Troba - Dors Programa 11-02-2013

La música és alegre, la música és trista. La música és local, la música és universal. La música és un dels cors de la vida, i palpita, i palpita en allegro i en tempo lento, i en diverses parles que convenen en els mateixos sentiments. Avui palpitem més bé en tempo lento i malenconiós. Algun dia també plou a la Mediterrània. Deixem-nos emportar per aquest vaixell tranquil però ple de càrrega emocional. Ara ens posarem en marxa des de la xarxa d’emissores de la Federació de Mitjans de comunicació Locals de Catalunya i totes aquelles que emeten Troba – Dors, som Manolo Ribera i Mario Prades i nosaltres

Aixequem la persiana

Jordi Soler – Petita festa

Jordi Soler i Galí va ser component de Los Pic Nic i a més havia gravat també en solitari un parell de singles, aquest és el primer d'ells i el va publicar Hispavox dins de la seva sèrie Estel, signat com Jordi Soler, encara que aquest gran guitarrista que després que es desfessin Pic Nic va formar part del grup OM, va acompanyar a Pau Riba i posteriorment va acompanyar a la guitarra durant 25 anys a Ovidi Montllor, component i produint molts dels seus discos, seria conegut ja com Toti Soler i la seva posterior carrera en solitari s'ha anat decantant cap al flamenc. La lletra d'aquest tema  que escoltem avui per obrir Troba – Dors, va ser escrita pel poeta xinès Li Po, al qual actualment s'ha donat per dir-li Li Bai i va ser musicat pel propi Toti Soler. Aquest tema va ser interpretat per Toti i Sílvia Pérez en un concert realitzat al Festival de Música de Cardedeu l'any 2011 i forma part del seu repertori dels darrers anys, clar que el que molts no recorden és que ell la va gravar ja a finals dels seixanta. Toti Soler va néixer a Vilassar de Dalt, Barcelona, el 7 de juny de 1949. Al llarg de la seva carrera va acompanyar a Léo Ferré, Taj Mahal, Jordi Sabatés, Cinta Massip, Ester Formosa que ens sembla recordar era la seva companya, Francesc Pi de la Serra, Pascal Comelade, Maria del Mar Bonet i altres. L'any 2005, va rebre el Premi Nacional de Música de Catalunya, atorgat per la Generalitat de Catalunya, pels seus discos "L'arxiver de Tortosa", "Racconto" i "Guitarra i cançons" i l’any 2006 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi. La seva última producció discogràfica fins ara es va editar l'any 2011 i es va titular “Raó de viure”.

Chavela Vargas – El preso número 9

Avui i tal com estan les coses de la igualtat en qüestió de sexes i els drets de la dona, aquesta cançó és políticament molt incorrecta, però quan la va escriure Roberto Cantoral a principis dels anys seixanta feia pocs anys que a Mèxic s'havia derogat una llei sobre l'Honor que permetia al marit matar la seva dona si la enchampaba amb un altre decoran-li el seu cap, clar que no li podia tocar ni un pèl a "l'altre". A Mario l'hi comentava aixó d'aquesta llei ja derogada, una novieta mexicana que va tenir a finals dels seixanta que es deia Magnòlia i li va fer arrivar moltíssims discos des de la terra dels mariachis, la majoria nord americans, clar que va afegir que es tractava d'una llei que havien portat a Mèxic els espanyols. En aquesta ocasió i com els protagoniste de l'historia va matar als dos, a ella per adúltera i a ell, el seu millor amic, per traïdor, el comdenen a mort. Tot un melodrama de culebró barat, però que succeïa i succeeix, aquests successos es troben entre els anomenats crims passionals i la violencia de génere. La cançó ens la porta a Troba - Dors la gran Chavela Vargas, una dona gran entre les grans cantants mexicanes i que a Espanya vem recuperar gràcies a Almodovar. El seu nom real era Isabel Vargas Lizano i va néixer a Costa Rica, a San Joaquín de Flores, el 17 d'abril de 1919, va morir a Cuernavaca, Mèxic, als 93 anys d'edat, un diumenge 5 d'agost de 2012, tenia problemes de cor, pulmonars i de ronyó i és que la seva vida va estar marcada pels excessos de tota mena, però així i tot va estar en actiu fins a la seva mort. En el seu Twitter oficial es llegia "Silenci, silenci: les amargors tornaran a ser amargues... s'ha anat la gran dama Chavela Vargas". Va rebre el Premi a l'Excel·lència Musical de l'Acadèmia Llatina de les Ciències i Arts de la Gravació en 2007. Chavela Vargas en les seves cançons i la seva manera d'actuar sempre va ser masclista, per això es va integrar tan bé en la música ranxera. "Cantava com un home borratxo" es deia d'ella. Va ser un personatge sempre a contracorrent des de jove: vestia com un home, fumava puros i molt, bevia igual o més, portava pistola i era reconeguda pel seu característic poncho vermell. Als 81 anys i en una entrevista que li van fer a la Televisió de Colòmbia, Chavela Vargas va expressar obertament que era lesbiana.

La gran Chavela Vargas

Guillermina Motta – A un amic del Pais Basc

La cantant i durant molt de temps cantautora Guillermina Motta, l'any 1968 va publicar aquest disc per al segell Concentric, propietat de Josep Maria Espinàs que també havie sigut soci del segell Edigsa. La veritat és que ens agrada aquesta cançó i considerem que té una lletra molt interessant. Totes les d'aquest EP van ser escrites per Guillermina Motta que a més de cantar va tocar la guitarra en la gravació, en què va estar acompanyada per un grup de bons músics d'estudi dirigits per Francesc Burrull que era el director artístic de Concentric i va estar també el productor. Els enregistraments es van fer en els Estudis Gema i el disseny de la portada del disc va ser de Pau Riba que la veritat és que tampoc podem dir que es lluís en excés. Les altres tres cançons eren “No té encara 14 anys”, “Història” i “Molt temps”. En els seus primers discs Guillermina Motta era molt reinvidicativa, però molt, encara que Guillermina Motta sempre va tenir aquell toc de desimboltura i alegria que la va caracteriçà en la seva vida professional i la va portar a gravar aquella mena d'himne del Barça, clar que el Rexach possiblement també va tenir alguna cosa que veure. O Serrat ja que un dia vem veure anunciat en portada d'una revista del "coraçao" que ells dos estaven enrotllats, com es diu avui en dia. Guillermina Motta va ser component d'Els Setze Jutges. La Guillermina Motta va néixer a Barcelona el 26 de febrer de l’any 1941. Per cert que la Motta també va treballar d’actriu, recordeu la incipient televisión pública que es feie des de Miramar, una seguna cadena, llavor anomenada UHF on podiem veure la serie “Les Guillermines del Rei Salomó”, avui tot un clàsic i aquella seguna cadena tenia un limitat pero interesant contingut en català i amb emissió sols per Terres Catalanes.

Mayte Martín – S.O.S.

Pràcticament des de que vam començar a sortir a l'aire, Manolo va demanar a Mario aquesta cançó de la gran cantant catalana Mayte Martín i finalment s'ha sortit amb la seva i aquí tenim aquesta crida d'auxili, "S.O.S.", un tema que tancava el seu primer àlbum "Muy frágil ", publicat per Mayte Martín l'any 1994, escrit per la mateixa cantant i que compta amb arranjaments de Joan Albert Amargós. La veritat és que es tracta d'una gran cançó d'amor amb lletra i música de la cantant barcelonina, nascuda el 19 d'abril de 1965 i que es diu realment María Teresa Martín Cadierno. L'any 1996 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de Música. La veritat és que tot i ser una cantant de flamenc Mayte Martín també ha interpretat boleros, gravant al costat del recordat pianista invident Tete Montoliu el disc "Free Boleros", l'any 1996. Ha treballat, formant companyia, amb la bailaora Belén Maya, amb la qual presenta espectacles conjunts, entre ells "Querencias". En la seva obra destacarem l'àlbum "Al cantar a Manuel" que va gravar l'any 2009 musicant versos del poeta Manuel Alcántara. Per cert la versió que va realitzar del bolero "Procuro olvidarte" de Manuel Alejandro i que va ser el gran èxit de Hernaldo Zúñiga, es va incloure en la banda sonora del documental "Bicicleta, cuchara, manzana" que va dirigir Carles Bosch en el 2010.

Poster d'un concert de Mayte Martín a la sala Luz de Gas

Mercedes Sosa – El tiempo es veloz

Us portem de nou a Troba - Dors a la Negra Sosa en aquest cas amb una cançó gravada en directe i en la que compta amb la col·laboració de l'autor del tema, el gran músic argentí David Lebón, un cantant i multiinstrumentista històric del Rock Nacional que va militar en grups importants del rock argentí, entre ells Pappo's Blues, la Pesada del Rock and Roll, Pescado Rabioso, Color Humano, Polifemo i Serú Girán i que va compondre aquest tema en els 70 i la va gravar en el seu primer disc en solitari editat l'any 1982. Us l'hem extret de l'àlbum "Mercedes Sosa - Oro" que va publicar el segell Polygram l'any 1995 i que es basa principalment en duets gravats en directe. En aquest tema reconeixen ser uns "bojos" per pretendre canviar el món amb la seva cançó. Mercedes Sosa és coneguda com La Negra Sosa i també com La Veu d'Amèrica, una de les grans veus que des d’Argentina va llançar el seu missatge al món.  Mercedes Sosa va néixer a San Miguel de Tucumán el 9 de juliol de 1935. Patia des de feia més de trenta anys el mal de Chagas-Mazza, una malaltia lligada a la pobresa rural, que és endèmica al nord de l'Argentina i en gran part de Sud-amèrica i va morir finalment a Buenos Aires un 4 octubre 2009. Les seves restes van ser vetllades en el Salón de los Pasos Perdidos, al Congrés Nacional de l'Argentina i les seves cendres van ser dispersades, per expressa voluntat de la cantautora, a Tucumán, Mendoza i la ciutat de Buenos Aires. Mercedes Sosa va ser fundadora del Movimiento del Nuevo Cancionero i va ser una de les grans exponents de la Nova Cançó llatinoamericana, al costat de Soledad Bravo. la veritat és que no volia que l'anomenessin cantant, ella es definia a si mateixa com cantora i per descomptat, res a veure amb la finca d'Isabel Pantoja.

El músic argentí David Lebón, autor d'aquesta cançó

Lone Star – Mi calle

Aquesta cançó gravada el mes de Novembre de l’any 1.968 i posada a la venda a principis de decembre, és pot calificar com la primera Cançó Protesta del rock espanyol. La lletra, molt dura, ens parla de barris marginals i podríem ubicar-la geogràficament en carrers de l'actual Raval de Barcelona, a la zona de Robadors, Tapias o Conde del Asalto, l'actual Nou de la Rambla, però això és pura especulació per la nostra part. Es tractava d'una composició del grup i es va publicar en un single editat per EMI amb la cançó "Thinkin' of you" a l'altre cara. “Mi calle” es una de les pecés més importants en la carrera dels barcelonins Lone Star, als que avui en dia es coneix el el mon de la música com “La leyenda” i va ser composada per ells. Va ser un dels seus singles que millor es va vendre. Quan es va editar, a finals de 1968, Lone Star estava integrat per Pere Gener, Joan Miró, Rafa de la Vega i Enrique López a la bateria que a finals de 1969 seria substituit per Luis Masdeu. La cara B que va ser composada sols per el guitarrista de Rocafort de Queralt, Joan Miro. La peça va ser regravada per Lone Star en els anys 90, el grup eren en aquell moment Pere Gener i Álex Sánchez que és el guitarrista que va sustituí a Joan Miró i al que Mario coneix de quan va tocar amb una gira de Radio Futura com músic de soport, la resta de músics en la nova grabación van ser de l'estudi de Pere Gener que es diu El 7º de Caballería i es va incloure en un CD publicat l’any 1998 i titolat “Hacia el futuro”. Curiosament, ha sigut l'ultim disc gravat per Lone Star fins el moment. Volem recordar que al Nadal de 1970 els Lone Star es van convertir en l'únic grup espanyol que ha actuat a un portavions nord americà, el JFK, devant de 6 o 7 mil persones entre marineria i oficialitat que s'esperaven un grup de cobla o rumba molt espanyol i es van trobar amb una lliçó de R & B, el concert va ser tot un èxit.

La millor formació de Lone Star

Nacho Campillo – Loco de amor

Nacho Campillo, el líder dels Tam Tam Go! i al que ara escoltarem a Troba - Dors, va intentar una dura prova que no li va sortir massa bé, però que parla de tot lo “Tirao pa’lante” que és. Un dia del mes de maig de l’any 2007 Nacho Campillo va realitzar una actuació "espontània" al metro de Madrid, a l'estació Bilbao. Durant una hora Nacho Campillo amb la seva guitarra va estar cantant amb el barret prest... Sabeu quan va recollir? Només va recaptar 71 cèntims, "ni per un cafè" deia el cantant i no va ser reconegut per ningú, bé, una persona si el va reconèixer, però aixó es un altre historia. Nacho Campillo va néixer a Badajoz el 14 d'abril de 1959 i amb Tam Tam Go! van començar gravant en anglès. De fet, en el seu primer LP només el tema "Manuel Rachel" estava cantada en castellà. Curiosament es la cançó més reixida del disc. La cançó "Loco de amor" que sona ara a Troba - Dors i amb arranjaments gairebé jazzístics, estava inclosa en el seu primer disc en solitari amb el seu nom “Nacho Campillo” per títol genèric. Abans de crear amb el seu germà el grup Tam Tam Go! Nacho Campillo habia tocat amb RH+ i anteriorment amb Clavel i Jazmín, el grup de Paco Clavel.

Nacho Campillo

 

Cheb Khaled – Aïcha

Khaled Hadj Ibrahim és un cantant de Raï, un estil que durant anys va estar censurat i prohibit a les emissores de ràdio de mols països àrabs del nord d'Àfrica. Nascut a Sidi-El-Houri, Orà, el 29 de febrer de 1960, Cheb Khaled a més de cantar i compondre, també toca l'acordió, baix i l'harmònica. Curiosament les seves cançons tenen una gran popularitat tot i que mai han sonat a les emissores de ràdio dels països àrabs ja que van ser prohibides perquè les lletres de Cheb Khaled pràcticament en la seva totalitat tracten sobre dones, alcohol i igualtat de drets entre homes i dones. De fet alguns artistes de raï van ser assassinats per fonamentalistes islàmics. És un dels màxims exponents de l'estil raï que és molt popular al nord d'Àfrica, tot i la censura. L'any 1985, el raï surt de la clandestinitat gràcies a una liberalització del règim algerià que intenta recuperar el raï i organitza el primer Festival de Raï d'Orà. Aquell va ser el primer concert públic de Cheb Khaled que fins aquell moment s'havia limitat a actuacions privades en festes. Cheb Khaled s'instal·la a França a partir de 1986 i grava "Kutche", el seu primer àlbum en el qual evoluciona cap al jazz i el pop, fins aquell moment sols havie gravat cassettes. Actualment en el seu nom ha deixat d'usar el Cheb que significa "jove". "Aïcha" va ser un single de Khaled, publicat l'any 1996 i es trobava en el seu setè àlbum d'estudi titulat "Sahra". La cançó va ser composta per a ell pel cantautor francès Jean-Jacques Goldman, d'origen jueu, va ser número 1 a França i ha estat un dels temes més escoltats d'aquest cantant establert al veí país. "Aïcha" és un nom àrab de dona molt conegut, perquè, de les dones de Mahoma, la preferida es deia Aisha Bint Abi Bakr. La cançó té un contingut molt feminista en la seva lletra, realitzant apologia de la igualtat entre homes i dones. A la lletra i quan un home festeja l'Aïcha prometent-li tot tipus de regals ella li respon:

Guarda els teus tresors

mereixo alguna cosa millor

que una gàbia, encara que sigui d'or

Vull tenir els mateixos drets que tu

i que sempre em respectis

L'amor és l'única cosa que vull

Louis Armstrong – Moon river

Li deien Satchmo, és el genial trompetista Louis Armstrong que a més a més cantava, amb una veu ronca i personal, però que va agradar al públic. La veritat és que anàvem a posar-vos el "What A Wonderful World", però rebuscant per la discoteca de Mario ens vam trobar amb aquesta extraordinària versió que Louis Armstrong realitza amb la seva veu cazallera, del tema que Henry Mancini va compondre per a la pel·lícula "Breakfast at Tiffany 's" que aquí van traduir com "Esmorzar amb diamants" i que en el film canta l'actriu Audrey Hepburn que per cert va néixer a Bèlgica, acompanyant-se per una guitarra al ampit de la seva finestra mentre un jove i guaperas George Peppard la contempla des de la seva finestra. La veritat és que es tracta d'una comèdia romàntica sobre el que abans es deia "una mantinguda" i que ara no sabríem com definir. Al film també van participar Patricia Neal, Martin Balsam, Mickey Rooney fent de japonès i l'escriptor, periodista i noble espanyol José Luis de Vilallonga. Tot un galant de l'època, però que en la pel·lícula fa de brasiler. Va ser dirigida l'any 1961 per Blake Edwards i avui és un clàssic del que el nostre amic Andrés de Andrés podria explicar-nos moltes més coses. Per cert, el texte era del lletrista nord-americà Johnny Mercer. Louis Armstrong va nèixer a Nova Orleans el 4 d'agost de 1901 i va morir a Nova York a causa d'un atac de cor, el 6 de juliol de 1971. Louis Armstrong va ser un dels que van aconseguir que el jazz deixés de ser música marginal, gairebé folklòrica i reservada per a negres, per esdevenir art popular i un gènere en majúscules. L’any 1922, quan les autoritats van començar a tancar els bordells de Nova Orleans i els músics de jazz es quedaven sense treball, Armstrong es va unir a l'èxode de músics que es va produir cap a Chicago. Ell es va incorporar a la Creole Jazz Band de Joe King Oliver com a segon cornetista . L'orquestra d'Oliver era, al començament dels anys vint, la millor i la més influent agrupació de swing de Chicago, en una època en què la ciutat era el centre del jazz, va ser en aquest moment quan la popularitat d'Armstrong va començar a incrementar-se de manera exponencial. Però el reconeixement internacional li va arribar molts anys més tard quan va començar a gravar temes cantats, sobretot gràcies a aquest i "Hello, Dolly". Per els amants de las curiositats os direm que el principal aeroport de Nova Orleans es diu Aeroport Internacional Louis Armstrong en honor del músic de color.

Tot un mite del jazz, el genial Louis Armstrong

Pablo Alborán – El beso

Tancarem el programa d'avui des del nou treball discogràfic del jove cantautor Pablo Alborán "Tanto" que va publicar el 7 de novembre del passat any i que ja ha sigut 5 vegades Disc de Platí a Espanya i ha aconseguit un Disc de Platí a Portugal, segons fons de la casa de discos, us hem seleccionat per escoltar al programa d'avui de Troba - Dors aquesta bella cançó sobre un home que està "boig per amor", sense arribar a l'extrem del de Nacho Campillo que hem escoltat abans. De veritable nom Pablo Moreno de Alborán Ferrándiz, va néixer a Màlaga el 31 de maig de 1989, fill de pare malagueny i mare francesa. Ha aconseguit ser nominat en tres ocasions als Grammy, l'any 2011 i fins ara ha publicat dos àlbums d'estudi, un en directe i ha col·laborat en diversos enregistraments d'altres artistes, entre ells la portuguesa Carminho, Miguel Bosé o María Dolores Pradera. Pablo Alborán va ser descobert pel cantautor i productor Manuel Illán i va ser apadrinat per la cantant Diana Navarro. 

El jove cantautor Pablo Alborán

Aquí conclou per avui Troba – Dors, arriva l’hora de baixar la persiana nosaltres fotem el camp, pero us deixem amb bona companyia, la de la xarxa d'emissores de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i també totes aquelles en las que escoltes Troba - Dors, a reveure.

Manolo Rivera i Mario Prades

Ens agrada saber què és el que ens diuen

Enllaç per descarregar-se el programa