El nostre protagoniste opina que quan
sigui gran i tingui que fer un regal, aquest mai serà un boomerang.
Malamergo – Machado me recuerda
cerca de Soria 2008
Existeix una gran similitud de
ritme entre la cançó “Nuestra vecina” del ultim disc de Loquillo i aquesta del duet Malamergo que escoltarem ara a Trobadors. Està extreta del seu CD
"Verdades nombradas" que van editar l’any 2008 mtjansan el segell Silva Editorial, del que ens pot
parlar i molt Manolo Rivera que és el propietari.
Aquest álbum és un bon treball del duet Malamergo,
integrat per José Hernando i José María Marco, separats per molts
kilómetres de distancia, un resideix a l’Aragó i l'altre a Vila-seca, a
Tarragona i als quals Mario ha tingut el plaer d'entrevistar arran de la sortida
d'aquest CD i que la veritat, tant a Mario com a Manuel els va agradar des de la primera vegada
que el van 
escoltar. És un bon disc amb cançons de ritmes molt variats, de fet
es un CD que val la pena recomanar des Troba-Dors,
amb lletres controvertides unes i simplement bones altres. La lletra d'aquest
tema és de l'amic Agustí Gutiérrez,
un poeta i periodista que ja no està entre nosaltres i que va ser director de Constantí Ràdio i Altafulla Ràdio, pero al CD trovem
lletres d’altres poetes, entre ells Gustavo
Adolfo Bécquer, inclus una cançó amb lletra de Joaquín Sabina. Per cert que algunes de les fotografies que
il.lustren el CD les va realitzar un jove guitarrista de Tarragona, un noi a
qui apreciem molt tant Manuel com Mario, es tracta de Robert Hol, al que saludem des de Trobadors.
escoltar. És un bon disc amb cançons de ritmes molt variats, de fet
es un CD que val la pena recomanar des Troba-Dors,
amb lletres controvertides unes i simplement bones altres. La lletra d'aquest
tema és de l'amic Agustí Gutiérrez,
un poeta i periodista que ja no està entre nosaltres i que va ser director de Constantí Ràdio i Altafulla Ràdio, pero al CD trovem
lletres d’altres poetes, entre ells Gustavo
Adolfo Bécquer, inclus una cançó amb lletra de Joaquín Sabina. Per cert que algunes de les fotografies que
il.lustren el CD les va realitzar un jove guitarrista de Tarragona, un noi a
qui apreciem molt tant Manuel com Mario, es tracta de Robert Hol, al que saludem des de Trobadors.
Carlos Cano – María la Portuguesa 1986
De nom complet José Carlos Cano Fernández, el
cantautor i poeta andalús va néixa a Granada, el 28 de gener de 1946.
"María la portuguesa" que ha estat molt versionada, cal destacar las
que van realitzar Enrique Urquijo
i María Dolores Pradera (a las
fotos cantant amb Carlos Cano),
és una cançó amb història, sobretot lletra, per aixó sona a Troba-Dors. El 5 de gener de 1985, Juan Flores, un pescador de 35 anys, va rebre els
trets d'un “guardinha” portuguès, un tal Nunes, enfront de Castro Marim (Portugal) acusat de pesca il.legal
a les aigües de la desembocadura del Guadiana i ningú sap exactament les raons
per les que "li van disparar a dos
metres" segons van relatar els testimonis en el judici i es va
parlar de problemes de banyas. Quan Juan Flores va morir, va néixa al seu voltant una llegenda que Carlos Cano va convertir en cançó l'any
següent i va escriure "María La Portuguesa", barreja de cobla i fado que
explica una història d'amor entre un mariner mort a trets i Maria, una dona portuguesa. La
identitat d'aquesta dona s'ha mantingut en secret durant els anys i ningú sap
si realment Juan Flores va
conèixa a Portugal una Maria,
però sí que hi ha històries entorn de la seva mort que la família encara no té
clares. A 
cavall entre la llegenda i la realitat, Juan Flores va deixar vídua i dues filles de 4 i 8 anys, unes
nenes que només van aconseguir del govern portuguès una indemnització de
200.000 pessetes, molt per sota dels dos milions que van reclamar al judici.
Encara que Carlos Cano mai va
reconèixa públicament aquest origen, si és cert que no ho va desmentir i va
regalar un quadre pintat per ell amb la lletra de la cançó a Manuel Flores, germà del pescador i
que te un bar. Aquesta és al costat de "Habaneres de Cádiz" i
"La murga de los currelantes", les cançons més populars en la carrera
de Carlos Cano. L’any 1969, al
costat de Juan de Loxa, Enrique Moratalla i Antonio Mata, crea el Manifesto de la Canción del Sur,
una mena de Setze Jutges a
l'andaluça i comença a cantar a la Universitat, acompanyat per la seva guitarra. La
primera època, durant la
Transició 
Espanyola, és marcadament política i les seves
cançons s'uneixen a la reivindicació general d'una Espanya democràtica i
sobretot al ressorgiment de la identitat andalusa, Carlos Cano sempre deia "Ser andalús és la forma que tinc de ser persona". Es va negar
a que la seva música fos anomenada cobla espanyola, afirmava que d'haver de
posar-li una etiqueta, seria "Cobla
andalusa". Després d'una llarga malaltia, continus ingressos en
hospitals i quan semblava que finalment s'havia recuperat, a Carlos Cano se li reprodueix
l'aneurisma mentre viatjava en avió a Madrid. S’el va traslladar a l'Hospital
Universitario de Sant Cecilio, l'Hospital Clínic de Granada, sent ingressat i
intervingut per l'equip dirigit pel doctor Eduardo Ros durant més de 7 hores, però després de tres setmanes,
va morir el 19 de desembre del 2000 en la seva ciutat natal.
Moris – El oso 1970
El cantant i compositor Mauricio Birabent, conegut artísticament com
Moris, va néixa a Buenos Aires, Argentina, el 19 de novembre de 1942. Va
formar part de un grup mític de la música argentina, Los Beatniks, considerat per molts com el primer grup del rock
argentí de la història. Moris va residir al nostre país i la seva cançó més
emblemàtica aquí a Espanya va ser "Sábado a la noche" (1978), però nosaltres
a Troba-Dors, un programa que sona a la xarxa d’emissores de la Federación de Mijans de Ràdios
Locals de Catalunya, us portem "El Oso", un tema extret de l'àlbum "Treinta minutos de vida", amb una lletra
recomanable que amaga dins d’una historia que por arrivar a semblar 
inicialment
que es molt infantil, tot un crit contra la dictadura, l’opresió i la manca de
llibertat. L’os que viu feliç al bosc ignorant quan es de feliç fins que l’home
l’empresona i el porta al circ, on mentre faci les piruetes exigides
i obeeixi, serà
tractat i alimentat bé, però viurà tancat a la seva gàbia. Finalment l'os aconsegueix escapar i torna
al seu bosc recuperant la desitjada llibertat que ara si valorarà. Per cert es una peça de la qual Mario sempre he tingut dubtes
sobre si Moris era o no el compositor. “El oso” obria el primer disc en
solitari de Moris titulat "30 minutos de vida" que es va publicar l’any
1970 en la seva Argentina natal. 
Luz Casal – 18 años 2007/2011
Luz Casal té al carrer un nou disc, editat l'any passat i titulat genèricament "Un
ramo de rosas", una mena de doble recopilatori de grans èxits regravats la
majoria d'ells ara i també tres cançons noves. Tot i que som grans admiradors
de Luz Casal, hem de reconèixa
que la malaltia ha causat estralls en la seva veu que ha perdut molta força i
ha adquirit una ronquera que no necessitava. La fotografia de la portada del
disc és de Jean-Baptiste Mondino.
Aquest tema que es troba en el nou disc, és el que és va incloure en el seu
àlbum "Vida Tòxica" editat l’any 2007 que Luz Casal va publicar després d'haver superat el càncer. En la
nova versió pateix de problemes vocals que enfosqueixen la cançó, per això hem
preferit incloure la primera, aquella que va gravar Luz Casal al “Vida tóxica” i
que sempre hem jutjat 
que és genial. Aquesta preciosa cançó amb una temàtica
políticament molt incorrecta i que parla de les relacions entre una dona madura
i un jove de 18 anys era una versió, la cançó original era de
l´italiano/francesa Dalida i com
diu en la lletra, ella té "El doble de años que él". És un tema
espinós ja que quan un home s'enrotlla amb una noia jove el posen a parir, però
quan és al revés ens resulta fins i tot graciós. La veritat és que elles tenen
el mateix dret que ells ha enrotllar-se amb qui vulguin tingui l'edat que
tingui, dins d’un ordre. Clar que a llarg termini aquest tipus de relacions,
gairebé en tots els casos, homes o dones, és ben igual, acaben com el Rosari de l'Aurora, es dir, malament. María Luz Casal Paz va néixa a
Boimorto, la Corunya,
el 11 novembre, 1958 i malgrat el que es va estar parlant durant molts anys
degut al seu cognom, no té cap parentiu amb Tino Casal.
A dalt la cantant Luz Casal, a sota cobertas de discos
I com que el rellotge és inflexible, arriba el moment de tancar Troba-Dors per avui, tornarem la setmana amb un nou programa des de la xarxa d'emissores de la Federació de Mitjans de Ràdios Locals de Catalunya, per tant baixem la persiana.
Xiquets, xiquetes, porteu-vos bé i no feu res que nosaltres no faríem
Manolo Rivera i Mario Prades
Ens agrade saber què és el que ens diuen
