Qui de petit no va somniar en tenir una banda de rock, o de pop, o de
flamenc, o de ball, o de cançó? Alguns, algunes ho vam fer. Jugant, jugant o
asajant, assajant. D’altres ho vam deixar: fer lletres originals costa, i fer
música no diguem. Però si ens agrada de veritat, l’important és fruir. El
lector fa existir l’escriptor. Els oients, els músics. I nosaltres i aquest
programa Troba - Dors existim perquè vosaltres, radioients, sintonitzeu, sou
carinyosos, recordeu altres èpoques i altres músiques –moltes d’elles apartades
de la gran trituradora comercial. Avui pot ser un gran dia. Per tant obrim el
programa des de la xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de
Catalunya, som Manolo Rivera i Mario Prades i nosaltres ara
Aixequem la persiana
Chambao – Hoy
puede ser un gran día
Joan Manuel
Serrat va escriure aquesta cançó carregada
d'optimisme que nosaltres
utilitzarem per obrir
el programa d'avui de Troba
- Dors, però
com tant Manolo
com Mario sempre hem
sigut transgressors, no us hem portat el Noi del Poble-Sec,
escoltarem una gran versió amb la veu
de La Mary
del grup Chambao, una banda de flamenc-pop
creada al barri de Pedregalejo, a Màlaga que
utilitza i bé l'electrònica. Aquest tema
es va incloure en l'àlbum "Serrat... Eres único, Vol. 2" que es va
publicar l'any 2005 i
en el que un munt d'artistes realitzaven un
tribut a Joan Manuel Serrat versionant les
seves cançons. 
Chambao està integrat per María
del Mar Rodríguez Carnero, coneguda com La Mary (veu), Daniel
Casañ (guitarra) i Eduardo Casañ (guitarra), els dos nois
que són cosins, són els que realitzen
les composicions de
les cançons de Chambao. Per cert
La Mary va superar un càncer del qual sembla
haver-se recuperat bé i nosaltres ens alegrem per ella. L'any
2003 surt el seu primer disc en "Endorfinas en la mente" que va ser produït per Bob Benozzo,
encara que un any abans havien publicat
un treball dins de la línia chill
out. En total la gent de Chambao han
editat nou àlbums si ara a nosaltres no ens fallen les matemàtiques. 
Bill Gómez – A
veces
La Asociación de Músicos de Tarragona va publicar a finals del
passat any un CD titulat "Un munt
d'idees" que incloïa una mostra de cançons de
grups i artistes tarragonins, una iniciativa interessant ja que
difon la música de la província.
D'aquest CD us hem extret el tema que
escoltem ara a
Troba - Dors,
a càrrec del grup Bill Gómez i en el qual ens diuen
que creuen que "La nit comença a la matinada". Bill Gómez són Salva Granadero a la
bateria, Sergio Santiago al baix de cinc cordes,
Jordi Varela davant
del piano, Miguel Trujillo amb la
guitarra, Eugenio 
Caparrós
també guitarra i
José A. Granadero
a la veu, comptant amb la col·laboració de
H. Perdomo front de les percussions. El
grup tarragoní Bill
Gómez es va formar l'any 1996 i van
publicar un primer àlbum titulat “La tristeza viaja en una maleta”
al qual va seguir "Imaginándote". Després va arribar "Vientos del Sur" amb només 6
temes, "Tiempo presente" i finalment
"Cinco". La
veritat és que sonen bé encara que en
aquesta cançó que
hem de reconèixer és molt bona, la seva música, a causa del "caracoleo" en la veu de
José Antonio Granadero sona familiar a Mario i Manolo diu que a ell li recorda a Manolo García. 
Benito &
Por Narices – Caricias con la boca
Fa uns quans programes i escoltant a Paco Enlaluna
hem parlat de Pare Camps, un mànager i promotor musical barceloní que es el
promotor dels Festivals BarnaSants. Ell va ser el descobridor d'Albert Pla i
quan Mario el va conèixer era manager de Luis Eduardo Aute que els va presentar.
Pere Camps també va llançar l'any 1998 al grup Benito & Por Narices que van
publicar aquest mateix any un CD amb aquesta cançó que escoltem ara per títol
"Caricias con la boca" i que és una història que ens parla de les
relacions lesbianes i de l'amor frustrat de un jove per la dependenta de la
gelateria del barri, a la qual resulta finalment que li agraden molt més les
senyores madures. Es tracta d'un text divertit i ple d'ironia que per moments
ens recorda a 
Joaquín Sabina. De fet Benito Morales en un nou projecte que té
en marxa fa covers de Sabina. Aquest nou projecte signat com Benito Inglada
s'anomena Hotel Cochambre. La lletra d'aquesta cançó que sona ara a Troba -
Dors és d'Isidro Morales i la música de Javier Giménez, encara que Pere Camps
va participar en els textos d'alguna de les cançons del CD que va publicar el
segell Clan Records i que va comptar amb Benito Morales (cantant), Rafa Batlle
(baix i cors), Toni Roland (bateria i seqüenciadors) i José Vila (guitarra i
cors), però també van col·laborar Kike Serrano que va ser el productor musical,
Xiclet, Ana, el Tiet Ula, Juan Sánchez, Pep Vidal, Ramón Olivares, Josep
Encuentra de la Salseta
i Xavi Ibáñez. El productor executiu va ser Pere Camps i es va gravar en els
Estudis Sonoestil de Barcelona. Per cert Benito en el seu nou projecte ha
comptat amb el guitarrista José Vila que ara es diu Juan Vila.
A sota Hotel Cochambre
Sergi Tost –
Cafè Belfast
Dan Brown afirmava en un dels seus llibres que el món està necessitat de trobadors moderns i
nosaltres us portem ara un de Reus amb
melodies a ritme de
rock a mig temps i lletres intimistes.
Sergi Tost és
un altre dels artistes que han inclòs una de les seves cançons en el disc de l'Associació
de Músics de Tarragona, l'AMT, aquest interessant
CD "Un munt
d'idees" que des Troba - Dors us recomanem perquè
tingueu una breu idea
de la música que s'està gestant al nostre voltant a la província de Tarragona. En aquesta gravació
ha comptat amb l'acompanyament
del multiinstrumentista R.
Gascón a la bateria, baix, orgue Hammond, pandereta,
guitarres i als cors,
al costat de Xavi Carbonell a la guitarra solista. Sergi
Tost armat amb
una guitarra i les
seves cançons va començar amb tan sols 14 anys
i va formar part
de diversos grups de la seva
ciutat fins que
l’any 2005 va decidir començar
en solitari. El seu primer treball va ser "Aires
de tardor". L'any 2010 treu el seu segon treball "Un llarg viatge" que contenia cinc temes i crea el projecte Sergi
Tost & Els
Estómacs d'Alf. A l'any següent publica
"Primera parada" i recupera
l'esperit del cantautor. Aquest tema que
escoltem ara és una composició del propio Sergi Tost. 
Fulla central del llibret del CD amb els grups que
hi participen, a sota Sergi Tost
Amr Diab –
Masr A’let
Quan la gent va
sortir al carrer per manifestar-se
demanant un canvi en el govern
d'Egipte que finalment va acabar amb el mandat
de Muhammad Hosni El Sayed Mubarak, el
cantautor egipci Amr Diab va compondre i
va gravar aquest tema
dedicat als Màrtirs
d'aquella Revolució. És clar que el que ell
no s'esperava és
que les noves autoritats, tan dictatorials
o més que les anteriors, encara
que centrades en seguir les directrius fonamentalistes
islàmiques dels Germans Musulmans, una de les
primeres mesures que van prendre des de el nou gobern "lliberal i demócrata" va ser tancar
l'emissora de ràdio Diab FM de la seva
propietat. Amr Abdel
Basset Abdel Aziz
Diab és un dels
més populars cantants
no només d'Egipte,
sinó del món àrab.
Va néixer a Port Saïd el 11 d'octubre de 1961 i porta 
publicats més
de 15 àlbums. Ha
gravat duets amb
Khaled, Simon Gardner,
Andy Greenwood, la
diva grega Angela Dimitrou i el
guitarrista extremeny de jazz
Juan Cerro, entre molts altres. Ha
aconseguit en tres ocasions el World Music
Awards i és
la imatge de
Pepsi-Cola a l'Orient mitjà. Va començar l'any 1983 i algun
dels seus discos han arribat
a publicar a Espanya a través del segell barceloní PDI
(Produccions Discogràfiques Independents). L'any 1992 va ser escollit com a
Millor Cantant Pop del Món Àrab, la
consolidació li va arribar gràcies
a l'àlbum "Nour el ain" que va
publicar l'any 1996. Us
explicarem una curiositat, va cantar en públic per
primera vegada l'any
1967, amb només sis anys, en les cerimònies de la revolució de juliol, cantant "Bilady
Bilady", l'himne nacional egipci. Per la
seva actuació el governador
de Port Saïd li
va regalar una guitarra.
publicats més
de 15 àlbums. Ha
gravat duets amb
Khaled, Simon Gardner,
Andy Greenwood, la
diva grega Angela Dimitrou i el
guitarrista extremeny de jazz
Juan Cerro, entre molts altres. Ha
aconseguit en tres ocasions el World Music
Awards i és
la imatge de
Pepsi-Cola a l'Orient mitjà. Va començar l'any 1983 i algun
dels seus discos han arribat
a publicar a Espanya a través del segell barceloní PDI
(Produccions Discogràfiques Independents). L'any 1992 va ser escollit com a
Millor Cantant Pop del Món Àrab, la
consolidació li va arribar gràcies
a l'àlbum "Nour el ain" que va
publicar l'any 1996. Us
explicarem una curiositat, va cantar en públic per
primera vegada l'any
1967, amb només sis anys, en les cerimònies de la revolució de juliol, cantant "Bilady
Bilady", l'himne nacional egipci. Per la
seva actuació el governador
de Port Saïd li
va regalar una guitarra.
Amr Diab, un dels gran cantants del mon àrab
Neneh Cherry & Youssou N’Dour – Seven
seconds
Fillastra del
gran trompetista de jazz nord-americà Don
Cherry i germana dels cantants Titiyo
i Eagle-Eye Cherry, la cantant i
compositora Neneh Marianne Karlsson
Cherry va néixer el 10 de març de 1964 a Estocolm, encara que durant un temps va
viure a Benalmádena i Eivissa. Actualment creiem que resideix de nou a Suècia.
A mitjan de la primera dècada del nou segle va anunciar la creació d'un nou
grup al que va cridar Cirkus. El
2 setembre 1996 va publicar el seu tercer i últim àlbum "Man" que va
incloure aquest tema compost per Youssou
N'Dour, la pròpia Neneh Cherry,
el seu marit Cameron McVey i Jonathan Sharp que escoltem ara i que
va interpretar a duet amb el cantant africà Youssou 
N'Dour (Senegal, 1 d'octubre de 1959) i que ja havia estat
publicat en versió single i maxi-single el 7 de juny de 1994, sent nominat al Grammy. En ell ens parlan de que set
segons son suficients per a moltes coses. Amb el músic africà Youssou N'Dour, un dels més importants del
continent negre, va tornar a col·laborar a la cançó "Wake Up
Àfrica", editada al juliol de 2007. En el CD "Man" destacava
així mateix una versió del tema de Marvin
Gaye "Trouble Man". Curiosament en moltes biografies diuen que
Neneh Cherry és rapera, cosa que
com podeu comprovar, està molt allunyat de la realitat, si bé l'any 2006 va col·laborar
amb el raper suec Petter Askergren
en el seu àlbum "P" i aixó pot ser va crida a l’error.
N'Dour (Senegal, 1 d'octubre de 1959) i que ja havia estat
publicat en versió single i maxi-single el 7 de juny de 1994, sent nominat al Grammy. En ell ens parlan de que set
segons son suficients per a moltes coses. Amb el músic africà Youssou N'Dour, un dels més importants del
continent negre, va tornar a col·laborar a la cançó "Wake Up
Àfrica", editada al juliol de 2007. En el CD "Man" destacava
així mateix una versió del tema de Marvin
Gaye "Trouble Man". Curiosament en moltes biografies diuen que
Neneh Cherry és rapera, cosa que
com podeu comprovar, està molt allunyat de la realitat, si bé l'any 2006 va col·laborar
amb el raper suec Petter Askergren
en el seu àlbum "P" i aixó pot ser va crida a l’error.
Las Niñas – Oju
“Tiempo extraño, tiempo raro pá la peña en este
planeta” ens diuen Las Niñas en aquesta cançó, amb tota seguretat la més recordada
de la seva curta carrera
i que és un crit
en contra de la guerra. Un tema que a nosaltres ens recorda al moment
polític pel qual estem
passant ara mateix amb tants casos de
corrupció i amb tants dels nostres representants
en càrrecs públics que només volen "Seguir
chupando de la teta", encara que Las Niñas ens parlen de la situació polítca
d'Argentina en l'època del Corralito i de la del
món en general amb la gent al carrer
protestant. Han passat pràcticament deu
anys des que
el van gravar l’any 2003 i ves per on, segueix igual de vigent. Las Niñas estava integrat per
les sevillanes Alba
Molina (filla de
Lole y Manuel als que vam escoltar no fa
massa), Vicky Luna
i Aurora Power.
Pràcticament totes les seves cançons del disc van ser composades per Andreas Lutz que és o era, marit d'Aurora
Power i cantant
del grup O'Funk'illo amb col·laboradors com Charly
Cepeda que va ser marit d'Alba Molina
i 
guitarra de
Kiko Veneno i altres músics. Aquest
tema que escoltem ara a Troba - Dors, donava
títol al primer dels
seus dos àlbums i es va publicar l'any 2003, però amb aquest tema va saltar la polèmica
ja que elles van
ser vetades a la televisió
pública espanyola pel contingut de la cançó, ens trobàvem
immersos en la guerra de l'Iraq. És clar que
el veto de TVE els
va afavorir més del que els
va perjudicar, perquè van passar a ser convidades per totes les altres cadenes no
públiques per denunciar la manca
de llibertat d'expressió a la qual s'havien vist
sotmeses per TVE, així van recórrer platós com el de "Crónicas
Marcianas" i molts altres, entre
ells fins i tot "Lo + plus".
Després de publicar el seu segon disc "Savia
negra" cadascuna d'elles va emprendre els
seus propis projectes i Las Niñas van desapareixa.
Paco Revuelta – La primera vez
Quan es van
posar de moda, en els anys setanta, els cantants que entremesclaren cançó
d'autor amb pop i rock, un dels més rellevants va ser Paco Revuelta. Les seves cançons anaven carregades de sexe i
histories “calentes” i la veu trencada de aquest home nascut a Huelva, li
donava un toc molt personal a les seves composicions. Aquesta és una de les cançons
més important de la seva curta carrera, sense oblidar "Hueles a noche de
amor" i "Esa mujer" al costat d'aquesta que avui sona a Troba - Dors, en les sintonies de la
xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i
totes aquelles que emeten el programa. Les cançons de Paco Revuelta gairebé
sempre ens parlaven de sexe, amor i desamor. Només recordem un LP seu
"Algunas de mis canciones". Creiem que el problema de Paco Revuelta és que és trobava entre
dues aigües. La seva veu i les seves cançons no s’englobaven dins de l'estil pop
estrictament comercial de l'època amb solistes, duets i tercets que estaven de
moda llavors, tampoc podien ser catalogades de rock i a més a més Paco Revuelta
no anava de cantautor. Possiblement això va fer que mai fos reconegut com el
gran intèrpret i compositor que Paco
Revuelta veritablement era.
Dodó Escolà – Setze Jutges
Els Setze Jutges van ser una associació de cantautors que van donar a
coneixa la cara més reivindicativa de la cançó feta en català. Però van pendre
el seu nom d’un Travallengües, també anomenats
Embarbussaments, molt antic i popular que deie “Setze jutges d'un jutjat mengen
fetge d'un penjat; si el penjat es despengés els setze jutges menjarien fetge
d'un despenjat”. De fet Mario recorda
que la tieta Rosita, una dona soltera,
germana de la seva mare que semblava haver
inspirat la cançó de Serrat "La tieta", se la cantava quan era un nen.
Dodó Escolà amb
el seu bon humor la va convertir
en cançó i la va gravar a principis dels anys seixanta en
un àlbum que es va
titular 
“L’Humor de Sacha Distel i altres” i també la va incloure en un EP de quatre cançons, avui us la portem a Troba - Dors per gaudir-la junts. Dodó Escolà neix
a Artesa de Segre el 16 de septembre de l’any 1920 i va morir a Barcelona, el
mes de juliol del 2005. El seu nom real és Domingo Escolá i Balagueró. Dodó com se’l coneixía, va ser tot un
showman i un gran músic que tocava un munt d’instruments. Os explicarem una
anécdota de Dodó Escolà, si més
no curiosa. Quan va ser reclutat per anar a la guerra civil espanyola amb la
lleva del "biberò",
ell s'hi va emportar el saxo i el clarinet, posiblement per que eren les
armes que Dodó Escolà millor
sabia fer servir. Es clar que com havia lluitat en el bandol republicà, després
de la guerra va tenir que fer més de 7 anys de mili. Els seus pares eran
propietaris d’una fàbrica de xocolata... de menjar, no us confongueu. Quatre
cançons marcan la carrera del Dodó
Escolà, “Qué pasa en el Congo”, “Que feliz es el pez en el agua”, “El
Otorrinolaringólogo” i “Los cocodrilos” que es tracta d’una versió d’un tema
molt satíric del cantant frances Jacques
Brel. 
Luis Eduardo Aute – Hafa Café
Acabarem el programa d’avui de Troba –
Dors escoltan a un cantautor per el que tant Manolo com Mario senten debilitat.
Luis Eduardo Aute va néixa a Manila, Filipines, el 13 de setembre de 1943 i al
costat de Serrat i Sabina són, en la nostre modesta opinió, els millors cantautors i lletristes que ha donat la música espanyola. El "Cafè Al Hafa" al que està
dedicada aquesta cançó és troba a Tànger, fa uns programes i de passada vam
parlar d’ell. És un dels locals amb més glamour de tota l'Àfrica, té molt de
mite i molt de llegenda urbana, va ser el refugi d'escriptors, poetes, músics,
somiadors, artistes, bojos i assenyats. Són multissims els famosos 
que van
passar per les seves humils cadires des de els Beatles a Randy Weston, passan per Sean Connery, Paul Bowles, André Guide,
Tennessee Williams, Truman Capote, el propi Luis
Eduardo Aute, Rolling Stones, fins i tot el príncep (ara Rei d'Espanya)
Juan Carlos I va passar per allà
per veure amb els seus ulls si era cert el que els poetes comptaven. Però qui
al nostre parer ha descrit millor l'ànima d'aquest paradisíac local amb àmplies
terrasses, és Aute que incloc
"Hafa Café" en el seu disc "Autoretrats Volum I". Tot i que
creiem recordar que estava anteriorment en el LP "Slowly". També el
poeta Lorenzo Vidal va visitar
el Cafè Hafa i va escriure el
seu poema “ZÉJEL-APUNTE DESDE EL CAFÉ
HAFA” que començaba així:
Tánger se asoma a la mar
desde el mirador del Hafa...
Terrazas de blanco y verde
que descienden en cascada.
¡Fantasía de la luz sobre el milagro del agua!
Tánger se asoma a la mar
desde el mirador del Hafa
Acabem per avui Troba – Dors tornarem la propera setmana, pero ara
us deixem amb companyia de la xarxad'emissores dela Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i també totes
aquelles en las que escoltes Troba – Dors. Baixem la
persiana i fotem el camp. A reveur
Manolo Rivera
i Mario Prades
Ens agrada saber què és el que ens diuen
No hay comentarios:
Publicar un comentario