Una de les qüestions clau
en la filosofia de Terenci Moix era Quin és el sexe dels àngels? Si l’escriptor
no va arribar mai a una conclusió sense dubtes Qui som nosaltres per qüestionar
una cosa així? Avui dia els matrimonis ja no són una cosa massa clara, per
qüestió de sexe, ens referim, i el "amor" ha sortit dels seus antics
límits. Dues dones besant-se, dos homes agafats de la mà o una parella hetero,
s'ha convertit en una cosa que ja no ens crida l'atenció ni ens sorprèn… massa.
Avui i per començar el programa des de La Xarxa de Comunicació Local i totes les emissores
que l’emeten, nosaltres que Som Botiguers de Somnis, obrirem Troba – Dors,
envoltats de paraules i música i si be escoltarem per començar a Javier Ruibal
que ha rebut una carta de La
Lluna, en el programa també sonaran i parlarem de cançons
que es refereixen a relacions entre gent del mateix sexe. Som Quimet Curull i
Mario Prades i ara obrim las portes de la botigueta.
Aixequem la persiana
Javier Ruibal – Once de abril
El cantautor Javier
Ruibal amb el que avui obrirem Troba - Dors, va publicar recentment un nou
treball discogràfic titulat "Quédate conmigo", va ser el passat 4 de novembre i d'ell us hem extret aquesta cançó en la què ens parla d'una
carta d'amor que li ha enviat la
Lluna, citant-lo un dia i a una hora concreta. La Lluna li confessa el seu
amor i li demana "Se poeta només per a mi, jo et donaré la vida".
Bons arranjaments de metall en aquest tema inclòs en l'àlbum "Quédate
conmigo" que es va publicar el 4 de novembre passat i va ser produït pel
propi artista. El compositor de tots els temes del disc va ser Javier Ruibal,
nascut al Port de Santa 
Maria, a Cadis, el 15 de maig de 1955 i amb una
interessant trajectòria professional que és un mestissatge d'estils i
tendències: flamenc, música sefardita i magrebí , jazz, rock, etc. Per cert, el
28 de febrer de l'any 2007 a
Javier Ruibal li van concedir la
Medalla d'Andalusia en reconeixement a la seva llarga carrera
que va començar l'any 1978. La veritat és que com a compositor Javier Ruibal a
escrit per a molts artistes, entre ells Martirio, Ana Belén, Javier Krahe,
Mónica Molina, Sara Baras o Pasión Vega i ha interpretat duets amb Pablo
Milanés, Joaquín Sabina, Celtas Cortos, Carlos Cano, Carmen París, La Cabra Mecánica i
Joaquín Calderón.
Dr. Hook
& The Medicine Show – Sylvia’s Mother
La banda de
country rock Dr. Hook & The Medicine Show, es va formar a Union City, New
Jersey, l’any 1969. El tema que sona
avui a Troba - Dors, de l'any 1972, és al
costat de "Sharing the night together” de 1976, els més importants de la
seva carrera, àmplia, això si. “Sylvia’s Mother” es trovaba com a cara A d’un
single publicat l’any 1972 i va arribar al lloc 5 en les llistes del Billboard
i al número 2 a
Anglaterra. La cançó explica la història d'un home que intenta trucar per
telèfon a la seva ex-núvia, la Senyoreta Sylvia, per donar-li l'últim adéu ja
que ella es va a casar, però amb un altre. El nostre noi és incapaç de superar
la barrera que al telèfon representa la mare de la xicota. La veritat es que la
cançó és autobiogràfica, el seu autor Shel Silverstein, estava enamorat d’una noia anomenada Sylvia Pandolfi i la va trucar just quan estava fent els darrers
preparatius per al seu casament. La seva mare, Luisa Pandolfi, va tractar de
convèncer a Shel Silverstein que l'amor s’havia acabat i no li va permetre
parlar amb ella. El
grup nord americà Dr. Hook & The Medicine Show van treballar fins a 
l’any
1985 conseguin molts èxits. Inicialment eren el cantant i guitarra Ray Sawyer
(Alabama 01-02-1937), al costat de Dennis Locorriere (cantant, guitarra, baix i
harmònica) (New Jersey 13-06-1949), el teclista William Francis (Califòrnia
16-01-1942), el guitarra George Cummings (28-07-1938) i el bateria John David
(New Jersey 08-08-1942). La forta
personalitat del cantant Ray Sawyer, el seu pegat sobre l'ull i el barret
vaquer característic, amb la seva qualitat musical, el van convertir en líder
de Dr. Hook & The Medicine Show. La veritat es que Mario sempre ha tingut
les meves duptes sobre si veritablement li falta l’ull o es una pose. Si es
tractava d’una pose, allavors imitaba al líder del grup Johnny Kid & The
Pirates, banda britànica surgida a principis dels seixanta. Per cert, aquesta
cançó va ser versionada també per Bon Jovi.
Sylvia’s Mother (Shel
Silverstein)
La madre de Sylvia dice:
Sylvia esta ocupada,
demasiado ocupada para
atender el teléfono
La madre de Sylvia dice:
Sylvia está intentándolo,
quiere comenzar una nueva
vida sin tí
La madre de Sylvia dice:
Sylvia es feliz,
así que ¿por qué no la
dejas en paz?
Y mientras la operadora
te dice Cuarenta centavos más,
para los tres minutos
siguientes
Por favor señora Avery,
acabo de hablar con ella
Y sólo la entretendré un
corto tiempo.
Por favor señora Avery
sólo quiero darle
mi despedida
La madre de Sylvia dice:
No es posible
Sylvia, partirá hoy de
viaje
La madre de Sylvia dice:
ella va a casarse
con un compañero de
Galveston-Way
La madre de Sylvia dice:
Por favor, no digas nada,
No intentes hacerla a
llorar y quedarse
Y la operadora dice Cuarenta
centavos más,
para los tres minutos
siguientes
La madre de Sylvia dice:
apresúrate a colgar
que Sylvia debe tomar el
tren de las nueve
La madre de Sylvia dice:
Debe llevarse su paraguas,
Pobre Sylvia, está
empezando a llover.
Y la madre de Sylvia
dice: Gracias por llamar,
pero señor no lo vuelva a
hacer otra vez
Y la operadora dice:
Cuarenta centavos más,
para los tres minutos
siguientes
Dile adiós
Por favor, dile adiós
Despidete.
Els nord-americans Dr. Hook & The Medicine Show
Benito & Por Narices
– Caricias con la boca
Fa uns quans programes,
creiem que la passada temporada i escoltant a Paco Enlaluna vem parlar de Pere
Camps, un mànager i promotor musical barceloní que es el promotor dels
Festivals BarnaSants. Ell va ser el descobridor d'Albert Pla i quan Mario el va
conèixer era manager de Luis Eduardo Aute que els va presentar. Pere Camps
també va llançar l'any 1998 al grup Benito & Por Narices que van publicar
aquell mateix any un CD amb aquesta cançó que escoltem ara i que porta per títol
"Caricias con la boca". És una història que ens parla de les
relacions lesbianes i de l'amor frustrat de un jove per la dependenta de la
gelateria del barri, a la qual resulta finalment que li agraden molt més les
senyores madures. Es tracta d'un text divertit i ple d'ironia que per moments
ens recorda a 
Joaquín Sabina. De fet Benito Morales en un nou projecte que té
en marxa fa covers de Sabina. Aquest nou projecte signat com Benito Inglada
s'anomena Hotel Cochambre. La lletra d'aquesta cançó que sona ara a Troba -
Dors és d'Isidro Morales i la música de Javier Giménez, encara que Pere Camps
va participar en els textos d'alguna de les cançons del CD que va publicar el
segell Clan Records i que va comptar amb Benito Morales (cantant), Rafa Batlle
(baix i cors), Toni Roland (bateria i seqüenciadors) i José Vila (guitarra i
cors), però també van col·laborar Kike Serrano que va ser el productor musical,
Xiclet, Ana, el Tiet Ula, Juan Sánchez, Pep Vidal, Ramón Olivares, Josep
Encuentra de la Salseta
i Xavi Ibáñez. El productor executiu va ser Pere Camps i es va gravar en els
Estudis Sonoestil de Barcelona. Per cert Benito en el seu nou projecte ha
comptat amb el guitarrista José Vila que ara es diu Juan Vila.
Hotel Cochambre, el nou projecte
Mecano – Mujer contra
mujer
Aquesta possiblement
sigui la millor cançó en la cursa profesional de Mecano, us parlem de
"Mujer contra mujer", tota una oda a les relacions lesbicas. La
veritat es que posiblement aquesta sigui una de les millors cançons que tracten aquest
tema. El cas de Mecano és curiós, Ana volia ser cantant i el pare li va dir que
es busqués músics que ell els pagaria un single. Ana, noia molt tímida i amb
molta por als escenaris es va ajuntar amb els germans Cano, José María i Nacho
que acabava de deixar el grup Prisma i amb el que Ana es va enamoriscar i van
començar a ser nuvis, per cert que Nacho també va ser el primer nuvi conegut de
Penélope Cruz. Després de participar en un concurs que no van guanyar, graven
el single "Hoy no me puedo levantar" per a CBS que es va publicar el
22 de juny de 1981, però que els mateixos nois es van encarregar de
promocionar-lo per les emissores de ràdio i locals amb cent còpies que va
comprar el pare 
de l’Ana, aconseguint que la cançó fos radiada i que el segell
lucinara amb ells. D'aquell single es van vendre finalment 40.000
unitats."Mujer contra mujer" es trobava en "Descanso
dominical", el segon LP de Mecano ja per Ariola després que CBS els
rescindís el contracte al jutjar que Mecano estaven "cremats". L'àlbum
es va publicar el 24 de maig de 1988 i va superar els 3 milions de discos
venuts i el single es va editar el 5 de desembre. Va ser gravat en els estudis
Abbey Road de Londres i a Madrid. En la gravació col·laboraren un munt de
músics, entre ells Manuel Santiesteban, Alberto Estébanez, Horacio Fumero,
Sergio del Castillo, Javier de Juan, Pier Wyboris, Alex de la Nuez, Laurie Holloway, Eddy
Guerin, Alberto Tarin, Ignacio Maño, Rafael Martínez, Tomatito, Walter Frazer,
Pepe Banús, Antonio Carmona, Luis Camino, Antonio Corts, Eva Torroja, Víctor
Sánchez, Pedro Iturralde i Alejo Stivel, entre altres.
Mujer contra mujer
(Mecano)
Nada tienen de especial
dos mujeres que se dan la
mano
el matiz viene después
cuando lo hacen por
debajo del mantel
luego a solas sin nada
que perder
tras las manos va el
resto de la piel
Un amor por ocultar
aunque en cueros no hay
donde esconderlo
lo disfrazan de amistad
cuando sale a pasear por
la ciudad
Una opina que aquello no
está bien
la otra opina que qué se
le va a hacer
Y lo que opinen los demás
está de más
quién detiene palomas al
vuelo
volando a ras de suelo
mujer contra mujer
No estoy yo por la labor
de tirarles la primera
piedra
si equivoco la ocasión
y las hallo labio a labio
en el salón
ni siquiera me atrevería
a toser
si no me gusta ya sé lo
que hay que hacer
Que con mis piedras hacen
ellas su pared
quién detiene palomas al
vuelo
volando a ras de suelo
mujer contra mujer
Una opina que aquello no
está bien
la otra opina que qué se
le va a hacer
Y lo que opinen los demás
está de más
quién detiene palomas al
vuelo
volando a ras de suelo
mujer contra mujer
Quién detiene palomas al
vuelo
volando a ras de suelo
mujer contra mujer
Don McLean – Vincent
Una de les millors
cançons del cantautor nord americà Don McLean és aquesta que us hem seleccionat
per escoltar ara a Troba - Dors. Es va incloure a l'àlbum "American
Pie" que es va publicar l'any 1971. Curiosament aquesta cançó va passar en
el seu moment les agudes tisores de la censura franquista i és que els castos
censors van entendre que es tractava d'una cançó d'amor i de fet ho era, però
es tractava d'un amor gai, una relació entre dues homes, un matís que no van
arribar a captar els censors i va colar, tot i ser una temàtica impensable en
l'època de la dictadura. És la història de dos amics que es coneixen des de la
infantesa. Un d'ells li remet a l'altre una carta dient-li que està enamorat
d'ell. Mai ho ha volgut ofendre parlant dels seus sentiments, també per la por
al rebuig. Per tant i com no pot resistir més, decideix dir-li finalment per
carta que l'estima i després es suïcida. La lletra és la resposta del que sobreviu i en ella
reconeix que ell també estava enamorat al seu torn i que tampoc va gosar
dir-li mai, precisament per les mateixes raons i ara que tot se sap, no poden
estimar-se, un d'ells ja ha deixat aquest món . En el fons el missatge és molt simple i alhora molt complicat. Ha vegades el millor és reconèixer la veritat
clarament, sense embuts, i esperar a 
veure que passa, abans de viure amb la
incertesa. El que pocs van saber és que la cançó "American Pie", la
peça estrella del álbum, si que va estar censurada. En la versió original
editada aquí a Espanya es van suprimir un parell de frases sent superposat un
xiulet. Es van eliminar "The Father, the Son and The Holy Ghost (El Pare,
el Fill i l'Esperit Sant)" i "My hands were clenched in Fists of rage
(premia els punys amb ràbia)", dues frases en les que aquells dignes
censors, protectors dels valors morals i l'esperit nacional dels espanyolitos
de a peu, van saber veure immediatament que havien de tenir un doble sentit.
Segur que si, a ells no se'ls escapava res, llevat de la cançó “Vincent”, és
clar. Don McLean va néixer el 2 d'octubre de 1945 a New Rochelle, Nova
York. Encara que a Espanya és poc coneguda la seva faceta com a poeta, els seus
poemes han estat portats a la música en diverses ocasions i no sols per ell. El
tema "Killing Me Softly" compost per Charles Fox i Norman Gimbel i
portat a l'èxit per Roberta Flack, estava basat en un dels seus poémess titulat
"Killing Em
Softly With His Blues", encara que qui primer que la va
gravar va ser la cantautora nord americana Lori Lieberman l’any 1971.
Vincent (Don McLean)
Estrellada, estrellada
noche,
Pinta tu paleta azul y
gris
Escrutando un día de
verano
con ojos que conocen la
oscuridad que hay en mi alma.
Sombras en las colinas,
Esbozo de los árboles y
los narcisos,
Plasmas el helado viento
con los colores del nevado suelo de lino.
Y ahora puedo entender lo
que trataste de decirme,
Como sufriste por tu
cordura,
Como trataste de
liberarte.
No te oyeron, no supieron
cómo.
Tal vez escucharán ahora.
Estrellada, estrellada
noche,
Llameantes flores que
brillan y se iluminan
Nubes teñidas con un haz
violeta se reflejan
en los claros ojos
azulados de Vincent.
Colores cambiando de
matiz,
Campos matutinos de
granos dorados,
Rostros ensombrecidos por
el sol, arrugados de dolor,
Son suavizados por la
amorosa mano del artista.
Y ahora puedo entender lo
que trataste de decirme,
Como sufriste por tu
cordura,
Como trataste de
liberarlos.
No te oyeron, no supieron
cómo.
Tal vez escucharán ahora.
Aunque no podía amarte,
tú me amabas sinceramente.
Y cuando no quedó
esperanza en esa estrellada, estrellada noche,
Te quitaste la vida, tal
como los amantes suelen hacerlo;
Pero pude haberte dicho
Vincent, que este mundo
nunca fue hecho para
alguien tan hermoso como tú.
Estrellada, estrellada
noche,
Cuadros colgados en
pasillos vacíos,
Cabezas sin cuerpo en
muros sin nombres,
Con ojos que miran el
mundo y no pueden olvidar.
Como el extraño que has
conocido,
el harapiento hombre de
harapientas ropas,
la espina de plata de la
sangrienta rosa
yace aplastada y rota en
la pulcra nieve.
Y ahora creo que sé lo
que trataste de decirme.
Cómo sufriste por tu
cordura,
Cómo trataste de
liberarte.
No te oyeron ni lo hacen
ahora,
Tal vez nunca lo hagan.
Joan Baez – El Rossinyol
Aquesta és una de les més
belles cançons catalanes de la nostra història musical, tot un clàssic
d'autoria anònima que es creu prové de l’any 1659, quan pel Tractat dels
Pirineus es van repartí Catalunya, entre França i Espanya, deixant-la dividida
en dues com una primerenca “Muralla de Berlín” de construcció natural. El
nostre rossinyol, "lliure com un ocell" no té fronteres i pot portar
missatges d'amor d'un costat a un altre dels Pirineus. És clar que de vegades
els missatges poden ser queixes al vent, com el del pastor que des d'un costat
enyora la seva mare que es troba a l'altre. És una peça que forma part de la
nostra identitat catalana. La cançó va ser rescatada per Joan Manuel Serrat que
centre la seva versió de la cançó en el sentiment de tristesa d'una pastora per
sentir-se mal casada, en un diàleg amb un ocell del bosc, el rossinyol. En aquells
temps a Europa, hem de recordar que els matrimonis prácticament
sempre eren 
concertats pels pares, sense que l’oponió dels joves tingues rés a
veure, una cosa que avui en dia encara està passant aquí al pais entre alguns
ciutadans d’origen àrab. La veritat és que a la lletra de "Rossinyol"
se li han aplicat molts sentits diferents. És clar que a Troba - Dors us hem
seleccionat aquesta interesant versió a càrrec de la cantant nord-americana de
folk Joan Baez que precisament la va interpretà en català en el curs d'un
concert que va realitzar a Barcelona el 28 de juny de 2008. És clar que Quimet
ens recorda que també la va cantar molts anys abans en un programa d’Àngel
Casas. Joan Chandos Báez va néixer a Staten Island, Nova York, encara que es
d'origen mexicà, el 9 de gener de 1941 i va esdevenir una de les grans figures
del folk protesta als Estats Units i al món, durant els anys seixanta, fent-se
molt popular per les seves campanyes en contra de la guerra del Viet-Nam, entre
elles la famosa "Marxa sobre Washington", era coneguda com "La
reina de la cançó protesta". Aquesta cançó es va incloure originalmente en
el disc “Gracias a la vida” de Joan Baez que estaba cantat en castellà i
aquesta peça en català
Alarma!!! – Marilyn
En aquesta cançó, escrita
per Manolo Tena, Alarma!!! ens parlen de la gran Marilyn Monroe, tot un mite
sexual del segle XX i lde a seva vida que va ser realment molt desgraciada ja que ella
volia ser alguna cosa més que un cos bonic. A Mario van acusar-lo molts fans de
l'actriu de voler destruir el mite de Marilyn quan l’any 1996 va descobrir un
curtmetratge pornogràfic, rodat quan Marilyn Monroe tot just comptava disset
anys, en poder d'un col·leccionista català i es va exhibir a la Fira Internacional
del Disc i Cinema de Col·leccionisme que va organitzar a Vila-Seca l’any 1997 i
que va causar un enrenou mundial. De fet Mario va sortir en els telenotícies de
les principals cadenes de televisió nacionals en 28 ocasions durant quinze
dies, fins i tot va protagonitzar un "Informe Semanal", a part de
radios, diaris, revistes i televisions de mig mon. Quan van fer les passades de
la pel·lícula es van acreditar més de 80 mitjans de comunicació, fins i tot del
Japó. De fet, Josep Poblet, l'alcalde de la ciutat li va reconèixer que s'havia
parlat més de Vila-Seca al món durant aquells 15 dies que en tota la campanya
de promoció per l’inauguració de Port Aventura. Després de la dissolució de
Cucharada, el cantant i guitarra madrileny Manolo Tena va crear Alarma!!!
aquesta bona banda de rock que només van editar un parell d’àlbums. A "En
el lado oscuro", el seu segon i últim disc i al costat de la cançó
"Frío" trobàvem aquesta gran balada que s'ha convertit en part del
repertori habitual 
de Manolo Tena i que fins i tot a versionat amb l’Ana Belén
i altres. Manolo Tena és un dels grans músics del rock espanyol que ha guanyat
amb els anys i després de superar els seus problemes amb les drogues. L'únic LP
que va gravar amb Cucharada te un títol que sempre ens va cridar l'atenció
"El limpiabotas que quería ser torero". Alarma!!! eren Manolo Tena
(veu i baix), José Manuel Díaz (bateria) i Jaime Asúa (guitarra). Van debutar
l’any 1984 i se'ls va considerar, en un principi, els Police espanyols. Suposem
que pel format de trio ja que els seus estils musicals eren molt diferents. La
veritat és que Alarma!!! eren una banda de rock, ni més ni menys. Van funcionar
de 1983 fins l'any
1986. Manolo Tena va néixer a Madrid el 21 de desembre de 1951 i quan Alarma!!!
es va desfer es va llançar ja en solitari, mentre els seus companys es
convertirien en músics de sessió.
Marilyn (Manolo Tena)
Marilyn Monroe se sentía
tan sola,
cada día en el espejo mas
de dos horas,
Marlyn Monroe nunca
contesta,
siempre una pregunta será
su respuesta.
Marilyn Monroe que nunca
logra dormir,
a veces ni con píldoras
lo puede conseguir.
Marilyn Monroe cuando
matan a su perro,
ya sabe que nadie la irá
a buscar al colegio
Marilyn Monroe que no
busca joyas,
para ella tienen más
valor otras cosas.
Un policía la intenta
violar
algunos opinan que lo
conseguirá,
también su tío lo
intentará
pero un mal marido virgen
la declarará.
Marilyn Monroe se siente
una idiota
porque de algunos libros
no entiende ni jota
Marilyn Monroe que ha
sido ingresado
de nuevo en la misma
clínica psiquiátrica.
Marilyn Monroe se ha
suicidado
aprieta el teléfono entre
sus manos
Marilyn Monroe ya está en
el depósito,
los mercaderes hacen de
ello un negocio.
Asfalto – Halley
Des que el temps és temps
i l'home va sortir de les cavernes per enfrontar-se al món, el firmament ha cridat
la nostra atenció i els fenòmens celestes ens han marcat amb un allot de
misteri i de vegades, de superstició. Els cometes ens captiven amb la seva bellesa,
aquests cossos astrals que van tornant cíclicament, passejant la seva llarga
cua entre les estrelles i provocant milers de desitjos continguts que mai es
compliran. El cometa Halley és un d'aquests cossos que periòdicament va
visitant el nostre sistema solar i ha inspirat a poetes, escriptors i
guionistes de cinema, sorgint centenars d'històries més o menys romàntiques les
unes o fins i tot terrorífiques moltes altres. El Halley que ens visita cada 76
anys, té el seu puntet de misteri, de desig contingut i ara i per finalitzar
Troba - Dors per aquesta setmana, us hem portat aquest tema dels madrilenys
Asfalto. L'any 1987 Julio Castejón i Enrique Cajide eren propietaris del segell
discogràfic Snif Records, en 
aquella època Mario era el delegat de vendes i
promoció a Catalunya del segell i en el catàleg hi havien discos d'artistes com
Asfalto, Topo, Piñón Fijo, Jerusalem i uns quants més. Julio va tenir la idea
de seleccionar els temes més carismàtics en la carrera d'Asfalto i regrabarlos
de nou utilitzant la, en aquelles èpoques, moderna tecnologia, però comptant en
cadascuna d'elles amb els mateixos músics que les havien gravat en el seu
moment, a excepció de Miguel Oñate que no va intervenir. Allà, en l'àlbum
"1972-1987 ... 15 anys de música", ens vam tornar a retrobar amb
temes mítics del rock espanyol com "Capitán Trueno",
"Rocinante", "Días de escuela" i un d'inèdit "El
teatro de la vida ". Entre les cançons que es trobaven en aquest
excel·lent àlbum d'Asfalto es trobava "Halley" que va ser la cançó estrella
de l'àlbum "Corredor de fondo" que havien publicat a través de Snif
l'any 1986. En aquesta cançó el cantant és Ricardo Benítez, conegut com Richie
i que era mallorquí. Per cert que Mario va escoltar a la companyia comentaris 
sobre que Richie va deixar el grup perquè vivint a Madrid, quan treia el cap a
la finestra de casa seva "No podia veure el mar". Asfalto es va crear
al barri de Vallecas l'any 1972 i inicialment es van dir Los Tikets. Segueixen en
actiu, encara que de la formació original ja només queda Julio Castejón. L'any
1978 Asfalto es van convertir en el primer grup de rock espanyol que va actuar
al Marquee Club de Londres. La millor formació d'Asfalto va ser la integrada
per Lele Laina, José Luis Jiménez, Julio Castejón i Enrique Cajide,
però pel grup van passar bons músics, com el recordat bateria Teddy Barrios que
ja va morir, Jorge García Banegas, Miguel Oñate, Richie i tants d'altres.
Halley (Asfalto)
Te acercarás
con tu pelo largo y
dócil,
al viento estelar
por las calles infinitas.
Oh, Halley
navegando por el cosmos,
Halley,
llegarás tarde a tu cita
eterna, con el sol.
No te culparé
de los males de la
tierra,
pero aclárame
el misterio de mi origen.
Ya no te volveré a ver.
Oh, Halley,
cuando vuelvas yo también
formaré parte de ti,
juntos
hacia el sol.
Acabarem per avui Troba –
Dors, però abans de baixar la persiana i fotre el camp fins la propera setmana,
us deixem amb companyia de La
Xarxa de Comunicació Local i totes aquelles emissores que
emeten el programa. Som Quimet Curull i Mario Prades, Botiguers de somnis i ara
toquem el dos. Xiquetes, xiquets, porteu-se bé.
Quimet Curull i Mario
Prades
Ens agrada saber què és
el que ens diuen
