Troba - Dors programa 14-01-2013

“Ningú no és perfecte”: amb aquesta frase va acabar aquella pel·lícula que en la nostra infància es titulava “Con faldas y a lo loco”. Com oblidar la sensual Marilyn per aquells passadissos del tren? Ni ningú ni res és perfecte. Ni el David de Miquel Àngel. La música tampoc i els i les cantants menys. A Mario i Manolo ja ens agrada així i ens agrada programar cançons imperfectes, històries reals o irreals com la vida mateixa. Avui domina el Sud, el Sud també existeix, i nosaltres som Sud. I amb això no volem dir que no incorporem el bo i millor que ens ve del Nord. És qüestió de saber escollir. L’hem dit altres vegades però no ens importa repetir-lo: “la vida és una elecció continua”. Nosaltres i des de la xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten Troba – Dors, ens posem en marxa, som Manolo Rivera i Mario Prades i ara

Aixequem la persiana

María Dolores Pradera – Procuro olvidarte

Obrirem Troba - Dors d'avui escoltant aquest tema a càrrec de María Dolores Pradera, la Dama de l'Amèrica Llatina. És una cançó composada pel compositor i també cantant espanyol Manuel Alejandro i signada per ell i Anna Magdalena que és el pseudònim amb el qual escriu lletres Purificación Casas, segona dona de Manuel Alejandro i aquest tema va ser el llançament internacional del cantautor nicaragüenc Hernaldo Zúñiga. La veritat és que es tracta d'una lletra preciosa que Manuel Alejandro i la seva dona van escriure per Hernaldo Zúñiga arran d'una greu crisi amorosa per la qual passava el cantautor i que en estar involucrat, els va demanar que la escrivissin per ell i va publicar l'any 1980. La cançó ha tingut moltes versions, des de Isabel Pantoja a Mayte Martín, passant per María del Monte, José el Francés, Bambino, José Vélez, Juan Bau, El Puma, Raphael, Rocío Jurado, el mateix Manuel Alejandro i un munt de artistes més. Nosaltres us hem portat aquesta, a càrrec de la genial cantant i actriu María Dolores Pradera, nascuda a Madrid el 29 d'agost de 1924, una de les grans difusores a Espanya i l'Amèrica llatina de la cançó d'arrel sud-americana amb els seus inseparables guitarristes Santiago i Julián López Hernández, coneguts com Los Gemelos i que va estar casada amb Fernando Fernán Gómez. Amb tota la seva àmplia carrera d'èxits darrere, María Dolores Pradera és una dona senzilla i humil, Mario dóna fe i compte com la va conèixa. Va ser a Reus, ella havia d'actuar al Teatre Fortuny i a la tarda estava convocada una roda de premsa. Mario i una amiga estaven fumant una cigarreta al vestíbul del teatre quan María Dolores Pradera que entrava des del carrer es va dirigir a ells. Com si suposés que ningú l'anava a conèixa-la, es va identificar i va dir “Hola, encantado de conocerles, soy María Dolores Pradera. Podrían indicarme el lugar donde se realiza una rueda de prensa. Es que van ha entrevistarme ¿Saben ustedes?”. Entre ells hi va haver un bon feeling des del principi, la van acompanyar a la sala de l'acte i posteriorment van estar parlant amb tranquil·litat prenent alguna cosa i l'artista va convidar a Mario i la seva parella al camerino abans i després del concert. Va ser una agradable experiència conèixa i tractar a una dona de la seva talla, tota una Senyora.

Trío Matamoros – Cuidadito Compay Gallo

La vida ens ha ensenyat que en massa ocasions aparentar ser el que no s'és, intencionadament o per pura casualitat, sol portar posteriorment molts problemes. És el que és reflecteixen en aquesta cançó plena de bon humor que va compondre el gran cantautor cubà Nico Saquito (Benito Antonio Fernández Ortiz, Santiago de Cuba, 17 de gener de 1901 - l'Havana, 4 d'agost de 1982) i que ara ens porten a Troba - Dors el Trio Matamoros que la van gravar l'any 1930, originalment en un disc de 78 rpm, aquells oblidats discos "de pedra" que necessitaven un gramòfon amb campana i agulles especials. El Trio Matamoros, una de les històriques formacions sorgides a l'illa de Cuba, estaven liderats per Miguel Matamoros, un cantant, músic i compositor que va néixa a Santiago de Cuba el 8 de maig de 1894, va morir un 5 de abril de 1971. Va ser un dels personatges més influents en la difusió del són cubà, un estil que va néixa a les zones rurals, estretament vinculat a la cultura popular de la gent del camp. En el Trio Matamoros i al costat de Miguel trobàvem a Siro Rodríguez i Rafael Cueto, junts van gravar el seu primer disc l'any 1928. Una de les més importants composicions de Miguel Matamoros és "Lágrimas negras" que va escriure l'any 1929 i és un clàssic del bolero que han gravat des de Omara Portuondo a Alicia Keys, passant per Bebo Valdés, José Feliciano, Compay Segundo, Celia Cruz, Rubén Blades i molts altres. Manolo assegura que la escoltarem un altre dia a Troba – Dors.

Cuidadito Compay Gallo

Letra

 

Válgame que hablé que si no
Me coge el gallo Rufino
Eso le dijo el perico
Porque un gallo equivocado
Le confundió con gallina

Lo corrió por la guardarraya
Y el perico cansado en el suelo se tiró
Ay Dios

Y cuando el gallo llegó
Quiso enseguida jugar

Como un tiro el perico
Del suelo se levantó
Y al gallo le dijo así
Cuidadito compay gallo, cuidadito

Así como usted me ve
Yo tengo mi periquita
Busqué usted su gallinita
Que ésas sí son para usted.

Cuidadito compay gallo, cuidadito

Cuando el periquito vio
Que la cosa iba de veras
Le echó mano a una escalera

Y en un árbol se subió

Yo vine de Portugal
Por mi gracia me compraron
Periquito Real saca la patita para Portugal
Currutá, currutá, que en la puerta está
Esta gracia compay gallo
No me acaba de gustar

Paco Ibáñez – Me gustas cuando callas porque estás como ausente

La lletra d'aquesta dolça cançó que a Manolo Rivera li encanta, és un poema de Pablo Neruda (Ricardo Eliecer Neftalí Reyes Basoalto, Parral, Xile, 12 de juliol de 1904 - Santiago, 23 de setembre de 1973), creiem que era el "Poema 15", encara que Mario no està segur, la veritat és que el cantautor Paco Ibáñez la fa seva. En aquest enregistrament realitzat l'any 1977, a Paco Ibáñez l'acompanya els argentins Cuarteto Cedrón que van participar també en el disc amb temes interpretats només per ells en què musicaban poemes de Raúl González Tuñón (Buenos Aires, 29 de març de 1905 - 14 agost 1974 ). L'àlbum es va titular "Paco Ibáñez interpreta Pablo Neruda - Cuarteto Cedrón". Francisco Ibáñez Gorostidi, va néixa a Valènciael 20 de novembre de 1934, de pare valencià i mare basca. Musicalment es va fer a París on es trobava exiliat el seu pare, un anarquista. L'any 1956 la foto d'una dona andalusa vestida de negre li va inspirà la seva primera cançó sobre el poema "La más bella niña", de Luis de Góngora. Amb poemes de Góngora i Federico García Lorca edita el seu primer disc "Paco Ibáñez" l'any 1964. A França se li va dir "La Veu Lliure d'Espanya". Ha musicat i interpretat poema d'Alberti, Cernuda, Miguel Hernández, León Felipe, Pablo Neruda, Gloria Fuertes, Machado, José Agustín Goytisolo i molts altres. Al febrer de 1968 Paco Ibáñez va realitzar el seu primer concert a Espanya, va ser a Manresa durant la Primera Trobada de Cançó de Testimoni. Paco Ibáñez va comencar a actuar  en diverses universitats i va cantar també a TVE el tema "Andaluces de Jaén", un poema de Miguel Hernández. Després s'instal·laria a Barcelona on va conèixa a José Agustín Goytisolo, una amistat que va significar també una bona col·laboració professional entre tots dos. L'any 1970 el govern franquista va incloure a Paco Ibáñez a la llista negra i va ser un dels artistes vetats pel règim, els seus concerts i discos van ser prohibits al país. Amb la mort del Siscu l'any 1975, aquesta prohibició va desaparèixa. Per cert, en les eleccions de l'any 1982 Paco Ibáñez va realitzar un concert a Madrid per milers i milers de persones, en el tancament de campanya electoral del PSOE, que va guanyar per primera vegada les eleccions al país

Kiko Veneno – Andalucía

Curiosament i malgrat la seva forta vinculació amb Andalusia, Kiko Veneno va néixa a Figueres, Girona, el 3 d'abril de 1952 i el seu veritable nom és José María López Sanfeliu, clar que Kiko Veneno es va criar a Cadis, era fill de militar i posteriorment va viure a Sevilla. Va estudiar Filosofia i Lletres i va viatjar per Europa i Estats Units, on va assistir a molts concerts i una vegada va confessar que va ser precisament en els Estats Units on ell va descobrir el flamenc o potser hauríem de dir que el va redescobrir. L'any 1975, a Sevilla, va conèixa als germans Amador i amb Rafael i Raimundo va crear el grup Veneno on fusionaven rock i flamenc i que el 1977 publicarien el seu primer àlbum. Va col·laborar amb Camarón de la Isla i seva és la cançó "Volando voy", un dels més grans èxits de Camarón. Ha musicat en diverses ocasions textos de García Lorca. L'any 1981 Kiko Veneno va publicar el seu primer disc en solitari "Seré mecánico por tí". Aquest tema que sona ara i en el qual ens fa un recorregut per la cultura popular andalusa, el dir de la gent del carrer, us ho hem extret de l'àlbum "Dice la gente" que Kiko Veneno va publicar l'any 2010.

Kiko Veneno amb la maleta a punt

Mayte Martín – No pensar nunca en la muerte

L'any 2010 la cantant i guitarrista Mayte Martín va publicar l'àlbum "Al cantar a Manuel", el seu últim disc fins ara, sobre poemes del poeta malagueny Manuel Alcántara i d'ell us hem seleccionat aquesta preciosa cançó per compartir a Troba - Dors, amb un acompanyament instrumental molt bo, però que allunya per uns moments a Mayte Martín del seu flamenc habitual i natural, encara que ella va néixa a Barcelona el 19 d'abril de 1965. Una catalana interpretant flamenc i amb qualitat, pot semblar anacrònic, però no és un cas únic, ni molt menys, recordeu a Miguel Poveda, per posar un exemple, al Pescaílla o Peret, encara que aquests eren més rumberos i és que a Catalunya tenim una forta tradició gitana. De nom complet María Teresa Martín Cadierno, va néixa a Barcelona el 19 d'abril de 1965 i més de cantant, Mayte Martín també és compositora. Va debutar amb l'àlbum "Muy frágil", l'any 1994 i en aquest disc va alternar flamenc tradicional amb temes propis. En el seu segon treballar titulat "Free Boleros", va comptar amb Tete Montoliu i va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona de Música. Per cert, Mayte Martín és una de les moltes cantants que ha versionat el bolero "Procuro olvidarte", amb el qual hem obert el programa d'avui i es va incloure en la banda sonora del documental "Bicicleta, cuchara, manzana" dirigit per Carles Bosch l’any 2010.

Mayte Martín, a sota poster d'un concert a Luz de Gas

Suzanne Vega – Luka

La cantant i compositora Suzanne Vega va néixa el 11 de juliol de 1959 a Santa Monica, Califòrnia. L’any 1985 Suzanne Vega va treure el primer disc amb el seu nom per títol genéric, però la seva poc prolífera carrera es troba marcada per un LP, l'àlbum "Solitude standing" editat l’any 1987 i sobretot pel tema "Luka" que escoltem ara a Troba – Dors i va ser el seu single estrella i es va convertir en la cançó més popular d'aquesta bona cantant nord-americana. Suzanne Vega ens parla a "Luka" sobre el maltractament infantil i la cantautora nord americana Suzanne Vega la va escriure inspirant-se en un fet real, la seva musa va ser la figura d'un nen del seu antic barri, un petit que patia i sembla ser que molt, els maltractaments des de la seva més tendra infantesa per part del pare. El single va arribar al lloc 3 en les llistes d'Estats Units i al 23 en el Regne Unit. Dins d’aquest mateix àlbum de Suzanne Vega també es trovaba la cançó “Tom's Diner” que no és va clasificar als Estats Units i va arrivar al lloc 58 a Anglaterra si be el llarga durada va ser número 2 al Regne Unit i va puxar fins al lloc 11 a la seva patria. En total Suzanne Vega ha publicat tan sols 8 discos, l'últim "Beauty and Crime" l’any 2007. La veritat es que la seva carrera es caracteritza precisament per lo poc prolífera que es. Curiosament els seus discos sempre han rebut bona acollida per part de la prensa, aixó es veritat, però las xifres de ventas de Suzanne Vega no han anat lligades mai amb les seves bones crítiques.

Lluís Llach – Pais Petit

La passada setmana Manolo va fer un joc de paraules sobre que Catalunya és un "País Petit", usant per una banda un fragment de la nostra careta d'entrada i d'altre la cançó de Lluís Llach i Mario va donar la seva paraula que avui escoltem aquest tema de Llach i aquí el teniu, sonant a Troba - Dors. D'aquesta cançó, per cert, van realitzar una bona versió el grup mallorquí Ocults, a ritme de rock i Mario ara te dubtes si va col·laborar o no el Noi de Verges. Lluís Llach i Grande va néixa a Girona el 7 de maig de 1948, encara que es va criar a Verges, va pertànya a Els Setze Jutges i és un referent musical i cultural per a tres generacions de catalans, encara que hem de dir que els seus concerts a Madrid sempre han estat multitudinaris. Alguna de les seves cançons, com "L'Estaca" són avui en dia referència a mig món. En la seva carrera hem de destacar el "Concert del Camp Nou" que va ser produït i organitzat per Joan Carles Doval, actualment propietari del segell discogràfic Picap. Va ser un macro concert que es va plasmar en el doble disc "Camp del Barça, 6 de Juliol de 1985". En aquest històric esdeveniment va col·laborar com a tècnic de llums Santi Sardà, el major de la saga Sardà, i encara que Mario i ell van tenir un contenciós quan Santi era gerent de la societat que dirigia la Fàbrica de Reus on Mario va ser director artístic i finalment va haver de deixar la feina ja que no es cobrava, com a tècnic de llums hem de reconèixer que Santi Sardà era un gran professional. Lluís Llach al llarg de la seva carrera ha musicat poemes de Constantino Cavafis, Màrius Torres, Josep Maria de Segarra, Pere Quart i sobretot de Miquel Martí i Pol amb el qual va treballar molt estretament. Va residir durant molts anys a Porrera, Tarragona i té una marca de vins pròpia, cosa que sembla haver-se posat de moda. Des que es va retirar oficialment l'any 2007 del món musical, creiem que resideix a l'Àfrica, tot i que no podem confirmar-ho. És clar que és un retir parcial ja que ha realitzat algun que altre concert puntual.

Duble Buble – Clava’t

La cançó donava títol al segon disc del grup català Duble Buble. La lletra d'aquest tema és de l'escriptora Maria Jaén (a la foto), però en el disc trobem també textos de Quim Monzó i Ramon Barnils. A Mario aquesta escriptora,  Maria Jaén, sempre l’hi ha fet gracia, sobre tot quan la va descubrir gracies a La Trinca que va fer servir el títul del seu llibre més popular per un skets a la televisió, es tracta del “Amorrada al piló” que craiem va guanyar un premi de literatura erótica. Duble Buble, aquesta banda mixta era d'Osona i aquest va ser el millor LP de la seva curta carrera discogràfica. Tan sols van gravar tres discos i un recopilatori.  Formaven Duble Buble Mari Martínez (veu), Ramon Ferrer (guitarra), Jaume Coromina "Met" (veu), Lluïsa Latorre (teclats), Francesc Latorre (baix), Leonci Coromina "Fonso" (bateria) i un jove Pep Poblet (saxòfon i clarinet) que te una interesant carrera en solitari i a acompanyat a molts dels gran cantants i músics catalans els darrers anys. Es va crear a principis dels 80 i es van desfer l’any 1989, si bé el 2007 van regrabar les seves cançons i van tornar a la carretera, encara que no us podriem dir si eren els mateixos components. Duble Buble van ser un dels grups que a finals dels 80 van participar en una gira anomenada "Música Viva" per petites sales de  Caralunya, patrocinada i subvencionada per la Generalitat, en un primerenc intent per promocionar el rock fet en català, posiblemente un sistema millor que el actual que consisteix en comprar les primeres trescentes copies de cada CD. La gira “Música Viva”, a Tarragona va recalà a la sala Va Com Va que en aquells temps es deia Quick Sala Platea i avui en dia ja no existeix. A part dels Duble Buble també hi eren Detectors, N’Gai N’Gai, Bocanegra, TR, Dioni Oliver, Grec, Octubre i creiem que ens deixem algú.

Duble Buble, una bona banda de rock en català

Manolo Tena – Tocar madera

Hi ha gent molt supersticiosa. Creuen que un gat negre, potser passà per sota d'una escala, abocar la sal, trencar un mirall, els dimarts i tretze i tantes altres coses, poden portar conseqüències no sempre agradables... Mala Sort. Persones que opinen que existeixen els mals auguris i que les coses mai succeeixen perquè si. És clar que els que creuen en aquestes coses tenen una solució... Tocar fusta. Nosaltres recordem aquell gallec que quan li van preguntar si creia en les meigas va dir: "Creder non credo, pero haberlas ailas". Aquesta cançó de Manolo Tena que escoltarem ara a Troba – Dors i que és titula aixi “Tocar madera”, tracta sobre aquestes coses en las que molts i creuen, si bé mai ho reconeixen, es trobava en l’àlbum "Sangre española", segon i possiblement el millor disc d'aquest veterà que va aconseguir superar els seus molts problemes amb les drogues i l'alcohol, estabilitzant la seva carrera. Manolo Tena, nascut a Madrid el 21 de desembre de 1951. Personatge mític de la “movida madrileña”, Manolo Tena va formar part del grup Cucharada amb el qual gravaria dos singles i el LP "El limpiabotas que quería ser torero", l’any 1979.Quan es van desfer va crear una altra bona banda de rock, el trio Alarma!!!, per a començar l’any 1988 en solitari amb una interessant trajectòria. "Sangre española" es va gravar als Estats Units, aconseguint el mig milió de còpies venudes. Manolo Tena va ser el primer artista espanyol que va posar un dels seus discos a la venda sols mitjançant Internet, es tractave de “Insólito” que va treure l’any 2000 i aixó va fer que les cases de discos i sobretot las emisores de ràdio-fórmula el posesin a la “Llista Negra” i es que aquesta emisores treballan sols per Diners, si pagas sones, si no pagues es que deus de ser molt dolent i aixó es una de las grans malalties que patéix la música nacional, als Estats Units aixó de pagar per ser escoltat sería considerat un delicte federal, recordeu el “Cas Payola”, aquí es una pràctica habitual.

Miguel Ríos – El Blues del Autobús

Aquesta cançó, una de les que millor reflectéis la vida d’un músic, la carretera, aquelles gires que no s’acabent mai, el dormir i megar cada dia fora de casa… havia estat composada per Víctor Manuel i és un dels temes més importants dins de la carrera musical de Miguel Ríos. Per cert, Miguel Ríos s’ha retirat i sembla ser que aquesta vegada va de veres i ho fa per la porta gran i en olor de multitud. Miguel Ríos va publicar un disc que va sortir el 30 d'octubre de 2010 i va realitza una gira perquè s’el recordi bé. La gira va arrencar a Granada, la seva ciutat natal, però tenía que actuar l’estiu del 2011 a Tarragona i va suspende, sent sustituit per Dani Martín. És clar que ara haurà de comprovar si Miguel Ríos es retira definitivament o com ha fet en moltes ocasions i com deia la sarsuela "Dice que se va y vuelve". Per això l’hi diuen el cantant Guadiana. I a una dita de Louis Armstrong: “Els músics no es retiren, paren quan no hi ha més música en el seu interior” i nosaltres creiem que a  Miguel Ríos ancara li queda molt a dir. Miguel Ríos Campaña va néixa a Granada el 7 juny 1944 i inicialment el van anomenar Mike Ríos "El rei del Twist". La seva versió del "Himno de l'alegria" que va comptar amb la producció i arrengaments de Waldo de los Ríos, va vendre milions de discos a tot el món i el va col·locar en les llistes del Billboard, però el seu àlbum més venut a Espanya ha estat "Rock and Ríos", un doble disc en directe gravat els dies 5 i 6 de març de 1982 a l'antic Pavelló d'Esports del Reial Madrid i publicat al juny d'aquell mateix any, quan el cantant celebrava els seus vint anys en el món de la música. Va vendre 450.000 còpies i va propiciar una multitudinària gira per tot el país que va recalar a Reus. Va ser el primer concert del fill gran de Mario, Guillem que llavor tenía tretze o catorce anys i que ja no està entre nosaltres. En aquest álbum doble es trobava aquest tema que escoltem ara a Troba – Dors i amb el que ens despedirme de vosaltres.

Conclou per avui Troba – Dors i nosaltres després de baixar la persiana, toquem el dos, però us deixem amb companyia de la xarxa d'emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i també totes aquelles en las que escoltes Troba - Dors, fins el proper programa.

Manolo Rivera i Mario Prades

Ens agrada saber què és el que ens diuen

Enllaç per descarregar-se el programa