Un gran escriptor
anomenat José Mallorquí (1913-1972), autor de personatges mítics de la nostra literatura
juvenil com El Coyote, Loreta Harding o Tres Hombres Buenos, va dir una vegada
per boca de Cesar de Echagüe “El Coyote”: “La dona és l'obra mestra del
Creador, però no l'entén ni Déu". Nosaltres no opinem el mateix, però
reconeixem que a les dones resulta molt difícil entendre-las realment, clar que
ellas suposem que han de pensar el mateix de nosaltres. Per això i en honor
de les fèmines, avui el nostre programa va dedicat a la Dona, així, en majúscules.
Per tant i des de La Xarxa
de Comunicació Local i totes les emissores que emeten Troba – Dors, nosaltres
que som Botiguers de Somnis, envoltats de paraules i música, anem a obrir la
botigueta amb un só molt flemenc que ens porta David Barrull, peró amb una
cançó de Serrat. Som
Quimet Curull i Mario Prades i ara.
Aixequem la
persiana
David Barrull – Lucía
Guanyador del programa La Voz i pertanyent a l'equip de
Malú, començarem el programa d'avui de Troba - Dors escoltant aquesta cançó de
David Barrull que us hem extret del recentment publicat primer àlbum del
cantant, titulat genèricament "Sueños completos" que ha sortit a la
venda el passat 4 de març. Es tracta d'un bell poema d'amor que va escriure
Joan Manuel Serrat que originalment havia publicat la cançó en el seu àlbum
"Mediterráneo". En aquest primer disc, David Barrull se'ns mostra tan
flamenc com en el concurs i ha comptat amb la col·laboració de Malú a la cançó
“Al Alba”, escrita per Pepe de Lucía, pare de la cantant andalusa. La veritat
és que aquest disc de 
debut està ple de versions, entre elles "Mi
marcianita" d'Alejandro Sanz o temes d'Antonio Orozco, Armando Manzanero,
Rocío Jurado, David Bisbal i altres, encara que també trobem alguna cançó composta
per ell mateix. La producció ha estat a càrrec de Pepe Rivero. David Barrull va
néixer a Santander, l'any 1986, gitano de la família dels Gabrieles, va guanyar
la segona edició del concurs. Entre els músics que han participat en els
enregistraments trobem els cubans Pepe Rivero al piano, el bateria Georvis
Pico, Manuel Manchado a la trompeta i el baixista Alain Pérez, amb el
guitarrista Juan José Suárez Paquet, el percussionista Bandolero, el també
guitarrista Borja Montenegro i la cantant Ángela Bautista als cors. 
David Barrull un buen cantante de flamenc
Miquel Abras – Quasi una
dona
El cantautor empordanès
Miquel Abras, un home amb connotacions molt rockeres, va incloure aquesta
versió, també de Joan Manuel Serrat, en el seu àlbum "Entre mil vidres
trencats", el seu quart disc i que es va publicar l'any 2006. En aquesta
cançó Serrat ens parlava d'amors molt joves, de la descoberta de sentiments,
aquells petons amb els ulls tancats en els quals entregàvem tot el que hi havia
al nostre interior sense pretendre arribar molt més lluny. Aquells desitjos que
es conformaven amb poder deixar perdre la mà a la d'ella que és "Quasi una
dona". Miquel Abras ens fa una bona versió, amb molta més potència rockera
que la del seu autor. La veritat és que abans us dèiem que “Entre mil vidres trencats". Era el quart
disc de Miquel Abras i encara que això és veritat, no ho és del tot. Es
tractava en realitat del seu segon àlbum ja que abans també havia tret dos maxi
singles. Es va gravar en els estudis Tívoli, propietat de Jesús 
Rovira, al
Vendrell, amb producció de Jofre Bardagí i el va publicar Música Global. El
cantant, guitarrista i compositor Miquel Abras va néixer a la Bisbal d'Empordà el 18
d'agost de l'any 1977. Va estudiar al Taller de Músics de Barcelona i debuta
discogràficament l'any 1997 amb un maxi single de 4 cançons titulat "Where
is a Party?", si bé no va gravar el seu primer àlbum fins l'any 1999, es
va titular "WBD". La carrera de Miquel Abras és interessant i val a
dir que l'any 2004 Guanya el Premi Internacional de la Cançó catalana Carles Sabater,
a la seva sisena
edició, amb la cançó "Fent
Camí". De fet l’ha guanyat en un parell o tres d’ocasions. En el 2012 va
editar “Equilibris imposibles” que és el seu últim treball fins al moment.
Quasi una dona (Joan
Manuel Serrat)
Té els
cabells llargs i nets, color blat madur
i la olor del pa blanc
quan surt del forn.
I té els
ulls blaus,
la pell suau
i el pit dur.
Encara du mitjons,
Encara du mitjons.
És quasi una dona,
que em mira quasi com una
dona,
m'escolta quasi com una
dona,
i vibra quasi com una
dona,
com una dona que et vol
com a ningú
i al de matí obre els
seus ulls amb tu.
Com un calidoscopi de
cristalls menuts
canvia de dibuix i de
color,
si al bressol
lluu el sol
o ha plogut.
I omple el meu món de
flors...
I omple el meu món de
flors...
És quasi una dona,
m'enreda quasi com una
dona,
em busca quasi com una
dona,
i juga quasi com una
dona,
com una dona que et vol
com a ningú
i al de matí obre els
seus ulls amb tu.
M'agrada acariciar-la,
perquè em neteja el cor.
Vull ser mestre d'amor
com en Salvat.
I als meus
genolls,
dormir el
seu coll
prim i
fort.
Tant se val si és
pecat...
Tant se val si és
pecat...
És quasi una dona,
somnia quasi com una
dona,
estima quasi com una
dona,
tremola quasi com una
dona,
com una dona que et vol
com a ningú
i al de matí obre els
seus ulls amb tu.
Nacha Pop – La chica de
ayer
Ara recordarem a Troba -
Dors al cantanht, guitarra i compositor Antonio Vega i escoltarem la seva
millor creació musical, una cançó que forma part de la història del rock
espanyol per mèrits propis i va ser composada per Antonio Vega l’any 1977, quan
es trobava fent la mili a Valencia. Està considerada com la cançó més
representativa del pop español dels 80 i la més important. Va ser el gran hit
en la carrera de Nacha Pop, un grup que es van crear l’any 1978 en desfer-se
Uhu Helicopter i en aquells moments Nacha Pop eren Antonio Vega i el seu cosí
Nacho García Vega a les guitarres i veu, al costat de Carlos Brooking al baix i
Ñete enfront de la bateria que em sembla que ja va morir. En total Nacha Pop
van gravar sis àlbums d'estudi i un en directe. Es van dissoldre deu anys més
tard, encara que l’any 2007 Nacha Pop van tornar a reunir-se a la gira de la
que us parlava abans i que veient el deteriorament físic d'Antonio Vega gairebé
resultava patètica. Antonio Vega va néixer a Madrid i va morir a Majadahonda, Madrid, un 12 de
maig de 2009. “La chica de ayer” va ser una cançó que estava en el seu primer
disc "Nacha Pop", editat a l’any 1980 i que es va gravar en els
estudis Hispavox, al carrer Torrelaguna, la producció va estar a càrrec de
Teddy Bautista, el que va ser polémic president del SGAE i que en la gravació
els acompanya front dels 
teclats. Ara sona per a vosaltres a Un Toc de Rock.
Per cert que des de l’escàndol del SGAE, la auditoria i les acusacions, que es
van produir ja no s’ha sentir parlar més del tema, la veritat és que sembla com
si algú tingues interes en tapar-ho tot i “correr el estupido velo”, inclus des
de el govern del país. El SGAE te nou president, el gallec Antón Reixa que va
ser componenet de Os Resentidos. Tornem a la cançó, ara dues curiositats, el
grup nord-americà Gigolo Aunts va gravar aquest tema, adaptant la seva lletra a
l'anglès i amb el títol “The Girl from Yesterday”. La segona es referente al
local que esmenten a la cançó, el Penta, que veritablement es deie El
Pentagrama i va ser un garito históric de Madrid, la curiositat es que Johnny
Cifuentes, líder actualmente dels Burning, va ser discjockey d’aquest local nocturn.
La chica de ayer (Antonio
Vega)
Un día cualquiera no
sabes qué hora es,
te acuestas a mi lado sin
saber por qué.
Las calles mojadas te han
visto crecer
y con tu corazón estás
llorando otra vez.
Me asomo a la ventana,
eres la chica de ayer
jugando con las flores en
mi jardín.
Demasiado tarde para
comprender,
chica, vete a tu casa, no
podemos jugar.
La luz de la mañana entra
en la habitación,
tus cabellos dorados
parecen el sol.
Luego por la noche al
Penta a escuchar
canciones que consiguen que
te pueda amar.
Me asomo a la ventana,
eres la chica de ayer.
Demasiado tarde para
comprender.
Mi cabeza da vueltas
persiguiéndote.
Mi cabeza da vueltas
persiguiéndote.
Nina Simone – Sinnerman
La història d'aquest
"Pecador", un cant sol·licitant el perdó pels seus pecats, és una
de les millors cançons de Nina Simone i d'ella s'han realitzat multitud de
versions, fins i tot en les acaballes de la dècada dels seixanta, a Espanya es
va realitzar una bona a càrrec del grup Nuestro Pequeño Mundo. La veritat és
que la cançó s'ha convertit en un estàndard del folk, però els seus orígens es
troben en la música espiritual, el gospel. Nina Simone la va gravar l'any 1965,
dins del seu àlbum "Pastel blues" i es va publicar en single al maig
del mateix any. Es creu que l'origen de la cançó és de principis del segle XX,
tot i que el primer enregistrament documentat el van realitzar The Weavers
l'any 1959. Nina va explicar en una entrevista que la lletra de la cançó se la
va ensenyar la seva mare que era reverend metodista i la utilitzava en les
cerimònies denominades "Revival meetings" que podríem traduir com
"Trobades de renovació", en el curs de la qual es volia ajudar a les
persones assistents perquè confessessin públicament els seus pecats i així
obtenir la redempció d'aquests. Nina Simone solia utilitzar sempre aquesta
cançó pel seu llarg metratge, per acabar tots els seus concerts, fins i tot ho
feia quan va traslladar la seva residència a França i hi ha una versió en
directe gravat abans 
d'aquesta que escoltem que és d'estudi. Parlem ara de la
cantant, compositora i pianista de color nord-americana Nina Simone. Va néixer
a Tryon, Carolina del Nord, el 21 de febrer de 1933 i el seu veritable nom era
Eunice Kathleen Waymon. Va ser una de les grans Dames del blues, encara que
també aprofundí en el jazz, rhythm and blues i el soul. Se la coneix amb el
sobrenom de High Priestess of Soul alguna cosa així com La Sacerdotessa del Soul
i en la seva carrera professional hem de destacar la passió que imprimia en les
seves actuacions i les seves destacables improvisacions al piano. Quan cantava,
passava del xiuxiueig, al crit i el lament, per intentar destacar els diferents
estats d'ànim reflectits en el text de les seves cançons. Va ser una gran
militant pels drets humans i el ressorgiment de la raça negra a l'Àfrica,
gravant algunes cançons amb un alt contingut polític, encara que l'alcohol i
les drogues van marcar la seva vida i li van ocasionar molts problemes, sobretot
físics, però també amb els músics que 
l'acompanyaven en els seus concerts. De
fet Mario recorda que un bon amic seu, executiu de la productora que en els
noranta gestionava les seves gires espanyoles li explicava que estaven fins al
monyo d'ella ja que els músics no acabaven les gires, abandonaven. Sembla ser
que la cantant sortia a l'escenari molt "carregada" i anunciava una
cançó per començar a tocar una altra diferent, o estaven tocant una i de sobte
començava amb un altre tema no programat, tot això feia molt difícil seguir-la.
Al setembre de 1970, Nina Simone va abandonar Estats Units per instal·lar-se a
Barbados, tenia problemes amb Hisenda i la vam acusar d'evasió d'impostos.
Després de residir a Libèria, Holanda i Suïssa, es va instal·lar en el Sud de
França, a Aix-en-Provence, l'any 1992. El 24 de juliol de 1998, Nina Simone va
ser la convidada especial a la festa del 80 aniversari de Nelson Mandela. El 7
d'octubre de 1999 va rebre un premi als seus èxits artístics de tota una vida a
Dublín. Va morir a casa seva, mentre dormia, a Carry-le-Rouet, el 21 abril
2003. 
Sinnerman (Anónim)
Pecador, ¿hacia donde vas
a correr?
Pecador, ¿hacia donde vas
a correr?
¿Hacia donde vas a
correr?
En ése día.
Bueno, correré hacia la
roca.
Por favor, escóndeme.
Corro hacia la roca.
Por favor, escóndeme.
Corro hacia la roca.
Por favor escóndeme,
Señor.
En ése día.
Bueno, la roca lloró.
No puedo esconderte, la
roca lloró.
No puede esconderte, la
roca lloró.
No te esconderé Dios.
En ése día.
Dije: "Roca, ¿qué
pasa contigo?
No ves que te necesito,
roca.
No me dejes,
en ése día.
Así que corro hacia el
río.
Estaba sangrando. Corro
hacia el mar.
Estaba sangrando. Corro
hacia el mar.
Estaba sangrando en ése
día.
Así que corro hacia el
río. Estaba hirviendo.
Corro hacia el mar,
estaba hirviendo.
Corro hacia el mar,
estaba hirviendo.
En ése día.
Así que corro hacia el
Señor.
Por favor, ayúdame Señor.
¿No me ves rezando?
¿No me ves aquí abajo,
rezando?
Pero el Señor dijo:
"ve hacia el
diablo".
El Señor dijo:
"ve hacia el
diablo".
Dijo que fuera hacia el
diablo.
En ése día.
Así que corría hacia el
diablo.
Me estaba esperando.
Corrí hacia el diablo, me
estaba esperando.
Corrí hacia el diablo, me
estaba esperando.
En ése día.
Oh, sí.
Así que corro hacia el
río.
Estaba hirviendo, corro
hacia el mar.
Estaba hirviendo, corro
hacia el mar.
Estaba hirviendo, en ése
día.
Así que corrí hacia el
Señor.
Dije: "Señor,
ayúdame".
Por favor, escóndeme.
Por favor, ayúdame.
En ése día.
Dije: "Dios, ¿donde
estabas?
Cuando eres viejo y
rezas.
Señor, Señor, óyeme
rezar.
Señor, Señor, óyeme
rezar.
Señor, Señor, óyeme
rezar.
En ése día.
Pecador, debes estar
rezando.
Debes estar rezando,
pecador.
Debes estar rezando en
ése día.
JarabedePalo – A mi novia
le gustan las chicas
Des del nou treball de
Pau Dones que ara ha rebatexat el grup com Jarabedepalo, escrit així, tot
juntet, us hem preparat ara un tema amb una lletra simpàtica i divertida en la
què el nostre protagonista ens explica que a la seva núvia... li agraden les
noies i ell jutja que "Enamorar-se lliurement de la gent, és el normal, no
té temps ni sexe" i en cap moment li sembla rar ni estrany el que passa.
De fet ja ens diu també que "El seu millor vestit és uns pantalons" i
de nena jugava amb nines, clar que també amb cromos i cotxes de competició,
arribant a la conclusió que la seva nòvia és "el seu millor amic". El
nou àlbum de Jarabe de Palo s'ha titulat "Somos" i es va publicar el
18 de febrer d'aquest 2014. La cançó més 
important en la carrera de Pau Donés a
"La Flaca"
que també va donar títol al seu primer àlbum que es va publicar l'any 1996. La
va escriure després de viatjar a Cuba, però en principi i al costat del CD al
complet, va passar amb més pena que glòria fins que un any més tard, el seu
manager i la discogràfica van pactar amb la marca Ducados de cigarrets i va ser
utilitzada per l'espot de televisió del CD "Caracter Latino" i
llavors el disc de Jarabe de Palo va començar a vendre's, superant el milió de còpies a Espanya i
Amèrica Llatina. Pau Donés Cirera va néixer a Montanuy, a la província d'Osca,
el 11 octubre 1966.
A mi novia le gustan las
chicas (Pau Dones)
A mi novia le gustan las
chicas,
Mi novia a mí me quiere
un montón.
Mi novia tiene una amiga
divina,
Le gusta tanto como yo.
Mi novia es de buena
familia,
En su casa su madre no
entiende, no entra en razón.
Lo de la niña será una
manía,
Un amor pasajero, algo
nada serio,
Lo cierto es que ella,
nos quiere a los dos.
Y a mí que más me da,
Es el amor cuando se
quiere de verdad.
Que tiene de especial,
Enamorarse libremente de
la gente
Shakira – Boig per tu
La cantant i guitarrista
Shakira ha gravat en el seu últim disc una versió del "Boig per tu"
del grup Sau, l'ha cantat en castellà, però la colombiana també ha gravat una
versió en català i precisament per això se l'ha criticat i molt a través de les
xarxes socials, sense tenir en compte que la seva parella és un català i
aquesta és una de les cançons que més li agraden a Gerard Piqué, amb qui manté
una relació sentimental que es va fer pública oficialment el 29 de març de 2011
via Twitter i amb el qual té un fill, a més, a ella li ha vingut de gust gravar
aquest tema i no necessita demanar permís a ningú, bé, ningú no, potser en
tindria molt a dir Pep Sala que és el compositor i ell està encantat amb que
Shakira l'hagi gravat per la repercussió internacional que el tema tindrà, per
tant i com deia Alaska en una de les cançons "¿A quién le importa?".
Resposta: "A ningú". És clar que en aquest món nostre hi ha molt mala
llet i gent amb mala bava. Val a dir que Quimet 
s’ha sentit indignat per aquest
comportament de la gent i fins i tot ha escrit al seu facebook donant dades de
cantants extrangers que han cantat en català al llarc de l’historia. Ella es
diu Shakira Isabel Mebarak Ripoll i va néixer a Barranquilla el 2 de febrer de
1977, de pare àrab i mare creiem que d’origen català. És cantautora, productora
discogràfica, ballarina, model, dissenyadora de moda, empresària, actriu de
televisió, toca diversos instruments i és ambaixadora de bona voluntat de la UNICEF . Mario recorda un dia,
fa catorze o quinze anys, ella tot just havia començat la seva carrera musical,
un amic seu, marroquí, de nom Driss, li va fer escoltar-la en una cinta de cassette i
li va explicar que el seu nom és àrab, degut precisament a que el seu pare era
d'origen àrab i la seva mare catalana. Aquest nou àlbum es titula
"Shakira" i s'ha publicat el 21 de març passat, ens ha arribat amb la
primavera. Compta amb bones col·laboracions, entre elles Rihana, Benny Blanco,
Tiësto, RedOne, Max Martin i altres, és un bon disc, tot i el que diguin els intolerants.
Boig per tu (Pep Sala, Carles Sabater i Josep
Caodevila)
A la terra humida escric,
nena estic
boig per tu,
em passo
els dies,
esperant la
nit.
Com et puc estimar,
si de mi estas tant
lluny;
servil i
acabat boig per tu.
Sé molt bé que des
d´aquest bar,
jo no puc arribar on ets
tu,
peròdins la meva copa
veig, reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i
acabat boig per tu.
Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran,
entre la pluja que caurà
avui.
Em quedaré atrapat
ebri d´aquesta llum,
servil i acabat
boig per tu.
Sé molt bé que des
d´aquest bar
jo no puc arribar on ets
tu,
però dins la meva copa
veig
reflaxada la teva llum,me
la beuré;
servil i
acabat boig per tu.
servil i
acabat boig per tu.
Juan Sinmiedo & Víctoria Abril – Mujer sin miedo
De veritable nom Juan
Guillénn, el cantant, pianista i actor és conegut artísticament amb el
pseudònim de Juan Sinmiedo i Mario ha de confessar que la seva imatge li
recorda a la d'Elvis Costello. Aquest tema que us portem ara a Troba – Dors us
el hem extret de l'àlbum "Mujeres sin miedo" i en aquesta cançó
compta amb la col·laboració de l'actriu Victoria Abril que tot i que ha incursionado
en diverses ocasions en el món de la música, Mario reconeix que a ell mai l'ha
agradat com a cantant, però l’actriu es va involucrar de tal manera en aquest
treball que fins i tot va arribar a intervenir en la composició de la lletra.
També han col·laborat, encara que en altres peces, Esmeralda Grao, Nacha
Guevara, Mercedes Ferrer, Cristina del Valle, Sole Zaplana, Loles León,
Victoria Abril, Sonia Terol, Ginesa Ortega, Rossy de Palma i la tarraconina
Carmen París. Per cert, en el disc també inclou versions dels temes només a
piano. Ha estat el segon treball discogràfic de Juan Sinmiedo, un noi que va
ser descobert per José María Cano que li va produir el seu àlbum de debut “Juan
Sinmiedo”, l’any 1999 i en ell el cantautor loa obertament l'homosexualitat.
Com a actor ha intervingut en diverses sèries, sobretot a Antena 3.
Suburbano – Una mujer sin
decoro
Avui i tal i com us vam
prometerla passada setmana, tornarem a escoltar a Troba – Dors i per acabar el
programa, a Bernardo Fuster i Luis Mendo, els components de Suburbano, un dels
millors grups de l'estat i grans compositors poc valorats pel gran públic malgrat
la seva qualitat i la seva dilatada obra, ara escoltarem un altre gran cançó de
Suburbano, una de les moltes que tenen, "Una mujer sin decoro" i que
us hem extret del seu CD “Los delirios del pirata”, una mena d’ópera rock que
ells califican de llibre-disc i es l’historia del pirata Juan Sin Sombra. En
aquest álbum van col·laborar Carmen París, Pablo Guerrero, Luis Eduardo Aute,
el Reverendo que ja es mort, Enrique Valiño, Imanol, Baldo Martínez o Antón
Rodríguez (de Na Lúa), junt a Bidinte al que trobem en aquesta cançó que
escoltem ara. La veritat és que Suburbano sempre va ser un grup que va navegar
a contracorrent, quan estava de moda el rock ells van fer folk, quan el folk va
començar a ser més popular en les emissores, ells van fer rock... i malgrat tot van continuar
funcionant i amb indiscutible qualitat. La prova la tenim en la seva
discografia que sense ser brutal, Suburbano tenen una quantitat molt important
de discos gravats i sobretot bandes 
sonores de pel·lícules, sèries de TV i
cançons que han interpretat ells i molta altra gent. Van ser la banda
d'acompanyament d'Aute i aquest els va recolçà en tot moment perquè tinguessin
entitat pròpia, cosa que no va fer Sabina amb Viceversa, ja que no va parar
fins conseguir desfer-los i quedar-se amb Pancho Varona. Suburbano també van
acompanyar a Vainica Doble, Pablo Guerrero, Luis Pastor, Ana Belén i fins i tot
el mateix Joaquín Sabina. Bernardo Fuster i Luis Mendo son dos dels bons compositors espanyols, autors de
temes com "Makynavaja", "Arde París", “Alou”, “La mujer de
tu vida” o "La puerta de Alcalá". La seva primera actuació en públic
va ser el 3 de maig de 1979,
a la sala El Gallo Vallecano, una cooperativa de teatre
independent en el barri de Vallecas. Per cert tots dos músics van ser o són,
propietaris del segell discogràfic Avispa Records.
Tencarem per aquesta
setmana Troba – Dors, però ara us deixem amb companyia de La Xarxa de Comunicació Local i
totes aquelles emissores que emeten el programa. Nosaltres som Quimet Curull i
Mario Prades i com que som Botiguers de somnis, envoltats de paraules i música
fotem el camp fins el proper programa..
Quimet Curull i Mario
Prades
Ens agrada saber què és el que ens diuen
Ens agrada saber què és el que ens diuen
