Un
any més
arriba la Setmana Santa
i a Troba
- Dors anem a prendrens un petit descans.
Aquesta setmana no sortira a l'aire ni trobareu al blog el programa habitual de Troba - Dors. La veritat és que no marxarem de vacances, Mario Prades vol oxigenar-se, passejar amb Montse per Tarragona i les seves rodalies, la ciutat on viu des de fa ja vuit anys, prendrà l'aire. S'asseurà en un banc a contemplar la gent que passa i s’he donarà compte que te sort, segueix viu. Quimet Curull pensa fer tres quarts del mateix, però des de Constantí que es on va neixer i on viu. Escoltarà musiqueta i descansarà. Intentarem llegir algun llibre, Quimet pot ser escrigui un altre poema i anem a intentar conèixer una mica millor el nostre voltant.
Aquesta setmana no sortira a l'aire ni trobareu al blog el programa habitual de Troba - Dors. La veritat és que no marxarem de vacances, Mario Prades vol oxigenar-se, passejar amb Montse per Tarragona i les seves rodalies, la ciutat on viu des de fa ja vuit anys, prendrà l'aire. S'asseurà en un banc a contemplar la gent que passa i s’he donarà compte que te sort, segueix viu. Quimet Curull pensa fer tres quarts del mateix, però des de Constantí que es on va neixer i on viu. Escoltarà musiqueta i descansarà. Intentarem llegir algun llibre, Quimet pot ser escrigui un altre poema i anem a intentar conèixer una mica millor el nostre voltant.
És
clar que
ens agradaria poder fer memòria
als que ho vau
viure o posar-vos en antecedents a aquells que per la vostra edat no vau
arribar a conèixer-lo, però
a les dècades
anteriors als setanta, quan la Setmana Santa arribava tot canviava
radicalment. Res a veure amb el concepte d’oci
actual.
S’alteraven radicalment les programacions de
ràdio i televisió i passava a emetres
només música sacra
i clàssica. Els
cinemes projectaven sols pel·lícules bíbliques o amb missatge moralitzant, els
romans es feien
amos de les
sales de cinema i
podíem veure una
i altra vegada com Crist era crucificat a
la creu, Barrabás era alliverat, Espartaco es rebelaba contra
l’esclavitut, Marcelino prenia pa i vi per el Senyor, Judes venia al seu mestre i Jesus carregava amb la creu camí del Calvari. Les sales de ball,
clubs, bars, cafeteries,
fins i tot les festes
particulars, els populars, recordats i històriques guateques quedaven abolits rigorosament per ordre de la opresió dictatorial. Que
no s’et ocorregués
posar el tocadiscs a un volum que s'escoltés des de l'exterior per que en aquest cas
havies begut oli.
Els grisos s'encarregaven
de que les
coses es mantinguessin
dins d'un ordre. Per
això arribaven les
excursions, les sortides
al camp, el Cumbayá al costat del foc de campament i el
poder oxigenar els pulmons amb l'aire
net del camp, allunyats
de la pol·lució i
contaminació de les
ciutats, encara que avui en dia ni el camp ni les ciutats són tampoc com les d'abans.
La propera setmana, concretament el dilluns, dia de la Mona, tot i ser festiu, el
programa tornarà a estar amb tots vosaltres,
tindreu un nou Troba – Dors i compartirem
música i vivencies.
És
clar que
si penseu agafar el cotxe i sortir
fora aneu amb compte amb les imprudències
que la carretera passa factura i no perdona, la setmana que ve passarem llista i
volem que tots i
totes sigueu aquí. No falteu.
Una
abraçada als nois i un petó a les noies,
sigueu bons i bones i no feu res que nosaltres no fariem.
Quimet
Curull i Mario Prades
No hay comentarios:
Publicar un comentario