Troba - Dors programa 05-11-2012

La música és record, festa, plor, ball, protesta, troba... però la música és sobretot “música”: una forma d’expressió única, molt antiga i molt progressiva, molt pura i molt barrejada, matemàtica pura i alhora pell i sentiment endins. A Troba - Dors, en aquest programa de música radiada o de ràdio musical, ens agrada jugar amb les paraules i les històries de la vida —gairebé tant com als nostres artistes convidats—, però ni nosaltres ni ells oblidem que la música és música. Disculpin aquesta espècie de mantra o cercle reiteratiu i, anem per feina. Per tant i des de la xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya nosaltres

Aixequem la persiana

La Troba Kung Fú – Clavell morenet

El cantant i acordionista Joan Garriga abans de crear La Troba Kung Fú va ser el líder del grup Dusminguet, una de les bandes de rock en català transgressores a finals dels 90 i principis del nou segle i va ser el compositor de molts dels temes d'aquesta banda avui desapareguda que va publicar tres àlbums. Quan Dusminguet es van desfer Joan Garriga va col.laborar en projectes d'Amparanoia i Xerramequ Tiquis Miquis. L'any 2005 decideix crear La Troba King Fú, al costat de Muñeco (percussió), Marià Roch (baix), Muxaxo (guitarra rumbera), Pep Terricabras (bateria) i Toti, en una línia musical  que s'acosta i molt a la rumba blanca, la rumba catalana de Peret i el Pescailla, encara que molts actualment identifiquen la rumba catalana amb La Troba Kung Fú i altres grups actuals, oblidant als creadors del gènere o a Los Amaya, Rumba 3, fins i tot Los Manolos, sense adonar-se que tot està inventat a la vinya del Senyor. La lletra d'aquesta rumbeta que ha seleccionat Manolo perquè escoltem a Troba - Dors és molt dura, tot i que s'amaga darrere d'una capa d'alegria i ritme rumbero. Ens parla d'un delinqüent, un facinerós al que finalment la llei aplica la pena més dura de totes, la pena de mort. La cançó es va incloure a la banda sonora de la pel·lícula "El triunfo" de Mireia Ros i sobre una novel·la de Casavella.

La Troba Kung Fú en directe, a sota cobertes de discos

Aguavida – Poetas andaluces

Un dels grups més políticament compromesos en la seva obra amb els poetes i la cultura andalusa van ser Aguaviva, grup creat per Manolo Díaz que tot i no formar part de la formació va ser un dels principals components de Aguaviva, el productor i l'impulsor del grup. Ell els va aconseguir contracte amb el desaparegut segell Acción, vinculat a la Cadena SER i quan aquests van tancar portes, els va re-col.locar a Ariola, corria l'any 1973 i Manolo Díaz ja es dedicava a tasques de directiu en segells discogràfics, de fet va ser president de CBS als Estats Units anys més tard. Aguaviva van posar música a poemes fins llavors solapadament vedats de León Felipe, Federico García Lorca, Blas de Otero, Rafael Alberti, Miguel Hernández i altres. Aguaviva van ser José Antonio Muñoz, Juan Carlos Ramírez, José María Jiménez, José Luis  Heras, Luis Díaz, Rosa Sanz, Teresa Aranguren i Carmen Sarabia, però Juan Carlos Ramírez va deixar Aguaviva i va ser substituït per Luis Gómez-Escolar. Aquest tema que escoltem ara a Troba - Dors va ser el seu primer single, editat l’any 1969 i era un poema de Rafael Alberti que en aquella època estava exiliat a Roma. A causa del seu caràcter reivindicatiu a l'estranger van començar a tenir en compte a Aguaviva, convertint-se en un grup estendard de la lluita contra la dictadura franquista i van ser convidats a actuar en diversos festivals, entre ells el MIDEM. Aquesta cançó va donar títol al primer LP que van publicar per Ariola, ja l'any 1975 i en què van recuperar les seves arrels més folklòriques. L'any 1979 van editar per Edigsa l'àlbum "La Invasión de los Bárbaros" i el grup es va desfer. Era el seu setè disc gran.

Pablo Guerrero – A cántaros

Avui en dia la cançó més representativa en la carrera de Pablo Guerrero, aquest trobador extremeny establert a Madrid, és "A cántaros" que ara escoltem a Troba - Dors. En la seva obra Pablo Guerrero, de nom complet José Pablo Guerrero Cabanillas i nascut a Esparragosa de Lares el 18 d'octubre de 1948, barreja folk americà amb flamenc, jazz i una mica de rock. Als 80 va sumar també ritmes africans. Val a dir que Pablo Guerrero a més de cantautor, és poeta i té una interessant obra en la qual destaca el poema "El amor del agua". Encara que l'any 1972 Pablo Guerrero ja havia publicat quatre singles, es va editar el seu primer LP al qual aquest tema que sona ara donava títol. Es va publicar a través del segell Acción del que us parlàvem abans. En total ha publicat 13 àlbums, l'últim dels quals "Luz de Tierra", de l’any 2009, va ser produït per Luis Mendo del grup Suburbano als que no fa gaire vem escoltar al programa i Pablo Guerrero també té una desena de llibres de poesia i un llibre infantil publicats. Així mateix ha inclòs cançons seves en diversos compilatoris. Us explicarem una curiositat, Pablo Guerrero l'any 1969 es va presentar al Festival de la Cançó Espanyola de Benidorm, amb la cançó "Amapolas y espigas" i va guanyar un premi Sabeu quin va ser? Pablo Guerrero va aconseguir el Premi a la Millor Lletra.

Patxi Andión - El Maestro

Vam escoltar ja fa setmanes a Patxi Andión a Troba-Dors i ha arribat l'hora d'escoltar de nou, amb una de les seves millors lletres. Si en "Rogelio" que vam escoltar en altres programes ens parlava sobre el deteriorament de l'amistat, a "El Maestro" ens planteja una cosa més quotidiana en els anys de postguerra, però no per això menys actual. La descriminación i la por que sentim davant el que es desconeix. Possiblement l'estrofa que defineix la por irracional de la gent del poble a què es refereix Patxi Andión i que provoca la ira de "la bona gent" davant el Maestro és la que diu així: “El cura dice que es ateo, el alcalde que comunista y el cabo, jefe de puesto, cree que es un anarquista”. Al final aquella bona gent que desconfien d'un mestre tan lliberal que no imposa durs càstigs als nens i nenes i es conforma amb el seu sou sense  reclamar el "cacareado aumento", es surten amb la seva i el temut Maestro abandona el poble i l'escola sent substituït. Tots respiren ja amb tranquil.litat. Aquesta canó es va incloure en el seu àlbum "A donde el agua", publicat l'any 1973.  Patxi Andión va interpretar el paper del Che Guevara a l'òpera-rock "Evita", amb Paloma San Basilio, pero també va fer cinema, recordeu “Libertad provisional” amb Concha Velasco (junts a la foto). Patxi Andión va néixa el 6 d'octubre de 1947 a Madrid, però era d'ascendència basca. Amb tota seguretat la cançó més popular de la seva carrera va ser “Uno, Dos y Tres” aquella peça que ens parlava del Rastro de Madrid. Actualment es profesor a l'Escola Universitaria Politécnica de Conca i també sembla ser que es director de l'Escola Española de Caça, aixó últim es, si mes no, curios.

Soledad Bravo – Alfonsina y el mar

Aquesta és una cançó amb història. Es tracta d'una zamba composada pels argentins Ariel Ramírez i Félix Luna. Que es va gravar i plasmar en un disc per primera vegada a l'àlbum de Mercedes Sosa "Mujeres argentinas", editat l'any 1969. La cançó és un homenatge a la poetessa argentina Alfonsina Storni, una dona que es va suïcidar l'any 1938 a Mar del Plata, saltant al mar des d'una escullera, tot i que, segons ens diuen a la cançó, s'internà "lentament" dins de la mar. Hi ha un rumor molt estès segons el qual la lletra de la cançó es va basar en la carta de suïcidi de la poetessa i que els autors van musicar, però aixó no és cert. La música la va escriure Ariel, el seu el pare va conèixa a  Alfonsina Storni que de fet era alumna d’ell i li va parlar al seu fill d'aquella història. La lletra la va escriure Félix Luna. La cançó ha estat molt versionada al llarg dels anys i és un clàssic del folklore sud-americà, no us enumerarem el llistat de gent que l'ha cantat perquè seria interminable, però us hem portat a Troba - Dors l'extraordinària versió de la cantautora veneçolana Soledad Bravo, a qui es coneix com "La Negra", si bé va néixa a Logroño, Espanya, el 13 de novembre de 1943. És una de les principals representants de l'anomenada Nova Cançó Llatinoamericana al costat de Mercedes Sosa. Després de la caiguda de la dictadura franquista Soledad Bravo va tornar a Espanya i va musicar textos de Rafael Alberti. En la seva música barreja diversos estils des del folk al bolero pasant per la música safardí i està considerada una de les cantants més versàtils de l'Amèrica llatina. Ha gravat més de 30 discos. Aquesta cançó us la extraiem de l'àlbum “Paloma Negra”.

Soledad Bravo, sentiment i força en tots els seus recitals

Olga Manzano y Manuel Picón – Tu risa

Olga Manzano i Manuel Picón van ser una parella de cantautors que gairebé sempre van gravar les seves pròpies composicioners, però sense fer fàstics a bones cançons d'altres, com Luis Barrios. L'argentina Olga Manzano neix a Angaco, província de San Juan i l'any 1967 forma parella sentimental i professional amb l'uruguaià Manuel Picón. Des de llavors van traballar junts en recitals i teatres. L’any 1974 Olga Manzano i Manuel Picón, aquets trobadors, arriben a Espanya i se instal.len aquí. "Tu risa", aquesta cançó que escoltem ara a Troba - Dors, la van escriure sobre un poema de Pablo Neruda, va ser el tema més popular del duet a Espanya i la veritat és que està plena de força punyent. Es va incloure en el LP "Los versos del capitán" publicat l’any 1979 per Olga Manzano i Manuel Picón, encara que en algunes biografies diuen que va ser l’any 1988, suposem que es tracta de la reedició. En aquest disc Olga Manzano i Manuel Picón cantan i músiquen 10 poemes del gran poeta xilè Pablo Neruda. El segell DRO el va reeditar en versió CD ja a l'any 2006.  Per cert, en la seva obra volem destacar "Fulgor y muerte de Joaquín Murrieta". Manuel Picón va morir l'any 1994. Olga Manzano realitza Master Class a tota Espanya, oferint una innovadora tècnica creada per ella, que permet aprendre a cantar a aquelles persones que mai ho han fet. També ofereix serveis a actors que volen preparar els seus textos i personatges per pel.lícules i obres de teatre. Així mateix ha escrit llibres didàctics.

Leonard Cohen – Take thist waltz

Us portem ara a Troba - Dors una cançó del canadenc Leonard Cohen que es va incloure en el seu àlbum "I'm your Man", editat al febrer de l’any 1988 i en el qual la cançó estrella va ser "First We Take Manhattan". El cantant, compositor, poeta i novel.lista Leonard Cohen va compondre aquest tema versionant a l'anglès el poema "Petit vals vienès" del gran poeta granadí Federico García Lorca i el va treure del seu poemari "Poeta en Nueva York". Per cert, es van fer diverses versions d'aquesta cançó a Espanya, entre elles cal destacar les d'Enrique Morente, Lagartija Nick i una d'Ana Belén que la va incloure en el CD "Lorquiana" de 1998. Leonard Cohen és membre de l'Ordre de Canadà i de l'Ordre Nacional del Quebec. El 1 juny 2011 va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres que li va ser lliurat el 21 d'octubre de 2011 i encara que en la seva discografia destaquen cançons com "Suzanne" o "El partisà", Mario es queda amb “Hallelujah”. Leonard Norman Cohen va néixa el 21 de setembre de 1934 a Mont-real, Canadà. L'any 2005 va denunciar davant la justícia a la seva antiga representant Kelley Lynch, per desviament de fons, en total van ser 5 milions de dòlars que van desaparèixa dels comptes de Leonard Cohen. Al març de 2006, la justícia va fallà a favor del cantant i poeta, però Kelley Lynch va tocar el dos i creiem que encara l'estan buscant, a ella i als 5 milions de dòlars que es va andur, és clar. Tot això ha provocat en el cantant canadenc una crisi econòmica que el va obligar a realitzar una gira internacional que va ser suspesa per problemes de salut, sorgits precisament en un concert que va celebrar a València. Manolo recorda que fa pocs mesos que va actuar a Barcelona, de fet aquest any ha tret un nou disc i la veritat és que a l'igual que Joaquín Sabina i parlant de veus, Mario opina que Leonard Cohen és l'ombra del que va ser, clar que ho compensa amb bons arranjaments musicals i té a favor i com a justificació, una cosa que no té Sabina, l'edat. Leonard Cohen té actualment 78 anys. El nou àlbum es va titular "Old Idees" i s’ha publicat el 31 de gener d’aquest any.

Joan Manuel Serrat – Por las paredes... 1000 años hace

Avui tornarem a escoltar a un dels nostres més grans trobadors, Joan Manuel Serrat que torna a Troba – Dors amb aquesta peça, una de les millors lletres de Serrat durant els anys setanta i la cançó va estar inclosa en el seu LP "1978", publicat l’any 1978, es clar, on el tema estrella va ser “Irene”. Si escolteu amb atenció la lletra sentireu com Joan Manuel Serrat ens exposa en els minuts que dura la cançó, poc més de set, un resum de la història de Catalunya narrada pel Noi del Poble Sec amb tot tipus de detall, des de ibers i romans, àrabs i cristians, a la immigració dels anys de la posguerra, també els cinquanta i seixanta. La construcció de l'exposició Universal de Barcelona i en la lletra d'aquesta cançó i al nostre parer, cal destacar aquella frase genial que diu, parlant de la Mediterrània, “No había pez que se atreviera a transitarlo sin llevar las cuatro barras en el lomo…”. Per cert que una vegada Mario parlan amb Serrat, no va poguer aguantar-se i li va preguntar Per què un tema tan cru sobre la història de Catalunya, cantat en castellà? La seva resposta va ser immediata, clara i conscisa “Perquè tots m'entenguin bé”.

Mario Prades amb Joan Manuel Serrat i la cantant Mara Castel

Sau i Luz Casal – Boig per tu

Tancarem el programa d'avui amb “Boig per tu” que es una de les millors cançons del rock català de tots els temps. Des de el seu doble àlbum "Concert de mitjanit", us portem a Troba – Dors aquesta bona cançó de Sau, el que va ser el millor grup de pop-rock en català de la història. Ells i Sopa de Cabra van consolidar la difusió i qualitat de la música que es feia des de Catalunya i per a Catalunya. La revàlida va arribar amb el macro concert celebrat el 14 de juny de 1991 en el Palau Sant Jordi on també van estar Els Pets i els ja desapareguts Sangtraït. Ningú s'esperava el resultat, però el recinte es va omplir de gom a gom. Aquest tema que escoltem ara, correspon al disc doble gravat en directe per Sau a la plaça de toros La Monumental de Barcelona amb un recinte ple fins la bandera, a l’any 1992 sota el títol "Concert de mitjanit" en el què a més de Luz Casal (a la foto), a la que trobem en aquest tema que ella també va gravar en castellà dins de la seva pròpia discografia, el guitarra i productor canadenc Robbie Robertson, el també guitarra i productor britànic Phil Manzanera i Carlos Segarra i Dani Nel-Lo, membres de Los Rebeldes. La banda que els va acompanyar la integraven Ramon Altimir, Pep Sánchez, Quim "Benítez" Vilaplana, Jordi Mena i Gerry Duffy. La cançó es va gravar inicialment i va ser un dels seus millors èxits, en l'àlbum "Quina nit", de 1990. Si bé el primer Disc d'Or ho van aconseguir Sau amb el doble "El més gran dels pecadors", de 1991. Sau eren Pep Sala i Carles Sabater Hernández que va néixa el 21 de setembre de 1962 a Barcelona i va morir el 13 de febrer del 1999 a Vilafranca del Penedès a causa d'una aturada cardiorespiratòria, després d'un concert. Tant ell com Pep eren bons amics de Mario i avui recordem a Sau i a Carles Sabater a Troba - Dors amb aquesta cançó i tanquem el programa.

Carles Sabater i Pep Sala

Conclou el programa, baixen la persiana i toquem el dos, s’acaba per avui Troba-Dors, tornarem la propera setmana. Ara i des de la xarxa d'emissores de la Federació de Mitjans de Ràdios Locals de Catalunya i també totes aquelles en las que escoltes Troba - Dors, a reveure.

Manolo Rivera i Mario Prades

Ens agrada saber què és el que ens diuen

Enllaç per descarregar-se el programa